Ara llegint
Tardor, el temps de les castanyes

Tardor, el temps de les castanyes

El pas pel dia de Tots Sants solia indicar tradicionalment l’entrada de ple en l’època de tardor i en un període de recolliment i temps de compartir converses a la vora de la llar de foc, i deim tradicionalment perquè enguany sembla que l’estiu es resisteix a partir i els termòmetres no deixen de recollir dades semblants a les que són usuals en ple mes de setembre. Era en aquestes dates quan solia fer acte de presència un fruit sec que, tot i no ser conreat a les nostres contrades, sí que era ben conegut per tots els illencs: es tracta de la castanya.

La castanya és la fruita del castanyer (Castanea vulgaris), arbre que forma part de la família de les fagàcies que es sol trobar àmpliament repartit per les zones temperades de l’hemisferi nord. No és un arbre usual en la nostra comunitat, mentre que és força comú al nord de la península Ibèrica, però curiosament sí que és conegut el seu fruit que des de fa segles és consumit pels habitants de la nostra contrada.

Aquest fruit sec té la particularitat de trobar-se amagat en grups de fins a tres a l’interior d’una clovella espinosa d’entre cinc i onze centímetres de diàmetre, coneguda amb el nom d’eriçó, que l’ajuda a conservar-se intacte de l’atac d’animals herbívors que el tenen com a font de la seva alimentació.

Les castanyes, una menja de quan comença el fred. (Foto: G.Puig)

La castanya sol tenir una forma de cor arrodonit, de color marró clar i amb una closca marró fosc, i es caracteritza perquè conté una considerable quantitat de midó i de substàncies ensucrades, així com una baixa quantitat de greix i un elevat percentatge de glúcids, sals minerals -especialment potassi, ferro i fòsfor- i vitamines C i E.

La presència de la castanya en la dieta alimentària de l’home -amb menys o més presència- data del Paleolític, època en la qual constituïa una part fonamental de la dieta dels homes. Des de llavors ençà el castany ha acompanyat l’home en el seu devenir, produint-se el seu major desenvolupament i implantació a la península Ibèrica durant l’època de l’Imperi Romà.

Alt valor nutritiu

Durant l’Edat Mitjana, el consum de castanya entre els habitants del vell continent va arribar al seu punt més elevat ja que pel seu preu, facilitat de localització i alt valor nutritiu va garantir la supervivència de bona part de la població. És per aquest motiu, que la castanya assolí en bona part dels països europeus durant aquesta època i en etapes posteriors de fam la categoria d’aliment talla-fam ja que a més del seu valor energètic també es podia moldre per elaborar-ne una farina que dóna lloc a no poques galetes, pans i pastissos. Fou així com, abans del descobriment d’Amèrica i de l’arribada a Europa del blat de les Índies i la patata, la castanya -juntament amb el blat- fou la base de l’alimentació de la població europea.

A partir del segle XVI i de la incorporació dels nous aliments arribats d’Amèrica, la castanya començà a quedar arraconada en un segon terme i amb el pas dels anys acabà convertint-se en un aliment destinat a les classes més populars i als seus animals domèstics.

Tot i això, i gràcies a les noves tendències gastronòmiques que miren d’impulsar i renovar el consum de productes autòctons, la consideració de la castanya com a element gastronòmic ha sofert una considerable transformació adquirint una imatge de sofisticació inexistent fins a la data. Per aquesta raó la seva demanda ha experimentat un auge procedent de la seva revalorització com a autèntic producte artesà.

La castanyada és una festa popular que es celebra el dia de Tots Sants i que ha trobat en la nostra comunitat un ressò especial en l’illa de Menorca. L’origen d’aquesta festa cal situar-lo al voltant d’antigues celebracions rituals funeràries, i consisteix en un àpat en el que es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada, essent la beguda habitual d’acompanyament d’aquest tiberi el moscatell.

Àpats funeraris

Segons les versions més historicistes, s’assenyala l’origen de la castanyada en els antics àpats funeraris de finals del segle XVII en què no es servien altres menges que llegums, fruita seca i els pans votius de l’oferta als difunts en els funerals, més concretament es tractava de panets, panellets i panellons. Aquesta menjada solia tenir un alt valor simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts, ja que durant la torrada de les castanyes es resaven les tres parts dels rosaris pels difunts de la família.

Actualment, lluny d’interpretacions tan simbòliques, les castanyades s’allarguen durant el que resta de tardor i hivern i serveixen per reunir els amics i parents al voltant del foc en un ambient lúdic i festiu molt allunyat de simbolismes relacionats amb la mort.

En aquest sentit, sí que era usual a les Illes que la celebració de Tots Sants fos l’inici de l’època de les castanyeres que aprofitaven l’arribada del fred per situar-se als indrets més cèntrics de ciutats i pobles per vendre les preuades castanyes torrades.

A l’hora de menjar les castanyes convé seguir alguns consells útils per al seu òptim consum: en primer lloc, cal que estiguin completament seques abans de retirar-les de l’eriçó que les conté; igualment han de tenir un pell brillant i un color ben definit ja que aquestes característiques indiquen una recollida en bones condicions.

Per conservar-les bé

Per tal de conservar-les bé, s’han de guardar en un lloc sec i fresc, i és molt important no guardar-les en bosses de plàstic ja que aquest sistema facilita que agafin verdet. També convé que no presentin petits foradets que són indicatius de la presència de cucs que poden fer malbé les castanyes, per aquesta raó antigament es solien desar cobertes d’arena perquè aquests cucs sortissin a la superfície a la recerca d’aire i no fessin malbé cap altra castanya.

Per pelar amb més facilitat les castanyes convé que els facem un tall al voltant de la clovella en tota la seva superfície, seguidament les hem de posar a bullir en aigua durant tres minuts per després pelar-les encara calentes. Si a aquest procés hi afegim una cullerada d’oli a l’aigua, les castanyes encara es pelaran més fàcilment.

Un altre truc per pelar amb comoditat les castanyes consisteix en introduir-les al congelador la nit abans del seu consum, per després posar-les en aigua calenta i freda alternativament. La diferència de temperatura farà que es pelin amb molta facilitat.

Les castanyes són bones preparades de qualsevol manera, essent les formes més usuals de consum torrades, bullides, en puré o confitades. D’entre aquestes, cal destacar els marron glacé o castanyes confitades: aquestes postres -símptoma del grau de sofisticació culinària a què ha arribat la castanya- ens ha arribat provinent de la gastronomia francesa i avui en dia és un dels dolços més preuats a les taules nadalenques.

El marron glacé

Curiosament, aquest aspecte luxós i selecte que presenten els marron glacé no ha estat sempre l’habitual a les nostres illes on irònicament es parlava de la castanya de Mallorca per designar còmicament els aglans. Aquest to irònic ha donat peu a dites populars com “els aglans són castanyes de Mallorca, que només en menja la gent porca”.

Sigui com sigui, la castanya és per mèrits propis un dels fruits secs més representatius de la tardor illenca on tot i les modes que afecten al seu consum encara reina amb absoluta solemnitat.

#Foravilaverd

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt