Ara llegint
El moscart tigre, l’espècie invasora més molesta a l’estiu

El moscart tigre, l’espècie invasora més molesta a l’estiu

Un any més arriba l’estiu i amb ell la calor. Les temperatures pugen, els dies són més llargs i el clima torna més benigne. Una situació perfecta per poder gaudir de la platja, els amics i les vacances. Però tot això no solament ens afecta positivament a nosaltres, els humans, sinó que també és la situació perfecta per a un company bastant molest: el moscard tigre (Aedes albopictus).

Aquest conegut insecte pertany a l’ordre dels dípters, que es caracteritzen per tenir un parell d’ales i per les seves peces bucals adaptades per perforar teixits. A la vegada formen part del subordre dels Nematòcers (Nematocera), amb fines antenes i cossos esvelts. Finalment es troba dins de la família els Culícids (Culicidae), on s’hi troben els autèntics moscards o cínifes. Són insectes de cossos fins, llargues potes, amb les venes i vores posteriors de les ales coberts per escates. Després d’aquesta breu però necessària parada per alguns noms científics, donem un salt a una altra fonamental qüestió: quin aspecte té el moscard tigre? Com reconèixer-lo?

Els principals trets que el diferencien del nostre moscard autòcton (Culex pipiens) són la seva coloració negra i les ratlles blanques en el seu abdomen, tòrax i potes posteriors. Són precisament aquestes ratlles blanques, que destaquen sobre el seu cos fosc, les que li atorguen el seu característic nom de moscard tigre. Dins del seu aspecte també es distingeix per una línia blanca que travessa el seu gep i segueix al llarg de la part superior del seu cap. Pel que fa a la grandària, ronda entre els 5 i els 10 mil•límetres.

Un altre aspecte que el diferencia del nostre moscard és la seva bel•ligerància. El moscard tigre tendeix a ser més agressiu i a atacar més repetidament i, encara que se’ls espanti, no és estrany veure com als pocs segons intenta aproximar-se de nou. Lligat amb el punt anterior està la seva activitat, la qual no es limita al capvespre i a la nit, com el nostre moscard més comú, sinó que també es dóna durant les hores de sol. Una altra diferència, i potser la que més ens importi, és la seva picada, ja que és més dolorosa i pot provocar major inflamació i picor. Precisament per aquest aspecte la seva molesta picada no gaudeix de gran estima dins de la població, a part de pel fet de ser una espècie invasora.

S’ha convertit en una espècie invasora, no solament a la nostra comunitat, sinó a molts altres llocs del planeta”

A causa de la seva alta adaptabilitat s’ha convertit en una espècie invasora, no solament a la nostra comunitat, sinó a molts altres llocs del planeta. Actualment es troba en tots els continents, exceptuant l’Antàrtida. És tan gran el seu èxit a l’hora de conquistar noves regions que forma part de les cent espècies més invasores de tot el planeta.

Es tracta d’un insecte típic del continent asiàtic. Llavors, com ha aconseguit expandir-se a tants llocs? Ha estat mitjançant dues vies principalment: o bé aprofitant el transport de les persones, com per exemple a l’interior d’un cotxe, o bé a causa del transport de mercaderies, principalment a causa del comerç de pneumàtics o plantes. Aprofita els petits dipòsits d’aigua que troba per dipositar els ous que després eclosionen en el lloc de destinació.

Això és possible gràcies a la gran resistència que posseeixen els seus ous, que són capaços d’aguantar durant llargs períodes de temps sense eclosionar a l’espera de condicions més favorables. Quan les larves, que esperen en el seu interior, capten la presència d’aigua, surten de l’ou, ja que l’aigua és l’element primordial en el qual les larves es desenvolupen. Sense l’existència d’aigua no eclosionarien mai.

En el seu viatge per arribar a les nostres illes ha anat seguint les costes del Mediterrani: Turquia, Albània, Montenegro, Itàlia, França, fins a arribar finalment a Catalunya l’any 2004. Posteriorment es va desplaçar a València i a les Illes Balears, on no és estrany veure’l des de fa aproximadament cinc anys, cada vegada en major nombre.

Cicle vital i reproducció:

Tot comença quan la femella, després d’haver-se aparella, diposita una posta d’ous. En condicions naturals aprofita els petits buits dels arbres o plantes on s’hi acumula l’aigua, en la paret del recipient i prop de la superfície. Un dels factors que ha ajudat a la seva expansió és que les femelles realitzen postes de fins a vuitanta ous cada cinc dies aproximadament. Per tant, una sola femella és capaç de donar a llum diversos centenars de futurs moscards en un breu espai de temps.

