La UIB pren la “temperatura” a les llengües per avaluar la seva propensió als canvis evolutius
S’estima que el llenguatge humà «modern» ha acompanyat la humanitat almenys durant els últims 100.000 anys. Desafortunadament, l’evolució històrica de les llengües sovint està poc documentada, i els registres no van més enrere en el temps que el moment en què es va introduir l’escriptura. A més, moltes de les llengües del món no tenen un registre escrit que ens permeti reconstruir-ne aquesta evolució temporal.
Les causes que produeixen els canvis lingüístics han estat estudiades des del naixement de la teoria lingüística moderna, al final del segle XIX. Es creu que aquests canvis es deuen a dos tipus de processos: verticals i horitzontals. D’una banda, els canvis que es produeixen a mesura que el llenguatge es transmet de pares a fills es descriuen com a verticals (intergeneracionals), mentre que els que es produeixen per la influència d’una llengua o diverses llengües veïnes es descriuen com a horitzontals (a través del contacte entre llengües geogràficament pròximes).
Un equip interdisciplinari de científics, entre els quals hi ha Tobias Galla, de l’IFISC (UIB-CSIC), ha publicat un article a Science Advances, titulat «Geospatial distributions reflect temperatures of linguistic features», en el qual proposen i analitzen un model d’evolució lingüística. El seu model descriu tant els processos verticals com els horitzontals, i, a partir del model, defineixen la «temperatura lingüística» com la relació d’errors en la transmissió i el nombre de vegades que una característica es copia fidelment. És a dir, la temperatura lingüística és una mesura de la propensió que té un tret lingüístic a patir canvis.
El treball publicat per Galla i els seus coautors va simular l’evolució de diferents característiques lingüístiques. Utilitzant aquestes simulacions, anàlisis matemàtiques i dades recollides en l’Atles Mundial d’Estructures del Llenguatge (WALS), els investigadors varen estimar empíricament la temperatura lingüística de característiques vàries, com ara partícules interrogatives, números ordinals, consonants uvulars i construccions passives. L’anàlisi es va basar en la regularitat de la distribució dels trets entre les llengües del globus, per exemple, alguns trets apareixen en patrons agrupats en l’espai, i altres estan més dispersos.
Aquest tipus de models computacionals s’han utilitzat àmpliament en altres camps, com la modelització de dinàmiques d’opinió en ciències socials o en l’evolució genètica en la biologia. Aquest treball és una passa més en la utilització de mètodes que van des de la física estadística fins als problemes en les ciències socials computacionals.
#Foravila