La Utòpica: teixir alternatives des de la base en temps de crisi ecosocial
En un context marcat per la crisi climàtica, l’encariment de la vida i les dificultats d’accés a drets bàsics com l’habitatge, cada vegada més col·lectius cerquen maneres alternatives d’organitzar-se i viure. A les Illes Balears, un d’aquests espais de trobada és La Utòpica, una xarxa que vol connectar iniciatives i persones que treballen per una transició ecosocial.
El projecte va néixer de manera gairebé espontània, a partir de la iniciativa d’un activista vinculat a altres moviments socials. “Es va fer una reunió de presentació a Son Sardina, en un local social compartit amb l’economia social i solidària, i a partir d’aquí es va començar a construir el projecte”, explica Joan Rigo, membre de La Utòpica.
Des d’aquell moment, el grup ha intentat créixer sense perdre cohesió. Segons Rigo, una de les claus ha estat cuidar els processos interns: “No volíem ser un grup en constant canvi, on sempre s’hagués de començar de zero. Hem intentat que la gent que entra estigui ben cuidada i que el grup sigui estable”.
Una resposta a la crisi sistèmica
La Utòpica s’inscriu dins el marc de la transició ecosocial, un concepte que, per als seus membres, no és només teòric sinó profundament polític.
“Per a nosaltres, la transició ecosocial és el procés que la societat hauria de fer de forma democràtica davant l’esgotament de recursos i la degradació del planeta”, afirma Rigo. Segons ell, aquesta situació és conseqüència directa del model econòmic dominant dels darrers cinquanta anys: “El capitalisme neoliberal ha accelerat aquestes crisis i ha generat més desigualtats”.
En aquest sentit, el projecte planteja la necessitat de repensar el model de societat. “El que tenim ara és un sistema individualista que prioritza l’acumulació. Nosaltres defensam un model basat en el benestar col·lectiu i el bé comú”, resumeix.
Conèixer-se per transformar
L’objectiu principal de La Utòpica és aparentment senzill, però amb implicacions profundes: connectar.
“El bàsic és que les iniciatives i els col·lectius es puguin conèixer i posar-se en valor”, explica Rigo. En un context on moltes persones lluiten per cobrir necessitats bàsiques, com l’accés a l’habitatge, generar xarxa esdevé una eina de supervivència i de transformació.
Per facilitar aquestes connexions, el projecte ha creat un mapa d’iniciatives, una eina digital que permet localitzar col·lectius i conèixer què fan i què necessiten. “La gent pot veure que hi ha un grup de consum, una iniciativa d’habitatge o un col·lectiu amb interessos similars, i apropar-s’hi”, assenyala.
Aquesta eina no només connecta projectes, sinó que també obre la porta a persones que encara no formen part de cap col·lectiu. “També volem que la gent que no està organitzada pugui descobrir aquestes iniciatives”, afegeix.
Espais horitzontals i comunitaris
Més enllà de l’àmbit digital, La Utòpica aposta per la trobada presencial com a eina fonamental. El projecte organitza jornades obertes i espais de convivència que busquen trencar amb les dinàmiques tradicionals.
“No feim xerrades clàssiques, sinó dinàmiques horitzontals on tothom està al mateix nivell”, explica Rigo. En aquestes trobades, els col·lectius comparteixen experiències i necessitats, mentre que les persones assistents poden interactuar-hi de manera directa.
Aquest format afavoreix la creació de vincles i la generació de noves col·laboracions. “La gent comença a descobrir coses, a conversar, i d’aquí surten connexions”, diu.
A més, també organitzen trobades més llargues, de diversos dies, amb tallers i activitats participatives. En alguns casos, s’hi incorporen metodologies com el teatre social, que permet abordar qüestions complexes des d’una perspectiva vivencial. “Són eines molt potents perquè la gent participi i reflexioni”, apunta.
Entre les ganes i les dificultats
Tot i l’interès creixent per aquest tipus d’iniciatives, el projecte també es troba amb limitacions.
“Hi ha moltes ganes de fer xarxa, però també moltes dificultats”, reconeix Rigo. El principal obstacle és el temps: “Vivim en un món molt exigent i costa trobar espais per dedicar-nos a aquests projectes”.
Això fa que el creixement sigui lent i progressiu. “El que feim és anar fent petites passes: donar-nos a conèixer, trobar-nos i anar construint relacions”, explica.
Cuidar les relacions, transformar les dinàmiques
Un dels elements distintius de La Utòpica és la importància que dona a les cures, no només com a concepte, sinó com a pràctica quotidiana.
“Intentam posar molta cura en com feim les reunions i en com participam”, explica Rigo. Això implica generar espais on tothom se senti còmode per parlar i evitar dinàmiques de dominació de la paraula.
“Si no cuidam això, sempre parlen els mateixos i hi ha gent que queda fora. En canvi, si generam espais de cura, la gent se sent amb més capacitat i ganes de participar”, afirma.
Aquesta mirada també es vol compartir amb altres col·lectius, com una manera de transformar no només què es fa, sinó com es fa.
Una crida a la sobirania col·lectiva
Més enllà de les accions concretes, La Utòpica planteja un missatge polític clar: la necessitat de recuperar el control sobre les decisions que afecten la vida quotidiana.
“Volem transmetre que ens podem ajuntar i pensar en un món on el bé comú sigui prioritari”, diu Rigo. Això passa, segons ell, per construir formes de sobirania real.
Sense aquestes sobiranies, adverteix, el poder queda en mans dels grans actors econòmics. Davant això, la proposta és clara: organitzar-se, cooperar i construir alternatives des de baix.
En un moment en què moltes certeses trontollen, La Utòpica aposta per una idea senzilla, que el canvi comença quan les persones es troben, es reconeixen i decideixen caminar plegades.