El maig, l’esclat de la primavera
El maig es el cinquè mes de l’any al calendari Gregorià i té 31 dies. Els antics romans l’anomenaven Maius, i el seu nom pareix que prové de la deessa romana Maia (abans anomenada Bona Dea) deessa de la fertilitat, la castedat i la salut. Els grecs anomenaven al maig Targelion.
Inicialment el maig es coneixia com a Quintilis, és a dir, cinquè mes.
Com la deessa romana Maia, aquest és un mes fèrtil i saludable. Recordem que també els cristians tenen el maig com el mes de Maria i de les flors.
A les nostres illes és el mes de les fires dels pobles. Un ampli degotís de pobles de tots els racons de la geografia balear fan les seves fires pageses i ramaderes, coincidint amb la màxima activitat agrícola i ramadera del nostre camp, tot i que enguany s’hauran de suspendre.
Els dies s’allarguen de cada cop més i és el darrer on tot el mes els dies s’allarguen. Recordem que per Sant Joan entra el solstici de l’estiu i els dies es comencen a escurçar.
El mes de maig no es caracteritza per ser un més molt plujós a les nostres illes, tot i que la pluja és molt ben arribada ja que s’aprofita gairebé tota degut que les plantes es troben en els seus màxims d’activitat i les fonts reben aquestes pluges com la darrera reserva per els seus aqüífers abans d’entrar dins el sec estiu. Sol ploure un poc menys que l’abril però molt més que el juny o el juliol.
Per illes tenim diferencies significatives anem a veure quines son:
Eivissa, la temperatura mitja d’Eivissa es de 18,2ºC, la mitja màxima de 22,2ºC i la mitja mínima de 14,2ºC. per el que fa a les precipitacions la mitjana aquest més son 26 litres per metre quadrat i els dies de pluja son 3, i les hores de sol 277.
Menorca; la temperatura mitja de Menorca es de 17,2ºC, la mitja màxima de 21,1ºC i la mitja mínima de 13,4ºC. per el que fa a les precipitacions la mitjana aquest més son 37 litres per metre quadrat i els dies de pluja son 5, les hores de sol 275.
Mallorca; la temperatura mitja de Mallorca es de 16,9ºC, la mitja màxima de 23,3ºC i la mitja mínima de 10,5ºC. per el que fa a les precipitacions la mitjana d’aquest més son 27 litres per metre quadrat i els dies de pluja son 4, les hores de sol 281.
Menorca es la més plujosa, Mallorca la més freda i Eivissa la més càlida. Per tant cada illa té una cosa ben bona.
En el començament del mes portam quaranta dies de la primavera i podem gaudir de l’esplendor d’aquesta estació amb tota la seva plenitud, tant per llum com per temperatura.
Aquest és un dels mesos de l’any amb més activitat agrícola dins els horts,
Seguirem sembrant verdures i hortalisses com pugin ser blat de les índies, cols, melons, albergínies o mongetes. És un bon temps per fer parades de julivert i pastanagues.
Les albergínies les hem de sembrar dins solcs, a una distància d’uns quaranta centímetres com a mínim entre planta i planta ja que el seu desenvolupament és molt gros i si es troben estretes o amuntegades no fruiten tant.
El maig és un més de plagues tant pels arbres com per les hortalisses; per això és molt important vetllar perquè tant elles com els caragols no els facin malbé. Si les males herbes creixen a dojo és bon moment per esquitxar amb pesticides controlats, tot i que si les plantes són adultes també podem emprar la desbrossadora, que és molt més respectuosa amb el medi i amb el nostre hort.
Aquest mes és el millor de l’any per empeltar els tarongers i demés cítrics: llimoneres, ponsins, clementines i mandarines. Els empelts els farem generalment de placa, tot i que si l’arbre no es troba d’allò millor també el podem fer d’escudet.
Dins els nostres camps els ametllons dels ametlers creixen sense parar i ja podem calcular l’esplet d’enguany, que serà bastant bo.
La temporada de la fruita s’apropa. Ja tenim amb tot el seu esplendor el nispro i, darrere ell, vindran totes les fruites de primavera que ens faran gaudir als amants del que és bo i sa. Collirem els primers albercocs i les primeres cireres que ens refrescaran el paladar i gaudirem de sabors gairebé oblidats pel pas d’un any sense tastar aquests petits i dolços fruits de la nostra terra. A les acaballes del mes també podrem tastar els melicotons primerencs.
Podem aprofitar per pegar la darrera llaurada a les zones d’olivar o sementers de sequer que no confiem de sembrar fins a la tardor que ve. O les llauram ara o segurament ja no les podrem llaurar fins a la tardor, ja que és poc probable que faci cap ploguda d’aquestes que fan fang. A més, com que aquesta primavera ha estat bastant eixuta, amb la llaurada ajudarem que la humitat es retingui dins la terra i, per capil·laritat, pugui pujar fins gairebé a la superfície, a més de trobar la terra tova. Perquè ja ho diuen els vells pagesos: una bona llaurada es millor que quatre regades.
A finals de mes en els sementers el blat ja és ben granat i comença a tornar ros. És temps de començar a collir les primeres verdures i hortalisses casolanes dels nostres horts.
Les parades de cebes ja han engreixat prou per començar a collir-les, encara que siguin per menjar com a cebes tendres.
