Ara llegint
Herba-Lluïsa, una herba remeiera amb nom de reina

Herba-Lluïsa, una herba remeiera amb nom de reina

Les Illes Balears compten en el seu haver amb un ampli repertori de les anomenades herbes remeieres, un seguit d’herbes a les quals se’ls atribueix la capacitat de posar remei a un llarg nombre de malalties. Ara bé, d’entre aquestes, n’hi ha una que destaca de manera força especial, no tan sols per la seva suposada capacitat efectiva sinó per una popularitat que sovint l’equipara al te o al cafè, aquesta és l’herba-Lluïsa.

L’herba-Lluïsa (Aloysia citradora o Aloysia triphilla) és originària dels països que conformen el con sud del continent americà -especialment d’Argentina, Uruguai, Perú i Xile-, tot i que el seu fàcil conreu ha propiciat que s’acabàs estenent per totes les zones temperades del planeta ocupant parcs, horts i jardins.

A Europa des del segle XVIII

Aquesta herba també es coneguda com Reina Lluïsa, verbena de nucs florits o Maria-Lluïsa aquest darrer nom atribuït en honor de l’esposa del rei Carles IV d’Espanya, Maria Lluïsa de Parma (1754-1819), ja que fou introduïda a Europa durant el segle XVIII a través dels múltiples contactes que la colonització espanyola establí amb el continent americà.

Es tracta d’un arbust olorós que pot sobrepassar amb facilitat el metre i mig d’alçada; l’olor que desprenen tant les seves fulles com les tiges recorda al de la llimona, d’aquí prové part del seu nom científic, citradora.

Es tracta d’un arbust caducifoli, molt ramificat. (Foto: G. Puig)

És un arbust caducifoli que presenta una arrel axonomorfa -això vol dir que té un eix principal més desenvolupat que no els laterals- i unes tiges erectes molt ramificades de consistència llenyosa amb estries longitudinals que les fan angulars. Les fulles herbàcies presenten un peciol curt i són de forma lanceolada, lleugerament dentades i reunides de tres en tres -per aquesta raó tambe és coneguda com Verbena de tres fulles ja que les fulles brosten de tres en tres de cada nus de la tija-, essent de color verd pàl.lid i de tacte aspre per la part superior i llis per la part inferior. La procedència semitropical d’aquesta planta fa que sigui de les darreres en treure les fulles.

Les flors de l’herba-Lluïsa es presenten sota l’aspecte d’inflorescències múltiples en forma de copa, essent petites i de color violeta per fora i blanques per dins. Aquestes flors són hermafrodites i es presenten agrupades en raïms. Curiosament, aquesta planta no sol fructificar fora del seus països d’origen, ja que en climes més freds que els seus originaris els fruits no arriben a madurar.

Vol molta llum per créixer

Una de les particularitats de l’herba-lluïsa és la de ser un vegetal fotòfil, volent dir aquest mot que es tracta d’un vegetal que vol molta llum per poder créixer en condicions òptimes. Es tracta d’una planta que té preferència pels climes càlids constants, però que s’ha adaptat molt bé a la zona temperada del planeta. Malgrat tot cal protegir-la de les gelades continuades i tenir present sobretot que no tolera gens bé la boira.

Exigeix sòls ben drenats, humits a l’estiu i bastant fèrtils -com és habitual en els climes subtropicals d’on és originària, per aquest motiu es beneficiarà si mantenim alt el percentatge de matèria orgànica del lloc on es troba- i es sol adaptar bé a les altituds, tant és així que la podem trobar des del nivell de la mar fins als 800 metres.

Malgrat voler sòls fèrtils, frescos, permeables i lleugerament àcids, convé vigilar que no pateixi engorgaments, ja que aquests podrien afectar negativament les arrels, arribant fins i tot a podrir-les. També convé tenir esment del lloc on la sembram ja que un excés d’ombra li pot resultar perjudicial, ja que acaba afectant-la i provocant una pèrdua d’olis essencials i, en conseqüència, les propietats medicinals se’n veurien ressentides.

Transplantaments a la primavera

Es multiplica per llavors i per esqueixos, però el sistema de conreu a la nostra comunitat és a través de trasplantaments, ja que a les regions on el clima és més fred que en la seva zona d’origen els fruits no arriben a madurar. El trasplament s’ha de fer durant la primavera, just abans que les fulles comencin a brostar.

On l’herba-Lluïsa excel.leix és en el món de les infusions tradicionals on, sense cap mena de dubte, n’és la reina. La infusió es realitza a base de bullir fulles i flors d’aquesta planta, podent-se realitzar tant amb fulles i flors seques com verdes. Hi ha dues èpoques idònies per a la recol.lecció de les fulles: o bé durant la primavera -abans que la planta floreixi- o bé durant la tardor, quan la planta ja ha florit. En aquest sentit, la recol.lecció de les flors s’haurà de dur a terme durant l’estiu que és l’època en què la planta està florida.

Com és habitual en els processos d’assecament d’herbes, el procés d’assecat s’haurà de realitzar a l’ombra i en un espai sec, per després passar a guardar-ho en un recipient tancat hermèticament i a les fosques.

Les infusions d’herba-Lluïsa són gairebé miraculoses en la mentalitat illenca, ja que es solen fer servir per fer front a gairebé qualsevol dolència. Les elevades dosis de limonè de les fulles -un oli essencial que n’explica l’intens olor a llimona- i la presència de verbenona i altres substàncies les converteixen en ideal com a calmant i estimulant de la gana. Però més enllà de les atribucions de la medicina popular, la ciència n’ha destacat els següents usos: carminatiu -apte per a l’eliminació dels molestos gasos i flatulències-, estomacal -facilita la digestió-, expectorant -ajuda a combatre la tos i a expulsar mucositats-, antireumàtica i relaxant -relaxa i tonifica els nervis-; tot això sense oblidar la seva vàlua per combatre l’halitosi.

Amb aroma de llimona

L’especial aroma a llimona que desprèn l’herba-Lluïsa l’ha fet altament preuada pel món de la perfumeria, que ha trobat interessants aportacions i solucions a l’oli essencial que conté que s’ha mostrat molt eficaç com a bactericida i ha estat idoni per a la realització de xampús, sabons, dentrificis i altres productes de cosmètica.

També el món de la gastronomia l’utilitza com a aromatitzant en salses, amanides i -fins i tot- s’empra en sorbets i còctels.

Aquesta versatilitat ha convertit l’herba-Lluïsa en la més popular de les herbes remeieres de casa nostra, una popularitat que es manifesta en gloses i dites populars com la següent:

“En el que té mal de ventre
herba-Lluïsa li dau,
cap pelat de n’Arnau
l’han fet jutge de pau
per fer sa mare contenta.”

I que posa de relleu la capacitat imaginativa d’un poble que ha sabut trobar solucions als maldecaps que l’envolten en les herbes més habituals que ha pogut trobar al seu abast.

#Foravilaverd

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt