Antoni Tomàs: “Moltes de les nostres autocaravanes fan nosa, no se’ns vol a llocs on legalment podem aparcar”

Antoni Tomás és el president d’ABACES, l’Associació Balear Cultural i de temps lliure i auto caravanisme Es Siurell. Constituïda l’any 2007, compta amb 96 autocaravanes i 203 socis que practiquen l’autocaravanisme com una activitat cultural, esportiva i de lleure. “La gent veu una autocaravana i automàticament s’espanta, no entenc el perquè”, explica Antoni Tomàs, que des d’ABACES reclama que no se’ls estigmatitzi. Recorda que poden aparcar al carrer com qualsevol altre vehicle i demana que s’habilitin més punts per a per carregar i descarregar aigües. Un servei necessari per poder realitzar un tipus de turisme que, a diferencia d’altres indrets de la Península, a les Balears no s’ha potenciat. 

Pregunta.- Quins són els objectius d’ABACES?

Resposta.- L’associació es va constituir en el seu moment amb un esperit cultural i de temps lliure. Al nostre ADN no hi ha un esperit reivindicatiu, sinó gaudir del nostre temps lliure i fer turisme per l’illa i fora de l’illa. Però les circumstancies ens duen, en el moment actual, a haver de batallar amb les administracions públiques.

Necessitam un punt de servei per omplir i buidar les aigües netes i brutes. Avui per avui hi ha un lloc a Palma, al punt verd de Son Castelló, no tenim res més” 

P.- No és fàcil fer turisme amb autocaravana a les illes.

R.- No és fàcil. A l’hivern és fàcil i molt senzill, però a l’estiu feim nosa per tot. No és que necessitem un lloc específic, perquè al cap i a la fi som vehicles com qualsevol altre i podem aparcar a qualsevol banda. Però amb el volum que tenim moltes de les nostres autocaravanes fan nosa, no se’ns vol a llocs on legalment podem aparcar, però tampoc s’habilita cap lloc addicional que fos exclusivament per noltros. I no només això, també ens trobam  amb el greu problema que, tot i ser vehicles totalment autònoms, tenim una autonomia limitada i necessitam un punt de servei per omplir i buidar les aigües netes i brutes. Avui per avui hi ha un lloc a Palma, al punt verd de Son Castelló, no tenim res més. 

P.- Ara mateix, a tota Mallorca, només disposau d’aquest punt de servei a Son Castelló? 

R.- L’únic que hi ha és aquest punt a Son Castelló i me consta que al poliesportiu de Sineu fa poquet s’ha habilitat un espai. I això és tot el que hi ha. A Muro, de fet jo personalment vaig tenir una reunió amb el batle, Miquel Porquer, i ens va dir que dins Muro poble habilitaria un àrea on hi cabrien entre 6 i 8 autocaravanes i tendríem un punt de buidar i omplir aigües gratuït. Això va ser a principis de l’any passat i a dia d’avui continuam igual. Dins l’Administració tot va molt tira tira.

Moltes vegades quan veuen una autocaravana pensen en vandalisme, problemes… i ens estigmatitzen un poc a tots per desconeixement”

P.- Quins problemes vos trobau alhora d’aparcar la caravana i passar-hi la nit?

R.- Moltes vegades quan veuen una autocaravana pensen en vandalisme, problemes… i ens estigmatitzen un poc a tots per desconeixement. Necessitam fer un poc de pedagogia i que la gent sàpiga què som, què feim, i per què i com ho feim. Jo puc aparcar a qualsevol banda on pugui aparcar qualsevol cotxe o furgoneta, però quan la gent veu una autocaravana automàticament s’espanta, i no entenc el perquè. 

P.- Aquí no hi ha cultura d’auto caravanisme? 

R.- Sí que hi ha cultura, noltros som 96 autocaravanes i hi ha dues associacions més. Si te’n vas per la resta d’Espanya hi ha molts de pobles que ens necessiten perquè no tenen infraestructures hoteleres. La diferència es que aquí a Mallorca no hi ha cap municipi que ens necessiti, aquí sobram. Per exemple, Menorca sí que té espais on les autocaravanes poden pernoctar i tenen els seus espais per buidar i omplir aigua i hi ha turistes que hi van. Els turistes que venen a Mallorca i veuen que no hi ha res, automàticament fan el bot i se’n van cap a Menorca. 