Les oliveres han començat el mes florides i l’acaben amb els petits fruits entre les seves fulles.
Dins els nostres jardins florits, hem de vetllar sobretot les plagues de poll que podem posar en serioses dificultats les plantes ornamentals, sobretot els rosers.
Els nostres jardins gaudeixen del millor moment de l’any, per tant a nosaltres ens toca gaudir d’ells ja que es troben a la plena de flors i fulles. Les plantes anuals gaudeixen de les temperatures favorables i de les aportacions d’aigua que els proporcionem, i les plurianuals -després d’haver vençut el llarg hivern- també brosten amb totes les seves forces.
En els nostres jardins és un bon moment per sembrar veròniques, margalideres, petúnies, i anèmones. Hm de vetllar la humitat del sol i regar esporàdicament quan aquest ho necessiti, sense arribar a l’extrem que la planta es mustiï. Hem de cavar les pasteretes i llevar les males herbes que en aquest temps creixen com a condemnades.
També ara es el millor moment de l’any per tondre el bestiar de llana, les ovelles encara no tenen una calor excessiva i al mateix temps ja no ha perill ni de fred ni de nevades, sobretot a les muntanyes.
Dins els corrals seguirem fent criar les conilles perquè encara no fa molta calor i sempre és convenient tenir els animals amb el seu cicle reproductiu en funcionament ja, que si les deixem sense criar, segurament engreixaran de més i després no voldran prendre el mascle.
En els galliners podem separar les gallines velles de la resta, ja que produeixen poc, i matar-les, puix després de dos o tres anys el rendiment davalla molt. També és convenient separar els galls que no vulguem deixar per llavor perquè així no es barallaran entre ells.
Aquest és el mes indicat per fer la primera treta de mel de les caeres d’abelles dels nostres camps, la mel de maig és una de les més bones ja que els petits insectes tenen un ample ventall de flors per anar xuclant i fabricant el preuat nèctar que els humans, des dels començament de la seva història, han assaborit.
És el millor moment de l’any per l’elaboració del licor de les nostres tradicionals i casolanes herbes. Tota casa pagesa que s’apreciï ha de tenir aquest licor fet amb anissat i cassalla, macerat dins una alfàbia o barral de vidre amb una barreja més o menys nombrosa d’herbes tant de cuina com silvestres, gairebé totes elles medicinals o indispensables per a la cuina casolana i pagesa de les nostres llars. De receptes en podem trobar un caramull, totes elles bones si es trempen bé, ja que el gran secret per fer unes bones herbes és que el gust de cap dels components sobresurti excessivament per sobre dels altres.
Podem fer les primeres confitures i melmelades de les fruites tocades o més lletges. Recordem que quan no hi havia ni geleres ni grans magatzems la conservació dels aliments quan eren abundants era vital per a la supervivència en moments de escassesa.
Una de les joies de les nostres lletres i de la nostra cultura com a pobles son sens dubte les rondalles Mallorquines den Jordi des Racó. En aquests llibrets Mn. Antoni Maria Alcover, va deixar escrit cents d’anys de tradicions, experiències, i coneixements. Anem a veure que opinaven els nostres avantpassats sobre el mes de maig seguint una de les rondalles més especials d’aquest preciós aplec “Es dotze mesos i dues Jaies” resumint la rondalla va de dues velletes “la jaia Xeverel-la i la jaia Malaixamussa” una positiva i una altra negativa, que es varen trobar amb dotze joves que representaven els dotze mesos de l’any.
Aquí teniu el que opinava la gent antiga del nostre mes de maig:
Na Xeverel.la opina que; en ploure en maig creixen i floquen les herbes de les marines de les pastures,; s’hi posa molt de menjar, i el bestiar en surt gras. Les saons de maig són bones per les abelles i la mel de maig és la reina de totes les mels; es rossa com un fil d’or, tot i que a vegades es blanca com un fil d’argent. Totes les herbes del maig tenen habilitats curatives. Per això es diu que dins el maig la terra està en saba. Dins els maig arrabassen les faves i tonen les ovelles i venen la llana que es tant bona per filar i fer-ne roba, que és la nata per persones xetigoses, per matalassos, per coixins de llit i per cadires de repós. Dins el mes de maig maduren les cireres; floreixen els rosers, que vesteixen de roses els altars de la mare de Deu de la Rosa i hi fan el mes de Maria.
I na Malaixamussa que opina del mes de maig? Es ver que te fama de bo, però qualque pic te molt males obres, i n’hi a que el maleeixen i amb raó. Les flors de les oliveres treuen dins el maig, no arriba a aplec quasi mai.
Si plou els primers deu dies de maig, que es quan el blat està en flor, fa que els grans es tudin quan estan en formació dins l’espiga, i llavors, en granar, hi ha moltes de caixes buides perquè es granets no es congriaren bé i tornaren pols. Per això als pagesos els hi cau tant tort que ploga dins els deu primers dies de maig. ¿i que m’hen direu de la mosca de maig, que atabuixa tant granat el bestiar de cabestre, picant-lo sobretot pel nas? I els bous que les pica per l’esquena i les cuixes fent que estiguin tot rabiosos en tenir mosca.
Aquestes son les dues versions dels nostres padrins envers un mes molt bo però que si la meteorològica no acompanya podia acabar amb fam.
