Sa Pobla va donar el «sus» a les seves Festes de Sant Antoni
Com vàrem comentar a aquestes pàgines de Fora Vila, aquest passat dimecres, sa Pobla va donar el ‘sus’ a les seves Festes de Sant Antoni, amb la celebració d’una sèrie d’actes que, des de fa uns anys, ja són propis d’aquesta data prèvia a la gran festa del dia 16, la revetlla o «Nit Bruixa», la festa per excel·lència de tots els poblers i pobleres i pels que la visiten.
Des de primeres hores del matí, ja es feia notar el tràfec de molta gent afanyada amb dur a terme els primers preparatius als llocs que aquests dies vinents seran escenaris dels múltiples i variats actes que conformen un atapeït programa que abraça des del passat dia 7, fins al pròxim dia 24 d’aquest mes de gener.
Com ja és tradició es va encetar el programa d’actes amb el lliurament del premi del concurs de cartells de Sant Antoni 2026, que, per votació popular i del pertinent jurat, va correspondre a l’obra presentada per Joan Perelló Mestre.
A l’entrega del premi al cartell guanyador, que va tenir lloc a la sala d’exposicions del Museu de Can Planes, va seguir la inauguració de l’exposició col·lectiva «Flamarades de Festa» i de la colla de «Caparrots des Grif», que després de vint anys de la seva creació desfilaran per primera vegada amb la comitiva oficial de les festes.
Cal recordar que l’esmentada colla de caparrots fou decorada pels usuaris de l’Associació de discapacitats Es Grif sota la direcció de l’artista plàstic Ferran Pizà, l’any 2006, una experiència que va unir art, dignitat i estima per la festa poblera. Les figures que conformen la colla han estat recentment restaurades per la restauradora poblera Caterina Fiol Siquier, responsable de l’empresa Filo Restauro, dedicada a la conservació i restauració de béns culturals. Una actuació que ha estat finançada amb el suport del Consell de Mallorca i l’Ajuntament de sa Pobla.
El capvespre es va procedir a la benedicció, per part del rector de la parròquia Felip Díez, dels escapularis solidaris de l’Associacio Es Grif, dissenyats per l’artista Jaume Mir de ‘Ca sa Miss’.
Els «Escapularis des Grif» es van introduir com un element més de la festa, fa vint-i-un anys, per iniciativa de l’artista pintor Ferran Pizà i la seva edició anual es posa a la venda a benefici de l’esmentada associació benèfica en vers de les persones discapacitades. La figura estampada sempre és al·legòrica a un motiu de la festa santantoniana i la realitza un artista pintor de reconegut prestigi. La d’aquest any, obra de Jaume Mir representa el porquet de Sant Antoni, que va alliberar al sant anacoreta de les temptacions del dimoni, segons la llegenda a la qual ha recorregut l’autor.
L’acte central i més esperat d’aquesta diada inaugural de les festes de Sant Antoni de sa Pobla i que es guarda escrupolosament en secret fins al darrer moment va ser la proclamació del Clamater de les Completes que se celebren la tarda del dia 16, i que aquest any va recaure en la persona de Pep Cirer Company, agricultor ecològic, artista pintor i escriptor. Una persona carismàtica i prou participativa amb actes culturals i tradicionals relacionats en sa Pobla.
Una de les iniciatives de Pep Cirer, relacionades amb les festes de Sant Antoni, va ser, ara fa vint anys, la impulsió de Els Gatarrots, una mena de caparrots que surten al carrer la revetlla de Sant Antoni i que el llarg de la seva presència s’han convertit amb la colla festiva més irreverent i icònica de la festa.
A la seva primera aparició pública com a Clamater de 2026 a l’església parroquial abarrotada de gent, Cirer va mostrar la seva gran satisfacció per haver rebut tal distinció i va apel·lar per «la preservació de la festa com a part de la nostra cultura popular, que és la que ens identifica com a poble.»
La figura del Clamater
La figura del clamater, que tan arrelada ha quedat entre els aspectes actuals de la festa de Sant Antoni, va ser introduïda per primera vegada a les festes patronals de l’any 2002 amb el propòsit de rememorar un fet històric que es remunta a la conquesta de Mallorca per part del rei Jaume I, el 31 de desembre de 1229, i que diu:
Després que les Tropes Sobiranistes de Mallorca patissin l’epidèmia de la pesta bubònica i després d’una altra pandèmia anomenada foc de sant Antoni, es va establir a Mallorca l’orde antoniana, procedent de Catalunya. Orde que va ser creada l’any 1095 a Viana i que es dedicava a la curació dels malalts de foc sagrat o foc de Sant Antoni, malaltia que es manifestava per gangrena de les extremitats i que arribava a provocar mutilacions espontànies i que es produïa per la ingesta de pa pastat amb farina de sègol infectat.
Aquesta ordre antoniana tenia el privilegi de recaptar llegats i almoines i el monopoli de la devoció al sant, privilegi que els havia atorgat el papa Climent VII. Així, es van trobar llegats fets per poblers, com el del 1345 de Nicolau Llorenç de sa Pobla, o el del 1347 de la senyora Brunisenda, esposa d’Arnau Capó.
L’orde comptava amb un hospital a Ciutat de Mallorca i recorria tota l’illa per aconseguir donatius. Cal no oblidar que la imatge de sant Antoni era present en moltes esglésies, així com en nombroses possessions i capelles de l’illa, com a protectora del bestiar i de les collites de la pagesia.
A mitjan segle XVII, molts de poblers van claudicar davant el poder dels frares antonians, però es van negar a lliurar-los tots els donatius que demanaven, només una part. I tampoc no van retirar la imatge del sant de l’altar major de l’església, com exigia l’orde antoniana. Però aprofitant que la imatge de sa Pobla estava en poder de l’orde per ser restaurada, se la van quedar.
La parròquia i la universitat de sa Pobla (nom que rebia antigament l’ajuntament) van interposar, l’abril del 1636, una causa civil contra el comanador de l’orde antoniana, Guillem Barrera, per no tornar la imatge.
L’any 1642, sis anys després, en claudicar el comendador, es va donar el plet per acabat. Evidentment, la postura de sa Pobla va causar admiració entre els habitants de Mallorca i va fer créixer l’orgull pobler cap al Sant. Cal no oblidar que en aquella llunyana època, sa Pobla era un poble petit que, amb força de voluntat col·lectiva, s’aixecava contra la poderosa orde antoniana.
L’any següent, el 1643, en acabar les completes i estant present la imatge de sant Antoni al retaule de l’altar major, la gent va irrompre en calorosos aplaudiments i crits de Visca Sant Antoni!
Des del passat any 2002 d’aquest segle, la figura del clamater recorda aquella antiquíssima reivindicació triomfant, en representació del poble de sa Pobla. El primer clamater, l’any 2002, va ser l’escriptor i cronista oficial de la Vila Alexandre Ballester, i el segon, l’any següent, l’actor cinematogràfic Simón Andreu. La figura de clamater, igual pot recaure, a més d’homes i dones, a associacions o entitats lligades amb la festa de Sant Antoni, a través de distints caires.