Ara llegint
Atzeroles, pomes exòtiques en miniatura

Atzeroles, pomes exòtiques en miniatura

Les acaballes de l’estiu ens deparen l’aparició d’algunes de les fruites més “exòtiques” de la nostra geografia, unes fruites l’exoticitat de les quals ve donada no pel seu lloc d’origen sinó pel fet de ser presents a casa nostra però romanent gairebé desconegudes per la immensa majoria dels habitants del nostre territori.

D’entre aquestes fruites té una preeminència especial durant el mes de setembre l’atzerola, una poma en miniatura que fa les delícies de tot aquell que l’hagi poguda tastar, ja que per l’escassesa d’aquest arbre, la presència d’aquest fruit als mercats roman gairebé en l’anonimat en tractar-se d’una fruita allunyada dels grans circuits comercials.

L’atzeroler, atzerolera o soroller (Crategus azarolus) com és conegut aquest arbre segons les diferents illes és un membre de la família de les rosàcies, és a dir un parent llunyà dels rosers que abunden als nostres jardins. No debades les pues que apareixen al seu tronc i les flors que omplen les seves branques en primavera ens recorden aquest parentiu.

L’atzeroler és arbre provinent de l’est de la Mediterrània que anà colonitzant pràcticament tot el continent europeu de manera lenta però progressiva. Conegut des de l’època de l’antiguitat clàssica, l’atzeroler ha estat un arbre que fou àmpliament conreat pels grecs i romans, i que un cop es produí la desfeta de l’Imperi Romà fou exportat cap al món musulmà, que fou qui l’expandí per tota la conca mediterrània. De fet el nom actual de la fruita, atzerola, és d’origen àrab i segurament deu provenir dels mots “az-zou’roûr” o “az-zucrur”.

Un arbre que pot tornar molt gros

L’atzeroler és un arbre caducifoli que pot arribar als deu metres d’alçada que té com a principal característica el seu lent creixement. Aquest fet contrasta amb la seva longevitat, ja que s’han trobat exemplars que superen de llarg els 600 anys de vida. Quan l’arbre assoleix una certa longevitat el seu tronc presenta l’escorça esquinçada en tires fet que li dóna una especial configuració que, juntament amb la seva duresa, la converteixen en una de les fustes més preuades en ebenisteria. Precisament el nom científic d’aquesta planta fa referència a la duresa ja que Crataegus prové del grec “kratos” que significa dur, fort, força i de “agein” que vol dir fer o produir.

L’atzeroler es caracteritza també per ser un arbre que –tot i la seva escassesa- sol ser molt productiu a l’hora de donar fruits. De fet, quan arriba el setembre les seves branques es vinclen pel pes d’una gran quantitat de fruits que fan canviar el color del seu brancatge del verd brillant de les seves fulles al groc del seus fruits.

L’atzerolera sol florir a la primavera formant corimbs de fins a vint flors i omplint de fragància els seus voltants, essent durant el mes de setembre quan maduren els seus fruits oferint tot un espectacle cromàtic ja que els fruits van del color vermell al blanc, essent la varietat groguenca la més usual a les illes. L’atzerolera sol florir entre els mesos de març i abril, i els fruits van madurant al llarg de l’estiu fins a arribar al seu punt òptim a mitjan setembre. Durant aquest període de creixement, els seus fruits es converteixen en aliment d’una gernació d’ocells que no tan sols els mengen verds, sinó que també els solen emmagatzemar en nius i caus per poder gaudir d’un bon rebost durant l’etapa hivernenca.

Una poma en versió miniaturitzada

L’atzerola és una fruita rodona de polpa farinosa semblant a una poma però en versió miniaturitzada que presenta un gust dolc i acídul, és a dir, lleugerament àcid. Ha estat aquesta acidesa el que l’ha convertida als països nòrdics d’Europa en un producte apte com a beguda refrescant, essent una de les begudes elaborades amb suc de fruites àcides més sol.licitades, tot i que al nostre territori és conegut pel seu consum directe o en forma de melmelades.

Tot i ser conegut des d’antic en el món de la pagesia, l’atzeroler és un arbre que ha comptat amb un escàs conreu, essent difícil trobar-ne plantacions als nostres camps i quedant únicament com a vestigi d’una època passada. Malgrat tot, la seva adaptabilitat i resistència al fred fa que sigui un cultiu en procés de recuperació, sobretot de cara als amants dels productes ecològics ja que es tracta d’un arbre amb un alta resistència a plagues i malalties. L’atzeroler és un arbre que sol acceptar la majoria de sòls, excepte aquells massa argilosos o massa humits

Com sol ser habitual en tots el arbres pertanyents a l’espècie dels arçs, els fruits i les flors de l’atzerolera gaudeixen de propietats medicinals que han estat comprovades científicament. Concretament les atzeroles són riques en vitamina A i C i les flors -ja sigui a través de tisanes o infusions quan són seques o menjant-les directament quan són verdes- tenen propietats antiespasmòdiques i són especialment indicades per fer baixar la tensió sanguínia als malalts d’hipertensió. Aquestes infusions són també recomanables per a tots aquells que pateixen d’insomni gràcies al seu poder sedant, contenint també propietats vasodilatadores i tonificants per al cor.

Aquesta planta compta a la nostra comunitat amb dos híbrids importants: d’un costat el Crataegus ruscinonensis, que es tracta d’un híbrid entre atzeroler i espinaler, i de l’altre el cirerer de pastor, conegut científicament com Crataegus monogyna.

El cirerer de pastor, també conegut com espinaler o espinal a Menorca -arbre que no s’ha de confondre amb la prunera borda o aranyoner- té com a principal característica que treu primer les flors que no les fulles; i igual que passa amb l’atzerolera tant les seves fulles com les flors posseeixen propietats medicinals.

Tant l’atzerolera com els seus híbrids constitueixen un dels pocs arbusts de casa nostra que perden les fulles a l’hivern, i a més són força preuats pels pagesos ja que constitueixen bon patrons per empaltar-hi tant pereres com nespleres, codonyers o serveres.

Més popular en el passat

Tot i la desconeixença gairebé generalitzada d’aquesta fruita, cal tenir present que comptà amb molta més popularitat en èpoques precedents: per posar només un exemple el Calendari Republicà Francès dedica a l’atzerolera un dels dies de tardor, concretament dia 22 d’octubre actual que a l’època era dia 22 del mes de Brumaire, mes dedicat a la boira, “brume” en francès.

Sigui com sigui, convé reivindicar la presència -en fires i mercats, i sobretot a les nostres taules- d’una fruita ben arrelada a la nostra tradició que a causa de modes i esnobismes diversos s’ha vist arraconada a l’oblit i que ha aconseguit sobreviure gràcies a la tenacitat i l’esforç d’un grapat de pagesos que no han volgut renunciar a l’autenticitat que suposa assaborir un bon grapat d’atzeroles.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt