Els jutges de pau, una institució oblidada
Fa anys que els jutges de pau representen la justícia més propera, humana i directa que pot tenir un ciutadà. Som presents als pobles petits, allà on sovint no hi ha jutjats, advocats ni fiscalies, i feim una tasca de mediació i conciliació que evita molts conflictes i apropa la justícia al carrer.
Tanmateix, els darrers anys hem vist com, de mica en mica, se’ns han anat llevant competències essencials, fins al punt que avui el nostre paper ha quedat reduït a una presència simbòlica, tot i la nostra utilitat demostrada.
Un dels exemples més clars és el del Registre Civil.
Durant dècades, els jutges de pau hem exercit aquesta funció amb responsabilitat i eficàcia: hem inscrit naixements, matrimonis i defuncions, i hem tramitat certificats per a milers de veïns sense que haguessin de desplaçar-se a altres municipis. Era un servei pròxim, senzill i humà.
Però amb la nova organització del Registre Civil, ens han retirat aquesta competència sense oferir cap alternativa raonable ni eficaç. I, com a conseqüència, s’ha traslladat la càrrega als ajuntaments, que ara es troben desbordats per una allau de sol·licituds, de matrimonis civils.
Cal recordar que el mateix ministre de Justícia es va comprometre públicament a resoldre aquesta situació i a cercar una fórmula que permetés mantenir la celebració de matrimonis civils als jutjats de pau o, com a mínim, garantir un servei descentralitzat.
Malauradament, aquesta promesa, ara com ara, no s’ha complert, i molts ajuntaments petits no poden assumir el volum de noces i tràmits que abans gestionaven amb normalitat els jutjats de pau. La realitat és que s’ha creat un coll d’ampolla administratiu i una pèrdua de proximitat que perjudica directament els ciutadans.
Competències en matèria civil i penal.
A tot això s’hi afegeix una altra paradoxa: ens han atribuït noves competències, tant en matèria civil com penal, que no podem exercir en la pràctica.
En l’àmbit civil, perquè no hem rebut la formació jurídica necessària per assumir-les amb garanties; i en l’àmbit penal, perquè els articles del Codi Penal que haurien de regular aquesta competència no s’han modificat, de manera que la norma reconeix una funció que, legalment, no podem dur a terme. Tampoc ens han donat encara la formació adient i necessària.
Els jutjats de pau han canviat per anomenar-se oficines municipals de justícia i tampoc no hem rebut cap mena d’aclariment a la nova situació ni tampoc una formació que ens expliqui aquest i tots els canvis que això comporta. Els jutges de pau tenim dret I necessitat de saber què som i a on som.
És a dir, el Govern ens ha assignat unes responsabilitats sense donar-nos ni les eines, ni la preparació, ni el marc jurídic adequat per exercir-les. Això crea una situació d’inseguretat i de confusió, tant per als jutges de pau com per als ciutadans que cerquen una resposta de la justícia local. De moment, les coses estan així i ja anam a acabar l’any.
Aquesta manera d’actuar deslegitima una institució històrica que ha funcionat durant més d’un segle amb eficàcia i sentit comú.
Els jutges de pau hem estat, i continuam essent, un pilar de convivència i equilibri social. Som els primers a escoltar els problemes reals de la gent, els primers a intervenir quan hi ha un conflicte veïnal o familiar, i sovint els únics que podem fer-ho amb empatia i coneixement del context local.
No demanam privilegis, sinó respecte i confiança.
Volem continuar servint la societat des del nostre paper modest però necessari. I volem que el Govern i el Ministeri de Justícia revisin la seva política, retornant-nos aquelles competències que mai no haurien d’haver desaparegut —com el Registre Civil i la celebració de matrimonis— i desenvolupant, d’una vegada per totes, les noves competències que s’anuncien, però que no s’han fet efectives.
La justícia no només és una qüestió de lleis; és, sobretot, una qüestió de proximitat, humanitat i sentit comú.
I això, precisament, és el que representa la figura del jutge de pau.
Jaume Casasnovas, president de l’Associació de Jutges de Pau de les Illes Balears