Juan Calos Núñez, l’artista que va restaurar la rosassa parroquial de sa Pobla

Juan Carlos Núñez, artista multidisciplinari, autor de la restauració de la rosassa de l’església parroquial de sa Pobla, que va ser de nou col·locat en el seu lloc corresponent el mes de novembre del passat 2025, destacada notícia en els mitjans de comunicació, es mostra profundament molest i contrariat pel fet que s’ocultés, o no se cités, la seva autoria en una obra de tan reconegut valor patrimonial.

 Tal és l’empipament de l’artista que aquest ha recaptat informació sobre la legalitat que li empara per a reclamar a qui correspon que el seu nom sigui citat com a autor de la referida obra de restauració en els informes i documents corresponents, havent rebut com a resposta que “A Espanya el dret moral d’autor (Llei de Propietat Intel·lectual), inclou el dret a ser reconegut com a autor, fins i tot en obres de restauració artística.”

 Recordem que aquest mateix diari FORA VILA, amb data del passat 27 de novembre de 2025, donava així la notícia de referència “El Bisbat de Mallorca, el Consell de Mallorca i la parròquia de Sant Antoni de sa Pobla han presentat aquest dijous la restauració de la rosassa de l’església parroquial de sa Pobla, després dels danys provocats per la tempesta ‘Glòria’ l’any 2020. L’acte ha estat presidit pel bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, i ha comptat amb la presència de l’alcalde de sa Pobla, Biel Ferragut; la directora insular de Patrimoni del Consell, Maria Bel Arnau; el vicari episcopal per al Patrimoni Històric del Bisbat de Mallorca, Francesc Vicens, i els representants de l’equip de restauració, Raquel Garduño i Molt Morei.”

 Notícies amb el mateix contingut van aparèixer en altres mitjans de comunicació de l’illa, sense que cap nomenés l’autor de la important obra de restauració, que tampoc va ser convidat a l’acte de presentació de la rosassa restaurada a l’església parroquial de sa Pobla.

 Segons compte Juan Carlos Núñez, els primers contactes que va mantenir amb el rector de sa Pobla Felip Salvador Díez daten de l’any 2022, “però la cosa no va prosperar, si bé sé que van sol·licitar altres pressupostos. Van passar uns tres anys i vaig cridar al pare Felip per a saber com estava el tema i la seva resposta va ser que encara no li havien passat cap pressupost actualitzat i que hauríem d’esperar. La meva sorpresa va ser quan el 5 de maig del passat any em va cridar per a dir-me que havia quedat amb Raquel Garduño, del departament de restauració del Bisbat, per a veure la rosassa, juntament amb el seu ajudant, a les 9 del matí a l’església de sa Pobla, on li vaig presentar el meu pressupost perquè el passés al Bisbat. Sis dies després vaig rebre la confirmació i autorització per a començar el meu treball, que vaig finalitzar el 6 de setembre. Es va muntar la rosassa en la seva estructura i va quedar uns dies a l’església perquè poguessin contemplar-lo els feligresos abans de ser col·locat en la façana del temple.”

 La rosassa, un finestral circular d’uns 3 metres de diàmetre, datat de principis del segle XVIII, és un dels elements més identificatius del temple i originàriament era la principal entrada de llum a l’església. El finestral circular està format per vuit panells trapezoidals amb motius florals que envolten el medalló central amb la Tau de Sant Antoni.

Autor d’altres vitralls

 Juan Carlos Núñez, s’autodefineix com un artista multidisciplinari i a fe que ho és quan un coneix la diversitat de la seva obra pictòrica, escultòrica i els seus distints, estils, mètodes i materials que treballa. Juan Carlos Núñez, de nom artístic NUZ, va néixer a Caracas (1960) i es declara hispà-veneçolà, ja que els seus pares són espanyols emigrats a Veneçuela. Després de recórrer diferents ciutats d’altres tants països, va recalar a Mallorca i es va instal·lar a Manacor. Actualment,, resideix en Porto Cristo “perquè aquí he trobat la pau i tranquil·litat que buscava i a més al costat de la mar … Quan vaig arribar a Mallorca em vaig dedicar a descobrir l’illa, tots els seus racons del litoral i del seu interior i encara descobreixo llocs que em meravellen.”, comenta.

