Eva Marsinyach (OBSAM): “La Mediterrània està canviant, i ja ho començam a veure amb les espècies”

Eva Marsinyach és la responsable de l’àrea de medi marí de l’Observatori Socioambiental de Menorca, l’oficina tècnica de l’Institut Menorquí d’Estudis. Des d’aquesta posició coordina i executa els seguiments científics vinculats als ecosistemes marins de Menorca, una feina que combina treball de camp, processament de dades, anàlisi de resultats i coordinació amb altres equips científics. Dins l’OBSAM, on conviuen àrees com el medi social, el medi terrestre o l’economia vinculada al turisme, Marsinyach lidera una àrea altament especialitzada centrada en l’estudi i la conservació del medi marí de l’illa.

La incorporació de OBSAM al projecte internacional CAIPIM situa Menorca dins una xarxa científica que estudiarà l’impacte del canvi global sobre ecosistemes insulars especialment vulnerables. El punt clau de la participació menorquina serà l’Illa de l’Aire, on s’aplicaran protocols de seguiment marí que permetran comparar dades amb altres territoris de la Mediterrània i la Macaronèsia.

Pregunta.- Quins projectes de seguiment marí desenvolupau actualment a l’OBSAM?

Resposta.- Des de l’àrea de medi marí de l’OBSAM ja fa temps que desenvolupam diferents línies de seguiment ambiental. Una de les principals és el seguiment de Posidonia oceanica, que realitzam a diferents punts del litoral de Menorca i que és clau perquè es tracta d’un dels ecosistemes més importants de la Mediterrània. També feim seguiment de peixos vulnerables a la pesca a l’Illa de l’Aire, així com altres projectes puntuals de restauració de posidònia, com ara el que desenvolupam actualment a Cala Blanca. A més, participam habitualment en projectes col·laboratius amb altres entitats, perquè la majoria dels estudis ambientals que feim requereixen sumar coneixement, metodologies i recursos.

P.- Com sorgeix la participació de l’OBSAM en el projecte CAIPIM?

R.- El projecte CAIPIM fa temps que s’estava gestant, tot i que nosaltres ens hi hem incorporat enguany. És una iniciativa impulsada principalment per entitats franceses, entre elles el Conservatoire du Littoral, que té una trajectòria molt important en la protecció dels espais costaners. Aquestes entitats van començar a plantejar la necessitat de crear una xarxa internacional de petites illes mediterrànies i posteriorment també macaronèsiques per poder estudiar de manera coordinada els efectes del canvi global sobre aquests ecosistemes. Durant anys han estat cercant socis i administracions de diferents països disposats a sumar-se al projecte, i finalment enguany comença la implementació real dels protocols científics.

P.- Quin és l’objectiu principal d’aquest projecte internacional?

R.- L’objectiu principal és aplicar protocols científics estandarditzats a totes les illes participants perquè les dades siguin totalment comparables entre territoris. Això vol dir que totes les illes que formen part del projecte faran els mateixos mostrejos, amb les mateixes metodologies, els mateixos calendaris i els mateixos criteris de recollida de dades. Aquesta estandardització és molt important des del punt de vista científic, perquè només així es poden detectar patrons reals a escala mediterrània i entendre si els canvis que es produeixen són puntuals d’un territori o formen part d’una tendència global vinculada al canvi climàtic, a la pressió humana o a altres factors ambientals.

P.- Per què es va triar l’illa de l’Aire com a espai pilot de Menorca?

R.- L’Illa de l’Aire ja es va seleccionar en les primeres converses entre les entitats impulsores del projecte i el Govern balear. És un espai que encaixa molt bé dins els criteris de selecció per les seves dimensions, pel seu caràcter insular i pels valors naturals que conserva. Però sobretot es va escollir perquè és un lloc on des de fa anys ja es fa molta recerca científica. Allà es fan seguiments d’aus marines, d’aus migratòries, de reserves marines, de peixos i d’altres indicadors ambientals. Disposar d’aquest històric de dades és molt important, perquè permet veure l’evolució dels ecosistemes al llarg del temps i detectar canvis amb més precisió. A més, els nous protocols que ara implementarem no dupliquen els estudis existents, sinó que complementen el coneixement que ja tenim.

P.- Un dels protocols més innovadors és el seguiment de postlarves de peixos. En què consisteix exactament?

R.- Dins la part marina del projecte desenvolupam dos protocols principals, i un d’ells és el protocol CARE, centrat en el seguiment de postlarves de peixos. Aquest protocol consisteix a instal·lar trampes de llum flotants durant la nit, especialment en períodes pròxims a la lluna nova, perquè l’absència de llum natural fa que aquests organismes se sentin més atrets per la llum artificial. Les trampes es calen al capvespre i es recullen a primera hora del matí. Estan formades per una llum i una xarxa cònica que recull els individus en un recipient. Una vegada recuperades, transportam les mostres a terra i començam tota la feina d’identificació, observació i registre científic.

P.- Què són exactament aquestes postlarves i per què són tan importants?

R.- Les postlarves són una fase molt primerenca del desenvolupament dels peixos, anterior a la fase juvenil. Encara no tenen la forma ni la coloració definitiva dels adults, moltes són pràcticament transparents i solen mesurar entre un i dos centímetres, cosa que en fa molt difícil la identificació. Precisament per això són tan interessants científicament, perquè ens permeten estudiar un moment molt inicial del cicle vital de les espècies, just abans que s’estableixin en el seu hàbitat definitiu. Capturar aquesta fase ens dona informació sobre quines espècies estan arribant a les nostres aigües i potencialment reclutaran a la zona.

