Els additius alimentaris

L’additiu alimentari és un dels temes que més preocupen a les persones quan parlen sobre seguretat alimentària. Tot i això, existeixen mites relacionats amb aquest tipus de substàncies. Els additius, parlant des del punt de vista estrictament toxicològic, són segurs pel que fa al seu ús avaluat. Molts dels additius que s’empren a l’alimentació estan presents a la naturalesa, com l’àcid ascòrbic o el cítric. Tot i això, s’ha de tenir present que no tots els additius tenen el mateix nivell d’innocuïtat.

Els edulcorants són un grup d’additius emprats per donar gust dolç als productes alimentaris. Entre els més coneguts s’hi troben el sorbitol, el mannitol, el xilitol, l’aspartam o la sacarina. A Espanya existeix un reglament sobre additius on s’hi troba una llista d’edulcorants autoritzats per a l’alimentació i les seves condicions d’ús. L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), a l’hora d’aprovar un edulcorant, determina una Ingesta Diària Admissible (IDA), la qual correspon a la quantitat que pot consumir-se diàriament un edulcorant amb seguretat al llarg de la vida d’una persona sense ocasionar-li problemes de salut.

Estudis han demostrat que els adults que consumeixen habitualment productes amb edulcorants ingereixen un màxim del 25% de la ingesta diària admissible. La sacarina ha estat un dels additius alimentaris més estudiats de la història i el seu ús ha estat aprovat per l’Organització Mundial de la Salut. La seva relació amb el càncer s’ha investigat profundament i s’ha demostrat que no hi té relació.