Tant a la península com a Europa aquesta problemàtica desapareix. Qualsevol poble, per petit que sigui, té un espai reservat on pots omplir i buidar aigües. Aqui necessitam aprendre molt d’altres municipis d’Espanya i principalment de França, que és un poc el paradís dels autocaravanistes.

Els turistes que venen a Mallorca i veuen que no hi ha res, automàticament fan el bot i se’n van cap a Menorca”

P.- Quines són les vostres demandes?

R.- El que demanam és, primer, que no se’ns estigmatitzi pel tipus de vehicle que som. Som un vehicle més que paga els nostres impostos, que complim les normes de circulació, per tant, podem aparcar a qualsevol lloc com qualsevol altre vehicle. El que sí que necessitam és un punt on poguem omplir i buidar aigües, i en cap cas demanam ni exigim que sigui gratuït.

P.- Heu traslladat aquestes demandes als ajuntaments?  

R.- Jo personalment he xerrat amb l’Ajuntament de Pollença, amb el de Muro, Son Servera, Calvià i Puigpunyent. Ens movem, intentam fer coses i sempre tenim bones paraules, però que es materialitzin no, de moment, no ens podem penjar aquesta medalla. 

Crec que les prohibicions no són el camí. El camí és la regulació, però regular-ho sense contar amb els afectats tampoc es el camí”

P.- A Palma, l’Ajuntament ha aprovat inicialment la nova ordenança que prohibeix pernoctar en autocaravanes, excepte en àrees habilitades. Com valorau aquesta norma?

R.- En el moment que es va fer la primera redacció d’aquesta ordenança, noltros com ABACES varem tenir l’oportunitat d’assistir a la presentació que va fer l’Ajuntament, vaig poder xerrar directament amb els responsables de l’àrea ciutadana de Palma i vàrem treure un compromís verbal de que hi hauria una modificació en el redactat inicial. El que al·legàrem és que no es tenia en compte el que diu l’ordre de la Direcció General de Trànsit (DGT) pel que fa a diferenciar el que és aparcar i el que és acampar. Ara s’ha rectificat i s’ha fet una redacció més propera al que diu la DGT que especifica que  no es podrà pernoctar a les autocaravanes amb signes de permanència. La nostra crítica constructiva seria perfilar més aquest redactat per concretar que s’entén per signes de permanència. 

Hem de dir també que amb la normativa actual, sense necessitat d’aprovar aquesta ordenança cívica, ja pot actuar la policia. Qualsevol vehicle no pot estar més d’un cert temps aparcat allà mateix. Sí que és cert que el termini s’ha escurçat a 10 dies. Per tant, no podem estar més de 10 dies, ni noltros ni cap vehicle. Per què ens han d’estigmatitzar a noltros? Perquè som més grossos? Sempre i quan estigui ben estacionat, i el que es faci a dins no transcendeixi a l’exterior no hi d’haver cap problema. 

P.- També hi ha hagut protestes contra aquesta ordenança de persones que hi viuen degut al greu problema de l’accés a l’habitatge. 

R.- Som diferents però al cap i a la fi estam tots dins del mateix sac. Crec que políticament a l’equip de govern ja li ha anat bé tot aquest rebombori que feim amb les autocaravanes, perquè l’ordenança cívica afecta als artistes de carrer, als patinets… a una serie de col·lectius que ni se n’ha parlat. 

P.- També perquè hi ha una problemàtica d’assentaments d’autocaravanes i és un problema social. 

R.- D’aquests assentaments sí que pens que una part són autocaravanistes, però  un altra part no ho són, és gent que s’ha hagut de cercar un lloc per viure. Estam tots en el mateix sac? Sí, perquè estam tots afectats per la situació actual que s’ha generat. Tal vegada hauríem d’intentar fer un poquet de diferència sense fer de menys a ningú. El que viu a una autocaravana per a mi és totalment legítim. Crec que les prohibicions no són el camí. El camí és la regulació, però regular-ho sense contar amb els afectats tampoc es el camí.