P.- Quina informació científica podeu obtenir amb aquest seguiment?

R.- Aquest seguiment ens permet saber quines espècies estan reclutant a les aigües de Menorca i, en concret, a la zona de l’illa de l’Aire. Ens ajuda a veure quines espècies arriben en aquesta fase primerenca i, potencialment, es convertiran en juvenils i adults en els nostres ecosistemes. Però el valor real apareix amb el pas dels anys, perquè podrem detectar canvis en el moment d’arribada de les espècies, en la seva abundància o fins i tot en l’aparició o desaparició d’algunes d’elles. També podrem comparar aquestes dades amb altres territoris del projecte, com Marroc, Tunísia o Grècia, i veure si els canvis són locals o formen part d’una tendència més general.

P.- Ja esteu detectant efectes del canvi climàtic a la Mediterrània?

R.- Sí, ja s’estan detectant canvis importants en la distribució de moltes espècies. Hi ha espècies pròpies d’aigües més càlides que estan avançant cap al nord, i això és una evidència clara que la Mediterrània està canviant. També observam desplaçaments d’espècies que abans tenien uns límits geogràfics molt definits i que ara apareixen en zones on històricament no eren habituals. Aquest tipus de canvis ja es comencen a documentar, i projectes com aquest ens ajudaran a entendre millor com evolucionen aquests processos.

P.- També fareu censos visuals de juvenils. Què cercau exactament sota l’aigua?

R.- El seguiment de juvenils seria el següent pas dins el cicle vital dels peixos. Si primer detectam les postlarves, després volem saber si aquestes larves s’estableixen realment i passen a fase juvenil. Per això feim censos visuals amb esnòrquel en zones de poca profunditat, sobretot en fons rocosos entre un i dos metres. Allà identificam les espècies presents i comptam els individus. Aquesta informació ens ajuda a reconstruir el procés complet, des de la larva fins a l’adult. Si, per exemple, detectam larves i juvenils però no adults, això ens pot indicar que hi ha algun problema en alguna fase del desenvolupament, ja sigui mortalitat, pressió pesquera, degradació de l’hàbitat o altres factors ambientals.

P.- Heu participat també en una formació internacional a Tunísia. Què us va aportar?

R.- Va ser una experiència molt enriquidora perquè ens va permetre aprendre els protocols de manera pràctica i no només sobre paper. Vam poder veure directament com es calen les trampes, com es fa el manteniment del material, com es processen les mostres, com s’identifiquen les larves i com es fotografien. A més, hi havia experts específics de cada protocol, tant de la part marina com de la part terrestre. També va ser molt interessant compartir experiències amb equips d’altres països, perquè cada territori té problemàtiques ambientals i reptes de gestió molt diferents, i aquest intercanvi aporta una visió molt més completa del projecte.

P.- Quines són avui les principals amenaces per espais com l’illa de l’Aire?

R.- Les amenaces que afecten espais com l’Illa de l’Aire es poden entendre en diferents escales, des de les més globals fins a les més locals. A nivell general, la principal preocupació és el canvi global, que ja està generant efectes visibles sobre els ecosistemes insulars i marins. Parlam de l’augment de la temperatura de l’aigua, de la pujada del nivell de la mar i també d’una major freqüència o intensitat de fenòmens extrems, com poden ser els temporals, que poden alterar tant els hàbitats costaners com els patrons naturals de moltes espècies. En el medi terrestre, una de les principals amenaces és l’ús públic mal dirigit o excessiu, especialment en espais molt sensibles. La sobrefreqüentació humana pot afectar processos naturals molt delicats, com la nidificació d’aus marines o la conservació d’hàbitats molt específics. També hi ha el risc d’introducció d’espècies exòtiques o d’espècies no pròpies procedents de l’illa gran, tant de fauna com de flora, que en un ecosistema tan aïllat poden generar desequilibris molt importants. Pel que fa al medi marí, també hi ha amenaces molt clares. Una és la sobrepesca, que pot afectar l’equilibri de les poblacions de peixos i alterar la dinàmica natural de moltes espècies. Una altra és la degradació de la qualitat de l’aigua, associada a diferents pressions humanes, i finalment també la sobrefreqüentació derivada de les activitats nàutiques, especialment en èpoques de molta afluència, que pot generar impactes sobre els hàbitats bentònics, sobre comunitats sensibles com la Posidonia oceanica i, en general, sobre l’equilibri ecològic de l’entorn marí.

P.- I quan acabi aquesta primera fase del projecte, l’any 2028, què t’agradaria haver aconseguit?

R.- M’agradaria que aquesta metodologia demostràs que és científicament útil i que les dades obtingudes fossin prou sòlides per donar respostes sobre com evolucionen les primeres fases del cicle vital dels peixos. És un camp que encara s’ha estudiat relativament poc, i crec que pot aportar informació molt valuosa. També m’agradaria que els resultats permetessin aplicar aquesta metodologia a altres punts de Menorca, per complementar el coneixement que ja tenim i entendre millor com evolucionen les poblacions marines al voltant de tota l’illa.