Les coves de Mallorca serveixen per posar al descobert els canvis de nivell de la mar durant els darrers 6,5 milions d’anys
Tenint en compte la preocupació urgent que planteja l’actual i progressiva pujada del nivell de la mar, hi ha una necessitat crítica de predir amb exactitud la rapidesa amb què augmentarà el nivell marí en els segles que venen.
Per obtenir informació sobre l’estabilitat futura de les masses glacials i l’augment del nivell de la mar, els científics es basen en evidències de períodes interglacials passats, quan el clima de la Terra era més càlid que l’actual.
Un equip internacional de científics formats per membres de la Universitat de les Illes Balears, la Universitat de Florida del Sud, la Universitat de Nou Mèxic i la Universitat de Colúmbia va utilitzar un tipus de dipòsits de les coves litorals de Mallorca, coneguts com a sobrecreixements freàtics sobre espeleotemes (POS, per les sigles en anglès), per reconstruir els episodis d’estabilització del nivell de la mar. El gruix i la morfologia d’aquests sobrecreixements cristal·lins es relacionen amb les variacions del nivell de la capa freàtica, la qual cosa proporciona als científics una manera de mesurar el nivell de la mar en el passat.
Els nous descobriments es publiquen a l’edició d’avui de la revista Scientific Reports.
En aquest projecte, l’equip de Geociències ha documentat la cronologia i la posició del nivell de la mar durant intervals clau dels darrers 6,5 milions d’anys, en els quals les estimacions globals del nivell marí han estat altament incertes. Els resultats contribueixen als esforços per estudiar els períodes càlids passats per obtenir informació sobre la magnitud i la freqüència de les pujades del nivell de la mar, la qual cosa és fonamental per millorar la capacitat de predir i fer recomanacions per disminuir l’efecte del futur escalfament global.
L’equip ha ampliat les seves investigacions sobre el nivell marí durant el pliocè (va de 5,3 a 2,58 milions d’anys) que publicà l’any passat a la revista Nature, i ara investiga mostres més antigues (miocè superior) i també de més recents (quaternari). Utilitzant els espeleotemes de diverses coves mallorquines i aplicant models numèrics i estadístics per estimar les correccions d’ajust isostàtic glacial i elevació a llarg termini, s’han traduït les dades locals del nivell de la mar en estimacions del nivell marí global (GMSL).
Els seus resultats mostren que durant alguns esdeveniments clau del temps geològic, com ara la transició del pliocè al pleistocè, fa devers 2,58 milions d’anys, el GMSL se situava a +6,4 metres, mentre que, durant el començament i el final de la transició envers el pleistocè mitjà, el nivell de la mar estava a -1,1 metres i +5 metres, respectivament. En general, els nostres resultats avalen que el nivell de la mar va baixar significativament després del pliocè.
Els autors també mostren que el nivell local de la mar abans i al començament de la crisi de la salinitat messiniana (un gran esdeveniment geològic durant el qual la mar Mediterrània quasi es va assecar) era a devers 33 metres per sobre del nivell actual, fa 6,5 i 5,9 milions d’anys.
Aquestes estimacions poden oferir punts de partida per avaluar si la disminució del nivell marí a la Mediterrània occidental es va produir de manera gradual o ràpida.
Les estimacions aportades són importants instantànies de les estabilitzacions del nivell de la mar, però encara seran necessaris altres punts addicionals per donar un context més general als nostres resultats. En proporcionar estimacions directes del nivell de la mar, utilitzant POS com a indicadors robustos, aquest treball avança la nostra comprensió de la posició del nivell marí durant diversos períodes càlids passats, el coneixement dels quals contribueix als esforços per obtenir una visió de la magnitud i la freqüència de la pujada actual del nivell de la mar.
Els membres que formen part de l’equip són Joan J. Fornós, Joaquin Ginés i Àngel Ginés, del grup de recerca en Ciències de la Terra, de la Universitat de les Illes Balears; Oana A. Dumitru, actualment a la Universitat de Colúmbia, amb Jacqueline Austermann; Victor J. Polyak i Yemane Asmeron, de la Universitat de Nou Mèxic, i Bogdan P. Onac, de l’Escola de Geociències de la Universitat de Florida del Sud.
Aquesta investigació és el resultat d’un projecte de col·laboració de la National Science Foundation (NSF) entre la Universitat de Florida del Sud (USF) i l la Universitat de Nou Mèxic (UNM) i forma part de l’acord bilateral entre la USF i la Universitat de les Illes Balears (UIB). Ha estat finançada per la NSF i l’Agència Estatal de Recerca (AEI-FEDER, UE).
Foto: Tony Merino.
#Foravila