Magranes, una superfruita per a la tardor

D’entre les diferents fruites de tardor la magrana és, sens dubte, la que gaudeix d’una major popularitat no només pel seu gust dolç i per l’esveltesa del fruit sinó també pels múltiples beneficis que el seu consum ofereix a la salut. Tant és així que estudis recents han catalogat el seu suc com un dels productes amb més beneficis per a la salut, fet que ha propiciat la seva catalogació com a “superfruita”.

Sota una aparença cuirassada s’amaga un interior farcit de llavors recobertes d’una polpa dolça i sucosa que fa les delícies de tot aquell que gosa tastar-la, fet que l’ha convertida en un dels conreus tradicionals -no per això, gaire estès- a la nostra comunitat amb més perspectives de futur.

Existeixen diverses varietats de magrana, tot i que a casa nostra la més apreciada és la varietat mollar que prové de la zona llevantina, més concretament d’Elx.

Des dels cartaginesos

Es creu que aquesta varietat de magrana fou introduïda a la Mediterrània occidental pels cartaginesos  arran de les Guerres Púniques. Precisament a aquest fet deu el seu nom científic -Punica granatum- on “Punica” designa el nom antic on es trobava Cartago i “granatum” al fet de tenir grans al seu interior; tot i que foren els àrabs els grans valedors de la magrana a les Illes Balears.

La magrana mollar es caracteritza per ser una fruita de mida mitjana, pel color rosat dels seus fruits i per comptar amb uns arils -grans- molt dolços, vermells i blans, sense els incòmodes pinyols que caracteritzen altres varietats.

Tot i això, hi ha altres varietats de magrana que no gaudeixen de tanta reputació, com és el cas de la magrana blanca -de mida mitjana, pell llisa i fruits de color rosat- o la magrana pinyonenca  -de mida grossa, color vermellós i pinyols més forts-.

La presència del magraner a les Illes Balears es justifica per les particularitats o requeriments del seu conreu -no de bades és un dels conreus fruiters més antics que es coneix- ja que s’adapta a tot tipus de terrenys. Malgrat tot és una planta exigent en calor a l’estiu mentre que a l’hivern -ja sense fulles- pot resistir fins al 15 graus sota zero. Ara bé, si hi ha una característica que l’arrela al nostre territori aquesta és la resistència a la sequera, si bé també és cert que si es volen obtenir fruits grossos i sucosos és millor regar-la amb freqüència.

Però el que més sobta darrerament del conreu de la magrana és el seu renaixement -encara més a nivell teòric que no pràctic- degut en bona part als descobriments de les propietats saludables del suc d’aquest fruit.

El cas dels Estats Units

Aquest renaixement ja és un fet als Estats Units, on el consum del seu suc ha sofert un creixement espectacular. La situació de la magrana als Estats Units és comparable a la de l’oli d’oliva  de fa diverses dècades quan se’n descobriren les seves propietats saludables. En aquest sentit, és curiós observar que al nostre país -on es conrea el 95% de producció europea de magrana mollar- el seu consum no superi el 5% d’aquesta producció.

L’auge del consum de suc de magrana ve propiciat pels estudis científics que demostren que aquesta fruita està composta principalment per aigua (80%) i sucres (17%), així com per l’alt contingut en polifenols (substàncies  convertides per la flora intestinal en unes altres de més simples), punicalagines (amb activitat bacteriana i de prevenció de l’estrés oxidatiu) i antocians que enforteixen i conserven el col.lagen, així com milloren la microcirculació ocular i l’estat dels vasos sanguinis. En síntesi, el suc de magrana pot ajudar a reduir les malalties cardiovasculars i la hipertensió, ja que conté tres vegades més antioxidants que no el te verd o el vi negre de reserva.

Aquest renaixement de la magrana podria propiciar la recuperació agrícola, com proposa Eduardo Vidal, director del projecte Granatum Europa, quan diu: “La recuperació econòmica  de l’agricultura a Espanya passa per l’aposta del consumidor pel producte conreat a les nostres terres; com a consumidors hauríem d’informar-nos de la procedència i qualitat de les fruites amb què es realitzen aquests productes -en referència als sucs de fruita- ja que sovint consumim productes originaris d’altres regions del planeta amb promeses d’unes virtuts a demostrar i sense comptar amb els rigorosos controls dels nostre mercats, mentre obviam productes locals -com és el cas de la magrana- que ens podrien reportar grans beneficis a tot nivell”.

Consells per comprar-ne

A l’hora de comprar magranes convé escollir les que presenten un color vermellós fosc i mirant de triar les més grosses, ja que aquestes són les que compten amb una polpa més sucosa; també ens hem de fixar que la pell sigui ben llisa i brillant, a poder ser, sense cops ni marques. Un sistema per saber si una magrana és ben madura és pitjar la seva pell que ha d’emetre un lleuger so metàl.lic quan hi feim pressió.

Per altra banda, la magrana és una fruita que no admet gaires manipulacions perquè li resten frescor; per tant, les receptes que la contenen solen ser senzilles, fet que permet mantenir el potencial antioxidant de la fruita.

A les Illes Balears es sol consumir bàsicament com a fruita, tot i que a Mallorca amb les magranes agres es sol preparar una salsa per acompanyar el rostit de Nadal. Igualment per ajudar a pair els torrons i demés excessos nadalencs es preparen unes postres on les magranes són l’element primordial: s’han de desgranar les magranes i afegir-hi una mica de suc de taronja, sucre i una branca de canyella; s’han de deixar en fresc a la gelera i servir-les al cap d’unes hores de romandre-hi.

Molt més enllà del tradicional fruit de tardor, la magrana presenta un futur esperançador basat en unes propietats saludables excepcionals i en ser un conreu proper, ecològic i de temporada. Un conreu que converteixen la magrana en una fruita a l’alça a destacar d’entre la resta de fruits de temporada que romanen sinó desconeguts encaminats a un trist futur.

#Foravilaverd