Referent a la seva obra de cristalleria, manifesta que, «a Mallorca, a la meva arribada vaig realitzar restauracions de vidrieres antigues a l’església de Calonge, del Port de Pollença, la nostra Senyora dels Dolors i de Sant Pau de Manacor, entre altres. A més de les meves pintures i escultures vaig realitzar, dissenys d’estructures artístiques en inox i fussing, llums escultòrics amb leds i altres obres artístiques per a residències particulars.»

-Com es va iniciar en aquest apassionant món de l’art?

– Des de nen, una amiga de la meva mare, durant els estius, quan les vacances escolars, en comptes d’ensenyar-nos a jugar, ens ensenyava a un grup de nens a pintar. Aviat vaig descobrir com es despertava en mi un interès especial per a l’art en tots els seus vessants. Ja més major vaig començar els estudis d’Enginyeria Civil, però ho vaig deixar per a matricular-me a l’Escola de Belles Arts, vaig fer els quatre anys de carrera i un any d’estampació tècnica en la qual vaig treballar un temps. Després a Madrid vaig estudiar a l’Escola de Ceràmica de la Moncloa.

-Pel que consta en el seu currículum, ha executat grans obres en la restauració i creació de vidrieres o vitralls en edificis importants de diferents ciutats. Podríem dir que és una de les seves preferències artístiques?

-La veritat és que se m’ha presentat l’ocasió de fer alguns interessants treballs d’aquest estil. Durant els anys 2016 i 2017 resideixo entre Barcelona i Maiami, ciutat aquesta última on m’encarreguen la restauració de tres grans vidrieres antigues per a una església en una illa del Carib. També vaig realitzar una exposició individual de pintura i escultura, convidat per la “African-American Research Library and Cultural Center” a la ciutat de Fort Lauderdale, passant la meva escultura en ferro i vidres “After The Storm” a formar part de la seva col·lecció d’art.

-I si retrocedim en el temps?

-Entre 2008 i 2015, treball i resideixo entre Barcelona i Veneçuela, realitzant al meu país nombrosos encàrrecs de vidrieres per a diverses esglésies, en la catedral de San José, a l’Hospital Metropolità del Nord, una escultura en ferro i vidre en la Universitat José Antonio Páez (UJAP), en l’institut universitari de tecnologia “Juan Pablo Pérez Alfonzo” (IUTEPAL), en la cambra de la petita i mitjana indústria (CAPEMIAC), entre altres.

-Però no sols de treballs de vidrieria viu l’artista NUZ?

-Durant aquella època vaig participar, per selecció, en la col·lectiva “XVI Saló Cabriales de Pintura figurativa” i també en la col·lectiva pictòrica “Abstracció de la Llibertat” a la casa de la cultura de Sant Diego. Per invitació del director general del Patrimoni Històric i Cultural Arq. Pedro Douaihi, participo en una col·lectiva pictòrica en el Museu de la Ciutat (Cinquena la Isabel) i realitzo una exposició individual en la galeria de l’important diari “El Carabobeño”, a la ciutat de València, a més de ser convidat a realitzar una exposició individual en la galeria de l’icònic edifici “La Flor de Veneçuela” del gran arquitecte Fruit Vivas, a la ciutat de Baquisimeto.

   Com a persona, Juan Carlos Núñez, és un esperit inquiet i creatiu, disciplinat amb les seves maneres de cuidar el seu cos i la seva ment, amant de córrer mon i descobrir diferents cultures. Actualment, el seu habitatge és una vella furgoneta habilitada com a llar itinerant, des de la qual, cada matí contempla sortir el sol d’un racó diferent de la costa illenca, mentre realitza uns rítmics exercicis físics abans de tirar-se a les aigües de la mar per gaudir d’un bany, faci més o menys fred. És la seva quotidiana manera de començar el dia; contemplat el seu despertar.