El Govern analitza la situació del sector avícola balear en una jornada tècnica
La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural ha celebrat avui una jornada tècnica dedicada al sector de l’aviram de les Illes Balears. La trobada, organitzada a través de la Direcció General d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, ha reunit ramaders, tècnics i representants institucionals per analitzar l’evolució del sector, els seus costos de producció i els principals reptes de futur en matèria de bioseguretat i sostenibilitat.
Presidida pel director general Fernando Fernández, la sessió ha servit per presentar els resultats del primer estudi de càlcul de costos amb dades reals de deu explotacions representatives —set de carn i tres de posta—. Fernández ha destacat el paper estratègic del sector malgrat la seva petita dimensió, subratllant el seu potencial per fomentar l’autoproveïment, diversificar la ramaderia i avançar cap a models més sostenibles. “Volem oferir eines al sector per millorar l’eficiència, la rendibilitat i la bioseguretat, sempre prioritzant el benestar animal i la qualitat”, ha afirmat.
Radiografia del sector
A les Illes Balears hi ha més de 6.000 explotacions avícoles registrades, tot i que només 44 són de producció i reproducció. D’aquestes, 28 tenen caràcter comercial, amb 11 dedicades a producció de carn i 17 a la d’ous. Mallorca concentra prop del 80 % de les aus.
Durant el 2024, el cens de gallines ponedores s’ha reduït un 11 %, situant-se en 296.354 exemplars. Pel que fa al sacrifici d’aus, s’han registrat 133.859 caps, un 3 % més que l’any anterior, amb predomini dels pollastres broiler. La producció d’ous es manté elevada, amb 7,8 milions de dotzenes (+1 %). Destaquen els ous de gallina camperola, que han crescut un 15 %, mentre que els ecològics disminueixen un 57 %.
Costos i rendibilitat
L’estudi econòmic presentat mostra diferències clares entre producció convencional i ecològica. En avicultura de carn, les explotacions convencionals mantenen un marge net positiu de 4,08 € per pollastre. En canvi, les ecològiques registren pèrdues d’1,12 € per animal a causa de costos més elevats en pinsos, mà d’obra i superfície necessària.
Pel que fa a la producció d’ous, el marge net és de 0,24 € per dotzena. Les dades, segons la Direcció General, serviran de base per dissenyar futures línies d’ajuda i polítiques que millorin la competitivitat del sector.
Bioseguretat i grip aviària
La jornada també ha posat el focus en la bioseguretat arran de l’augment del risc associat a aus migratòries. Tot i això, l’arxipèlag no registra cap cas de grip aviària. El Govern manté actius programes oficials de vigilància, tant passiva com activa, i intensifica controls en zones d’especial risc com Santa Margalida, Muro, sa Pobla, Pollença i Alcúdia, així com en municipis de vigilància específica.
En aquestes àrees es prohibeix la cria d’aus a l’aire lliure, excepte si l’alimentació es fa en espais protegits. A més, els certàmens ramaders quedaran suspesos a partir del 10 de novembre, mentre que els mercats setmanals només podran operar si no concentren animals de diversos orígens.
La Conselleria recorda la importància de comunicar qualsevol anomalia sanitària, com increments de mortalitat o descens de la posta, per activar els protocols corresponents.
En la cloenda, Fernández ha apel·lat a la responsabilitat col·lectiva: “La implicació dels ramaders és essencial per mantenir el control sanitari i garantir la continuïtat d’un sector que forma part de la identitat productiva de les Illes Balears”.