Totes les noticies d'actualitat de les Illes Balears | FORA VILA

Nou incident amb un Agent de Medi Ambient

El Consell pren possessió de la central d’Alcanada i es disposa a iniciar la seva descontaminació

Les reserves hídriques es recuperen després del prolongat i sec estiu

Les reserves hídriques de les Illes Balears se situen al 52% al novembre, quatre punts més que el mes anterior i set punts menys respecte del novembre de l’any passat. Per illes, el percentatge de les reserves s’incrementa a les quatre illes: Formentera…

Llegir més

ENTREVISTES/REPORTATGES

INDIOT, EL REI DEL NADAL Quan ja som en la setmana prèvia a la festa de Nadal són moltes les llars que ja es troben immerses en la preparació de les celebracions pròpies d’aquestes dates, unes dates en què la gastronomia ocupa un lloc preeminent, no debades al llarg d’aquestes festes és quan es retroben les famílies, gairebé sempre al voltant d’una bona taula. Certament la gastronomia nadalenca és un dels puntals d’unes festes que troben en el fet de compartir suculents àpats un dels seus aspectes més rellevants: dinars i sopars preparats fins al més mínim detall, exuberància tant en les presentacions gastronòmiques com en els seus ingredients o la presència de familiars absents durant la resta de l’any converteixen aquestes reunions en un enfilall de sensacions i emocions de tot nivell. Un dels protagonistes ineludibles d’aquests àpats, sobretot del dinar de Nadal, és l’indiot, tal vegada l’ingredient més tradicional dels dinars de Nadal a la nostra comunitat. L’indiot, també conegut com endiot, titot, pioc, gall de les Índies, gall dindi o indià (Meleagris gallopavo) és una au d’origen americà, concretament de les zones que s’estenen entre Mèxic i Canadà, que després del descobriment d’Amèrica fou introduïda a Europa com a au domèstica. Curiosament, l’indiot fou introduït a Europa en dues tongades: d’una banda, pels espanyols ja el 1498, des d’on s’estengué la seva cria per la resta del continent; i de l’altra, el 1520 arribà a Anglaterra procedent de Turquia i d’aquí en deriva el seu nom anglès “turkey”. Es tracta d’una au de dimensions grosses que es caracteritza per un fort dimorfisme sexual en què les femelles són menys acolorides i més petites que no els mascles. La qualitat i quantitat de la seva carn va fer que fos àmpliament conegut i criat, donant a lloc a nombroses varietats d’aquesta espècie segons el seu lloc de cria i els posteriors encreuaments. L’indiot compta amb una organització molt jerarquitzada de les guardes que posen de manifest en la salvaguarda dels territoris per on pasturen. Per aquest motiu , sense ser un animal especialment violent, convé anar alerta als seus atacs sobretot durant les èpoques de zel i d’incubació dels ous. Fou així com sorgí la varietat d’indiot mallorquí: un indiot caracteritzat per unes dimensions més lleugeres (entre 5 i 7 quilos els mascles i entre 4 i 5 les femelles) i un plomatge on sempre predomina el color negre amb lluentors blaves o verdoses. La varietat mallorquina d’indiot presenta també el bec gris i un moc molt desenvolupat en els mascles. Les femelles són bones mares i molt covadores: el procés d’incubació dura 28 dies i els seus ous tenen la particularitat de ser de color blanc amb un puntejat vermellós. El creixement d’aquests indiotets sol ser més lent que en altres varietats més comercials, amb l’afegit de ser més mals de surar. De fet, els criadors recomanen no deixar-los a lloure fins que no hagin cappelat. L’altra varietat balear d’indiot és la menorquina, una raça que se singularitza per la seva grandària entre mitjana i grossa (els mascles superen amb facilitat els 10 quilos i les femelles els 7) i pel seu caràcter tranquil i rústec. Pel que fa al plomatge, aquest és molt variat i sense cap predomini d’un color determinat; a més, compta amb un cap fi -sense plomes, de color vermell intens en els mascles i més clar en les femelles-, el moc molt desenvolupat, un coll llarg i àgil, una pitrera ampla i desenvolupada, les ales grosses i les cuixes llargues. Tanta és la preeminència d’aquesta espècie a Menorca que l’escriptor anglès John Armstrong ja en cita la quantitat i qualitat de la seva carn en l’obra “Història de l’illa de Menorca” que escrigué el 1756. La carn d’indiot és força preuada sobretot per comptar amb poc greix i ser molt beneficiosa pel que fa al colesterol. Es tracta d’un aliment proteic i de fàcil digestió que és ric en vitamina B (més concretament en vitamina B3 i niacina), potassi, magnesi i ferro. Malgrat ta forta demanda de carn d’indiot, en especial durant les festes de Nadal, cal fer notar que les races autòctones d’aquesta espècie es troben en franc retrocés davant altres varietats d’indiot que compten amb un circuit comercial que els fa més accessibles. El retrocés de les varietats autòctones no es dona per manca de demanda dels ciutadans, sinó per la manca d’escorxadors d’aviram on pugui dur-se a terme el seu sacrifici segons marquen les normes sanitàries: de fet, a Mallorca, tan sols hi ha dos escorxadors de pollastre que no són aptes per sacrificar-hi aviram de més grandària, com és el cas dels indiots. En aquest sentit, el consum d’indiot autòcton es circumscriu a un món familiar, molt allunyat dels circuits que dominen la comercialització de la carn. Pel que fa al preu de l’indiot, enguany gira al voltant dels 6’5 i 7 euros el quilo per animal sencer i sense desossar, sempre fent referència als indiots que formen part dels circuits comercials. Les dimensions dels indiots converteixen el seu sacrifici en tota una odissea, sempre que ens referim al seu sacrifici en l’àmbit domèstic, ja que pel seu volum i força no posa les coses gaire fàcils. El mètode més pràctic consisteix en foradar el costat d’un sac per on passarem el coll de l’animal, al qual passarem a tallar el coll; d’aquesta manera no cal fer gaire força per reduir els efectes de les esperonades i l’animal no sofreix en excés. Un cop mort, la següent àrdua tasca a realitzar és el desplomar-lo,-

