Mallorca, terra de castells
Des que l’any 1995 el Consell Insular de Mallorca rebé les competències de Patrimoni Històric va iniciar una política de conservació i revitalització dels diferents elements patrimonials. És per això que, a finals de 1996, es plantejà la necessitat de contractar un equip d’investigadors i tècnics per a la redacció d’un Pla per a la recuperació dels castells d’Alaró, Cabrera, Capdepera, del Rei (Pollença) i Santueri (Felanitx) mitjançant un concurs amb procediment obert.
La protecció legal dels castells s’inicià amb el Decret del 22 d’abril de 1949, sobre protecció de castells espanyols i continuà amb la disposició addicional segona de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, per la qual queden declarats Béns d’Interès Cultural que, segons definició de la mateixa llei, són els que gaudiran de singular protecció i tutela.
L’illa de Mallorca ha estat punt de confluència de les cultures de la Mediterrània al llarg de tota la història. Això fa que dins el seu reduït territori es trobi una inusual concentració de restes patrimonials.
Elements singulars i importants d’aquests temps d’avior són els castells. La historiografia tradicional els ha tractat sempre des d’una òptica concreta, el seu caràcter militar i defensiu.
El coneixement dels processos històrics de zones pròximes geogràficament i culturalment, com ara València o Sardenya, fa que es puguin plantejar interrogants com ara la desconeguda vinculació dels castells amb la població anterior a la islamització. També el paper que tingueren aquests en la funció organitzativa del paisatge humà i administratiu posterior o les similituds que alguns historiadors han assenyalat entre Mallorca i Sardenya després de la conquesta catalanoaragonesa.
Tot això fa que el seu coneixement arquitectònic i arqueològic sigui fonamental per donar llum a molts aspectes de la nostra història que avui en dia encara resten foscs.
Castell d’Alaró
Ubicat a “dintre terra” fou descrit com el castell més fort i inaccessible del Regne de Mallorca. S’hi troben restes arqueològiques que podrien confirmar l’ocupació ja durant l’època talaiòtica.
És a l’època musulmana quan es perfecciona el sistema defensiu i les obres d’enginyeria hidràulica. El castell roquer és conquerit per Jaume I el 1231. El 1285 es produí la defensa heroica de la fortalesa per part de Cabrit i Bassa contra el rei Alfons d’Aragó. Aquest castell ha sofert, igual que els altres, multitud de reformes i adaptacions al llarg de la seva història.
En aquest edifici roquer, la ruïna dels murs per esgotament dels components ha ocasionat la pèrdua de la fisonomia i el perfil de les fàbriques. Com a conseqüència del nivell de ruïna en què es troben les estructures, durant aquests anys s’hi han realitzat tasques dirigides a les torres, la consolidació dels llenços dels murs i la reconstrucció, consolidació i segellament dels aljubs.
Castell de Cabrera
Els seus inicis foren possiblement una talaia que es convertí amb el temps en la fortalesa, d’enorme importància com a plaça forta. Ja documentada l’any 1410, fou destruïda i reconstruïda múltiples vegades.
La seva constant són els atacs per part dels sarraïns i pirates. El 1808 Cabrera va ser utilitzada com a presó, poblada per més de 5.000 presoners.
Al final del segle XIX funcionà com a possessió i finalment el 1983 es començaren les darreres obres de restauració i el 1991 es declarà Parc Natural tot l’arxipèlag de Cabrera.
Castell de Capdepera
A la crònica del rei Jaume I “El Conqueridor” anomenada “Llibre dels Feits” es relata l’estada del rei al Cap de la Pera, molt possiblement a l’actual torre d’en Nunís, per aconseguir la submissió dels musulmans de Menorca. És una prova que el castell no existia encara en el segle XIII, únicament hi devia haver la torre que s’anomena.
Jaume II, el 1300, va ordenar l’aixecament de dues noves viles al municipi d’Artà, una de les quals devers la torre d’en Miquel Nunís, vila que amb el temps va restar envoltada de muralla.
Aquesta característica de ser vila emmurallada, el distingeix de la resta de castells. La seva població i el seu nombre de cases va variar substancialment al llarg de la història sense perdre però la seva finalitat de vigilància del braç de mar entre Mallorca i Menorca, i refugi i defensa de la gent de dins les muralles i del raval en cas de perill. Perill que en aquest indret venia principalment de la mar.
Castell del Rei
Situat en “alta muntanya” contra la part de Catalunya. És probable que quan els sarraïns conqueriren Mallorca els pobladors cristians no volguessin rendir-se i es retiressin a les muntanyes on s’alcen els tres castells roquers on devia haver-hi alguna fortificació.
El 1231 es va firmar un acord entre Jaume I i l’infant Pere de Portugal on es pactà que el rei es reservava el castell reial de Ciutat, el d’Alaró i el de Pollentia. Pel que fa a la capella, sembla pel que diuen les fonts que ja existia el 1354.
Al llarg de la seva existència, igual que la resta de castells, el del Rei ha sofert múltiples modificacions, restauracions i intervencions a les successives necessitats i esdeveniments històrics.
Castell de Santueri
La zona on s’alça el castell fou poblada des de molt antic (2000–1600 abans de Crist) com ho demostren les restes arqueològiques de la zona. Les prospeccions dins el recinte documenten una possible ocupació romana. Durant la invasió dels sarraïns serví com a lloc de resistència dels darrers cristians.
En el repartiment de les terres després de la conquesta de Mallorca passà a ser propietat de Nuno Sanç. Segons les fonts aquesta fortalesa estava dotada també d’una capella, ja per l’any 1311. Per la seva ubicació, en diverses ocasions històriques funcionà com a talaia marítima.
Les darreres obres d’adequació han consistit en aplicació d’una capa de protecció a totes les zones amb perill de despreniment i mesures de protecció estructurals a tot el conjunt.
A la torre de l’Homenatge les actuacions s’han centrat en la neteja, la consolidació i la impermeabilització. Una actuació prioritària ha estat la consolidació i impermeabilització de l’aljub on s’han trobat uns grafits prou interessants.
És indubtable la importància dels castells com a jaciments arqueològics, tant com la que tenen com a monument. A més, des d’un punt de vista científic cal no oblidar que els castells poden ser la clau per al coneixement de la història de Mallorca dels segles VIII – IX.
Les excavacions sistemàtiques en els castells es plantegen per al coneixement de l’evolució històrica dels recintes i les seves dependències, i per posar les restes al servei d’una possible adequació museogràfica. Només les excavacions arqueològiques enteses com a intervenció integral, tant al subsòl com als paraments i estructures aèries, poden arribar a proporcionar les claus d’interpretació de la nostra història.