Joséfina Avilés i Ponç Bover, Cornelius Atticus 2025

La presidenta del Govern Balear, Margalida Prohens, juntament amb el conseller de Turisme, Cultura i Esports, Jaume Bauzà, i el director general d’Esports, i bon amic, Joan Antoni Ramonell, han lliurat, aquest passat dijous, al Museu des Baluard, de Ciutat, els guardons Cornelius Atticus del 2025, màxim premi que atorga el Govern Balear, dins el món de l’esport, per tota una vida dedicada a la seva promoció, a Josefina Avilés, a títol pòstum, i a Ponç Bover.

Josefina Avilés Ferrer (1962-2023) va dedicar part de la seva vida al desenvolupament administratiu de l’esport a les Illes Balears, sent, entre molt d’altres mèrits, la creadora del “Cornelius Atticus”; i al foment de l’esport escolar, a més de col·laborar amb moltes federacions, i fins i tot va ser secretària de la Federació d’Atletisme de les Illes Balears.

Per la seva banda, el bon amic Ponç Bover Amengual (Porreres – 1945) ha estat un dels atletes més aclamats de la seva època, aconseguint títols i marques que es van mantenir durant molts anys al rànquing balear.

A més, ha exercit com a entrenador i ha estat promotor de nombroses competicions, com la marató de Calvià, entre d’altres, col·laborant també amb altres disciplines com el tir de passetja, el ciclisme o la natació.

Ponç Bover Amengual.

El bon amic, Ponç Bover, que fa molts d’anys tinc el plaer de conèixer, per les nostres curolles esportives (atletisme, ciclisme i tir de passetja, entre moltes d’altres), i el nostre amor cap al periodisme esportiu, de les que mai hem tret, cap dels dos, cap redit econòmic, fou proposat pel Club Atletisme Calvià, ha exercit durant gairebé mig segle en diferents facetes com les d’esportista, tècnic, dirigent i promotor, a més de col·laborar en diferents mitjans de comunicació escrits i radiofònics de les Illes.

Però l’atletisme ha estat sempre la seva principal passió i dedicació, però Bover també ha estat participant en esdeveniments i èxits en modalitats com el ciclisme, el tir de passetja, el bàsquet, el futbol o les activitats subaquàtiques.

A més, ha estat promotor d’activitats com la Pujada a Lluc de la Part Forana, a conseqüència de la seva etapa com a ‘blauet’ a l’Escolania, dins la que també destacà com a gran promotor de l’ancestral esport del tir passetja, abans de la fundació de la Federació Balear de Tir de Fona, i com a col·laborador d’aquesta durant tota la seva vida.

Les Illes Balears eren conegudes, ja en temps dels romans, per la perícia dels seus foners, capaços de repel·lir un atac marítim amb pedres. Des de l’any 1977 el Tir de Fona està reconegut, i protegit, com a esport d’autèntica arrel balear. L’única federació mundial d’aquesta disciplina es troba a les Balears, en aquests moments amb seu dins el Palma Arena, anomenat avui, per motius polítics, Velòdrom Illes Balears.

Una mica d’història.

Tot el referent amb el tir de passetja recomençà en el Talaiot dels Racons, de Llubí, on el popular Biel Frontera (25-11-1924 / 17-02-2009), es topà, i conversa llargament amb un foner hibernat durant 20 segles a Llubí.

Després de la renyada inicial, degut a que el tir de bassetja havia desaparegut quasi completament de les Balears (només quedava una petita constància als llibres d’història), Biel Frontera i ells seus “brusquers” companys de curolles, portadors en la sang de la imatge altiva i orgullosa dels nostres avantpassats, tenint clares les seves arrels, volgueren reviscolar la imatge del foner, símbol de la llibertat i independència de les Illes.

El llubiner Miquel Company fou el primer guanyador d’una tirada oficial, a la que entre d’altres es trobava el recent desaparegut foner solleric Nicolás Garcia, i el bon amic campaneter Diego Camuñas, aquell històric 31 de juliol de l’any 1977, dins el Camp de Futbol de Llubí.

Biel Frontera es rodejà, des de les primeres confrontacions, de Bartomeu Perelló (primer president de l’Esport del Tir de fona) i Pep Obrador, dels Antics Blauets de Lluc, que també hi tingueren bastant a veure amb aquesta històrica reactivació. Els tres eren coneguts, en aquelles dates, com els bassatgers de Mallorca; en PONÇ BOVER, en Mateu, en Pep, en Vicenç, en Maties, na Margalida, en Miquel, durant el 1979 (el mateix any en que es creà la Comissió Balear de Tir de Fona) amb la participació, entre altres de Biel Frontera i Jaume Socias, i del treball portat a terme dins l’Ajuntament de Ciutat per Pascual Aguiló (PSOE), de cara a la creació de l’ens federatiu; gent que d’una forma o altra coneixia el món de l’esport, i, entre tots, varen saber donar tot l’aspecte de modern a una activitat ancestral.

Així, enmig de l’efervescència autonomista, va néixer la Federació Balear de Tir de Fona, base ferma des d’on consolidar el gran projecte.

El primer reglament oficial fou presentat al Monestir de la Real dia 27 d’agost del 1980, escrivint el pròleg el desaparegut historiador balear, i bon amic, Josep Mascaró i Passarius.

L’actual Federació Balear, única del món d’aquest esport, començà a donar les seves primeres passes dia 30 de Setembre de 1984, després d’ésser aprovats els seus Estatuts per la Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear, sent elegit el seu primer President Mateu Cañellas, al que li fou concedit el Cornelius Atticus 2019.

Mateu Cañellas i Roca, un altre dels desapareguts i bons amics de l’esport solleric, fou gran maratonià i millor foner, al que no vaig poder superar mai en cap de les dues disciplines; fou un dels fundadors, primer president, Medalla d’Or, i president honorari de la Federació Balear de Tir de Fona, entitat que començà a donar les seves primeres passes dia 30 de Setembre de 1984, després de ser aprovats els seus Estatuts per la Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear.

Fites destacades.

-Dia 31 de Juliol de 1977 es disputà, a Llubí, la primera tirada oficial d’aquest recent nascut esport.

-Dia 30 de Setembre del 1984, neix oficialment la Federació Balear de Tir de Fona, primera, i de moment única federació mundial de l’especialitat.

-L’any 1992 els foners illencs participaren, amb molt d’encert, al Festival Olímpic dels Esports Autòctons representant a Balears, que tingué lloc 15 dies abans dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, davant 15.000 persones.

-El mes de juliol de 1999, quatre foners illencs amb les seves habituals fones i unes pedres fent flamarada, dissenyades especialment per la ocasió, encengueren la flama olímpica de la Universíada, a l’Estadi de Son Moix, acte que presenciaren, en directe 30.000 persones, i a través de la televisió, uns set-cents milions d’espectadors. Sens dubte aquesta va ser l’actuació del foners balears més transcendent i més admirada per la gent, des dels temps de les Guerres Púniques.

-El mes d’octubre del 2011, baix de la organització conjunta de la Federació Balear de Tir de Fona i el Club Ciclista Defensora Sollerense, es va dur a terme la disputa de la Primera Tirada Internacional Ciutat de Sóller, els dies 28, 29 i 30, al recentment estrenat Camp Municipal de Tir de Passetja Jaume Oliver i Sastre, gràcies a un llarg i encertat treball de més d’un any de durada, amb molts de problemes i moltes portes tancades a alt nivell institucional.

FOTOS CORNELIUS ATTICUS:https://www.flickr.com/photos/ccds/albums/72177720332780784