L’indiot, un convidat alternatiu a la taula de Nadal

Marcos Ros: “Menorca és un exemple d’equilibri natural, social i cultural per a la Unió Europea”

Pensant el futur de la llana d’ovella per convertir-la en fertilitzant o aïllant

OPINIÓ

La suposada qualitat i comfort dels Serveis Ferroviaris

El Shinrin-Yoku o Bany de Bosc, la cura contra l’ansietat

Covardia institucional al cos d’Agents de Medi Ambient (AMA)

La frígola o farigola, la planta endèmica que tot ho cura

Pacanes vs. nous

Alumnes de Santanyí bategen un sistema solar igual que la rondalla “Na Filet d’Or”

Un grup d’alumnes de 4t d’ESO del centre Bisbe Verger de Santanyí (Mallorca) són els autors de la proposta per donar el nom de la rondalla “Na Filet d’Or” a un sistema solar format per un estel i el seu exoplaneta. Concretament, els alumnes proposen…

Aprovat el projecte de la primera planta de compostatge que el Consell construirà a Llucmajor

El Departament de Sostenibilitat i Medi Ambient aprova el projecte definitiu de la planta de compostatge per a la fracció orgànica dels residus municipals (FORM) recollida selectivament, ubicada al terme municipal de Llucmajor. També s’ha aprovat l’estudi de costos, la relació de béns…

La UIB i Casa Planas impulsen l’estudi i la divulgació del patrimoni fotogràfic del turisme

El Rector de la Universitat de les Illes Balears, Jaume Carot, i la presidenta de l’Associació Centre Cultural Casa Planas, Marina Planas, directora de Casa Planas, han signat un conveni de col·laboració per impulsar l’estudi, la conservació i divulgació del patrimoni fotogràfic relacionat…

Inca invertirà 800.000 euros en canviar prop de 2.500 lluminàries de 300 carrers per tecnologia LED

L’Ajuntament d’Inca té previst emprendre una operació de substitució massiva de lluminàries als carrers del municipi, fent una aposta important per la tecnologia LED. El projecte preveu una inversió de 800.000 euros, dels quals 500.000 euros corresponen a una ajuda de l’Instituto para…

NOTÍCIES ANTERIORS

Música, teatre i cuina per acomiadar l’any de Menorca al capdavant de la Regió Europea de la Gastronomia

Menorca ha acomiadat el seu mandat com a Regió Europea de la Gastronomia 2022 amb un acte celebrat al Teatre des Born. El divendres passat totes les entitats que han donat suport al projecte de Regió Europea, institucions, així com representants del producte…

Un concurs per a les millors iniciatives dins les Reserves de Biosfera

La Xarxa Espanyola de Reserves de la Biosfera (RERB), gestionada per l’Organisme Autònom Parcs Nacionals (OAPN) del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, convoca la segona edició dels ‘Reconeixements Reserva de la Biosfera al Compromís Mediambiental’ per destacar les entitats que…

La Conselleria de Medi Ambient publica la primera “Guia dels Ocells” dels boscos de les Illes Balears

El Servei de Gestió Forestal de la conselleria de Medi Ambient i Territori ha publicat una nova entrega de la col·lecció de la “Guia dels Boscos de les Illes Balears”, en aquesta ocasió especialitzada en els ocells. La guia és un document que…

Una excursió per estrenar la nova ruta entre ses Basses i la Trapa

El Departament de Sostenibilitat i Medi Ambient ha organitzat una caminada popular per aquest diumenge, dia 11 de desembre, per celebrar l’obertura i senyalització del tram entre ses Basses i la Trapa. L’itinerari té un interès paisatgístic elevat, amb vistes excepcionals sobre la…

El sector del vi, satisfet amb la recuperació de vendes de l’anyada de 2021

Les bodegues associades a Petits Cellers han produït 2.669.634 litres de vi durant l’any 2021, un 20% més que l’any 2020. L’associació ha presentat a la Bodega de Sebastià Pastor de Santa Maria, el balanç de la verema d’enguany. Amb 44 cellers associats,…

Música Nostra, Margalida Solivellas i Júlia Colom, entre els guardonats per l’Obra Cultural

El president de l’Obra Cultural Balear, Joan Miralles, ha donat a conèixer juntament amb els membres de la Junta Directiva Antoni Llabrés i Maties Garcies, els guanyadors de la 36a edició dels Premis 31 de Desembre. Tots tres han apuntat el gran nivell…