El seu cos és fi, allargat i posseeixen un cap de color negre molt desenvolupat en el qual es poden apreciar els ulls composts”

Després de l’eclosió apareixen les larves, la grandària de les quals no excedeix els dos o tres mil•límetres en aquesta primera etapa. El seu cos és fi, allargat i posseeixen un cap de color negre molt desenvolupat en el qual es poden apreciar els ulls composts i una regió toràcica molt ampla. És fàcil distingir-los ja que es solen penjar de la superfície de l’aigua i es desplacen mitjançant sacsejades. Adopten una postura en la qual el cap es troba mirant cap avall a causa que l’espiracle (l’òrgan mitjançant el qual poden respirar) està situat en la part final de l’abdomen. Per tant, encara que les larves visquin a l’aigua realitzen la respiració aèria.

A l’hora de menjar fa arribar l’aliment a la seva boca gràcies a uns pèls. Filtren els materials que es troben suspesos en l’aigua per alimentar-se. Tenen tanta fam que s’han pogut observar larves alimentant-se d’altres larves mortes, essent ambdues de la mateixa grandària.

Igual que succeeix amb altres insectes, en la fase larvària tot està enfocat a l’alimentació per així poder obtenir pes ràpidament i desenvolupar-se. Les larves sofreixen tres mudes i passen per quatre fases. Amb cada fase guanyen grandària i en l’última fase aconsegueixen el centímetre de longitud; després es produeix la primera metamorfosi i passen a la fase de pupa.

Les pupes dels moscards són molt actives. Posseeixen un cap ample i capten l’oxigen mitjançant dues banyes respiratòries situades a la part posterior del cap. Durant l’estat de pupa no s’alimenten, ja que no disposen d’òrgans per a tal fi. Aquest estat dura pocs dies i és el pas previ a la fase adulta. Després de sortir de la pupa el seu cicle vital aquàtic ha acabat.

La reproducció

Si en la fase larvària tot està enfocat a l’alimentació, en la fase adulta tot està dissenyat per a la reproducció. Posseeixen un parell d’antenes amb les quals capten l’aliment i un parell d’ales per poder desplaçar-se a la recerca d’aliment o a la recerca de parella. Igual que en les larves, posseeixen un parell d’ulls composts amb els quals poden visualitzar el seu aliment.

Solament les femelles piquen, això es deu al fet que necessiten les proteïnes que es troben en la sang per poder crear els ous”

Moltes persones desconeixen que solament les femelles piquen, això es deu al fet que necessiten les proteïnes que es troben en la sang dels mamífers o de les aus per poder crear els ous. Tant mascles com a femelles són fitòfags, això significa que s’alimenten de materials vegetals. Per poder extreure la sang, les femelles fan ús d’una probòscide, un tub fi i allargat que una vegada ha perforat els teixits tous extreu la preuada sang. Per això empren una substància anticoagulant que ajuda que la sang flueixi per així poder extreure-la. Aquesta substància és un dels principals motius que provoca la picor i inflamació tan característica de la seva picada.

A part dels seus ulls composts compten amb un altre mecanisme amb el qual poden localitzar les seves preses. I com ho fan durant la nit quan gairebé no hi ha visió? La clau està en el CO2 o diòxid de carboni que els éssers vius expulsem mitjançant l’intercanvi d’oxigen en els nostres pulmons. Si hi ha CO2 en l’ambient és a causa que algun animal es troba a prop. Les femelles posseeixen aquest coneixement de manera innata i en fan bon ús. El CO2 els indica el lloc en el qual es troba la possible presa, posteriorment localitzen la seva posició exacta gràcies als seus ulls composts malgrat hi hagi fosca absoluta. Amb cada extracció de sang la mare crearà una nova posta cada pocs dies. D’aquesta manera el cicle vital comença de nou.

Evitar la seva propagació:

Com hem esmentat, el moscard tigre és una espècie invasora. I què podem fer per evitar que es propagui? La resposta és simple: evitar els petits dipòsits d’aigua estancada que deixem en els nostres habitatges, terrasses o jardins. Un exemple són els plats que es troben sota alguns tests o els pneumàtics. Si evitem que això ocorri estarem impedint que aquest moscard es propagui.

(@BioBalears)

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt