Una planta invasora amenaça la potabilitat de l’aigua del Gorg Blau
La qualitat de l’aigua de l’embassament del Gorg Blau està seriosament amenaçada. Des de fa dos anys a la seva ribera sud hi creix una colònia d’una planta invasora, que ara mateix ja sembla imparable, que és potencialment tòxica pel seu contingut en alcaloides pirrolizidínics i anabasina, una substància que pot provocar paràlisi respiratòria en persones i animals si se l’ingereix. No és apte per a consum de cap tipus i es desconeix què pot ocórrer si es mescla amb l’aigua que posteriorment es distribueix com a potable per diferents poblacions mallorquines.
Es tracta de la planta denominada Nicotiana glauca. Malgrat tractar-se d’una espècie invasora, apareix sovint a les nostres illes amb un comportament invasiu.
Aquesta és una planta de la família de les solanàcies, originària d’Amèrica del Sud. Popularment se la coneix com a tabac de jardí, tabac bord, tabac de moro o tree tobacco. Es presenta com un arbust o petit arbre que pot arribar a grans altures: de 3 a 7 metres. En el Gorg Blau algunes de les plantes ja superen l’alçada d’una persona i compten amb una tija d’entre 2 i 5 centímetres de diàmetre. Un bosc d’aquesta planta és completament inaccessible.
Ja fa dos anys que Sebastià Borràs, un bon coneixedor de la zona, va donar l’alerta mitjançant les xarxes socials de la presència d’aquesta planta a la ribera del Gorg Blau. Aleshores hi havia tan sols algunes dotzenes de plantes, que ocupaven una petita zona, dins la finca d’Almallutx que ara el Consell de Mallorca pretén adquirir, i en les proximitats del jaciment arqueològic islàmic.
Borràs ha tornat a donar l’alerta aquesta setmana. I és que el nombre de plantes s’ha multiplicat exponencialment i ocupa una superfície molt més extensa. Els exemplars són ara més esponerosos i de molt major altura.
Per a Sebastià Borràs aquesta plantació espontània de tabac de jardí “està creixent a un ritme imparable” i calcula que ara mateix ja hi ha centenars o milers de plantes, actualment amb fulles grosses i d’un verd molt llampant, que han nascut a partir de llavors de les primeres plantes que hi varen créixer fa uns pocs anys.
Borràs recorda que aquest embassament “subministra aigua potable a bona part de Mallorca” i que “la nicotiana glauca és una planta potencialment tòxica, especialment per la presència d’alcaloides (com l’anabassina) que poden resultar perillosos per a persones, animals i ecosistemes”. De fet, recorda que es tracta d’una planta invasora i ben capaç de desplaçar la vegetació autòctona i alterar l’equilibri ecològic d’una àrea tan sensible com són les proximitats del Puig Major.
De fet, aquesta planta invasora s’adapta bé a llocs com talussos de carreteres, torrenteres, zones alterades i marges agrícoles i també en àrees costaneres. Els sòls pobres l’afavoreixen i té una capacitat de produir moltes llavors, per la qual cosa la seva expansió és molt ràpida.
La planta està inclosa en el Catàleg de plantes invasores d’Espanya. Va ser introduïda com a planta ornamental i en regions com el Parc Nacional de Pimanfaya (Lanzarote) i en el Parc de Doñana (Andalusia) s’hi ha realitzat labors d’eliminació degut a la seva enorme expansió.
En aquest mateix Catàleg, es descriu com totes les parts d’aquesta planta, exceptuant les llavors madures, són altament tòxiques. L’ anabasina provoca intoxicacions severes en els humans i, fins i tot, causa la mort per paràlisi respiratòria. També afecta els animals que l’ingereixen.
Per últim, Borràs adverteix que la zona conquerida per aquesta planta es troba just al damunt del jaciment arqueològic d’Almallutx, la qual cosa “afegeix un altre nivell de vulnerabilitat i irresponsabilitat” a la seva presència.