En defensa dels veterinaris: una professió essencial que mereix reconeixement

L’entrada en vigor del sistema PRESVET ha posat en evidència les dificultats administratives que els veterinaris han de superar per exercir la seva feina. Tot i que la lluita contra l’antibioresistència és una qüestió de salut pública fonamental, no podem ignorar que la burocràcia excessiva està posant en risc l’eficàcia de la pràctica veterinària.
El sector veterinari és clau per garantir tant la salut dels animals com la dels humans. Els veterinaris no són només professionals de la salut animal, sinó també agents imprescindibles en la prevenció de zoonosis i en la seguretat alimentària. No obstant això, es troben amb traves injustificades que dificulten la seva tasca diària. L’obligació d’incorporar dades al PRESVET, malgrat que ja existeixen altres mecanismes de control de dispensació d’antibiòtics, és un exemple més de la sobrecàrrega administrativa que pateixen.
Aquesta reivindicació però, no es limita només al PRESVET. Els veterinaris arrosseguen històricament altres demandes que no han estat ateses. L’increment de l’IVA al 2012, que encara no s’ha revertit, és una discriminació flagrant respecte a altres professionals sanitaris. Per què un servei tan essencial com la cura de la salut animal ha de ser gravat amb un impost tan elevat? Aquesta mesura afecta directament el benestar dels animals i dificulta l’accés a tractaments veterinaris, especialment per a les famílies amb menys recursos.
A més, els veterinaris reclamen poder dispensar medicaments que no estan subjectes a prescripció. Sembla absurd que aquests professionals, amb una formació especialitzada i una responsabilitat directa sobre la salut dels animals, no puguin vendre certs medicaments que, en canvi, es poden trobar a botigues no especialitzades. Aquest greuge hauria de ser corregit immediatament per facilitar la feina dels veterinaris i garantir una millor atenció als pacients.
L’aturada del sector veterinari el passat 11 de febrer és la mostra d’un malestar profund. No és una protesta infundada, sinó la culminació d’anys de demandes ignorades. Els veterinaris han estat pacients, han fet sentir la seva veu per vies institucionals, però la manca de respostes els ha portat a aixecar la veu de forma col·lectiva.
Per tot això, cal que les administracions escoltin les seves demandes i treballin per a una solució justa. No podem permetre que una professió tan essencial sigui menystinguda. Els veterinaris necessiten suport, no traves. Mereixen poder exercir la seva feina amb les condicions adequades per continuar garantint la salut animal i, en conseqüència, la salut de tota la societat.