Miquel Vanrell: “Crec que no hi havia voluntat real de mantenir la marca Agama, ni d’invertir en la seva continuïtat”

Miquel Vanrell, ramader i productor de llet a Son Carbó (Campos, Mallorca), és un dels principals proveïdors de llet d’Agama a l’illa. Amb el tancament de la marca, que estava previst al setembre, però finalment s’ha avançat al març, afronta una etapa amb moltes incerteses.

Pregunta.- Com vau rebre la notícia del tancament d’Agama?

Resposta.- Al principi, vaig quedar una mica incrèdul. Esperàvem que el tancament fos a finals de setembre, i de sobte ens comuniquen que serà a finals de març. Ha estat un canvi molt ràpid i inesperat. La veritat és que costa d’assimilar.

P.- Quin impacte econòmic immediat té aquesta decisió per a la vostra explotació?

R.- Doncs, a partir d’abril no tenim on lliurar la llet. La producció és diària, i això suposa quedar-nos sense el principal ingrés de l’explotació. Tot el que produïm, uns 270.000 litres cada mes, anava íntegrament a Agama.

P.- Teníeu ja altres opcions per col·locar la llet abans del tancament?

R.- Vam explorar diferents alternatives, però no teníem res fermat perquè pensàvem que encara teníem mig any de marge. Ara tot s’ha avançat mig any i haurem de córrer per trobar solucions, encara que no sé ben bé com ho farem.

P.- Creus que és viable continuar produint llet a Mallorca en les condicions actuals?

R.- Econòmicament han passat èpoques pitjors. Ara no està bé, però de moment es pot seguir. Però sense poder lliurar la llet, la resistència és zero. Si no podem lliurar cada dia o cada dos dies, simplement no podem sobreviure.

P.- Hi ha possibilitat de vendre directament al consumidor final o transformar la llet en productes com formatge casolà?

R.– Això necessita molta inversió i temps, cosa que ara mateix no tenim. Transformar els productes nosaltres mateixos seria possible en condicions ideals, però ara és completament impossible. S’ha valorat i es continua valorant, però amb les circumstàncies actuals no ho podem fer.

P.- Com valoreu la gestió del Govern davant aquesta crisi?

R.- La veritat és que el Govern ens ha donat suport en tot moment. Sempre ens han escoltat, hem pogut expressar les nostres necessitats i han fet costat a les nostres demandes. Estic molt content amb la seva gestió.

P.- I què en penseu de la proposta de crear una empresa público-privada amb participació del Govern, del sector privat i dels treballadors i ramaders?

R.- La vam analitzar amb números, però vam arribar a la conclusió que era econòmicament inviable. Hi havia molts obstacles: logística, infraestructura de la fàbrica i les quantitats necessàries. Simplement, no era possible mantenir l’operació amb les condicions que es plantejaven.

P.- Com ha estat la relació amb el Grup Damm durant aquests anys? I creus que hi havia voluntat real de mantenir viva la marca?

R.- Ha tingut moments millors i pitjors. Aquesta etapa final ha estat dolenta perquè no han complert la paraula i no han tingut en compte les nostres necessitats ni les de les nostres famílies. Crec que no hi havia voluntat real de mantenir la marca Agama, ni d’invertir en la seva continuïtat.

P.- Es pot dir que el sector lleter mallorquí està ferit de mort, com han indicat alguns mitjans? Quants ramaders quedaran després del tancament?

R.- Sí, cada vegada estem més ferits. No hem mort del tot, però la situació és molt complicada. Ara mateix crec que quedaran entre 8 i 10 explotacions, depenent de com es reorganitzi cada productor.

P.- Què suposa perdre l’única marca de llet produïda íntegrament a les Illes?

R.- És una pèrdua significativa. Era un producte que es podia traçar fins al productor i la seva manera de fer, i això ara es perd. La marca Agama simbolitzava l’origen local i la transparència de producció, i això desapareix.

P.- Quin missatge envia això a les noves generacions que voldrien dedicar-se al camp?

R.- És un missatge desesperançador. Mostra que emprendre en el sector primari no és fàcil i que cal ser conscient de les dificultats. Potser farà que molts joves reconsiderin dedicar-se a la pagesia.

P.- Mirant endavant, quin escenari preveus d’aquí un parell d’anys per al sector lleter mallorquí?

R.- Les explotacions seran més petites i especialitzades. No hi haurà grans explotacions, però moltes petites podran sobreviure si es centren en la qualitat i en productes de valor afegit.

P.- Què hauria de passar perquè la producció lletera torni a ser viable i estable?

R.- Cal estabilitzar el mercat i crear productes consistents i reconeguts, destinats a un nínxol de consum estable. Els consumidors locals tenen un paper clau: triar producte d’aquí enfront del de fora i valorar el que representa consumir producte local.

P.- Si vols enviar un missatge a la societat, quin seria?

R.- Que la gent consumeixi més producte local. Això ajuda no només al sector primari, sinó a tota la cadena de valor que depèn del nostre treball. És una manera de mantenir viva la pagesia i de donar suport a molta gent que viu d’aquesta activitat.