Miquel Vidal: “El cooperativisme va ser una eina de supervivència, però també de cultura i comunitat”

La Col·lectiva de Palma acollirà aquest dijous 28 de maig la presentació d’Arrels solidàries. Una mirada històrica al mutualisme i al cooperativisme a les Illes Balears, un volum coordinat per David Abril i Miquel Vidal Bosch que recupera la memòria d’un moviment fonamental per entendre la història social de les Illes. El llibre, editat per Illa Edicions, recull diverses investigacions sobre les cooperatives obreres, les societats de socors mutus i les iniciatives comunitàries nascudes entre finals del segle XIX i les primeres dècades del XX.

P.- Com va néixer la idea d’Arrels solidàries?

R.- Aquest llibre surt de les V Jornades d’Història del Moviment Obrer que vàrem fer l’any 2024. Abans ja n’hi havia hagut quatre dedicades a altres temes, però ens vàrem adonar que el cooperativisme i el mutualisme eren aspectes molt importants de la nostra història social i, en canvi, no eren gaire coneguts. No havien estat el centre de moltes publicacions i hi havia una necessitat de recuperar aquesta memòria. Les jornades varen servir per reunir investigadors que ja treballaven aquestes qüestions i, a partir d’aquí, va sortir la idea de fer aquest llibre col·lectiu. Volíem reivindicar un moviment que va ser fonamental per a les classes treballadores de les Illes Balears i que, tot i això, encara avui és bastant desconegut.

P.- Quin paper varen tenir les cooperatives i les societats de socors mutus dins el moviment obrer?

R.- Tengueren un paper fonamental. Hem d’entendre que els obrers vivien en una situació totalment desfavorida econòmicament i socialment. El cooperativisme era una eina d’autoprotecció. Servia perquè la gent pogués tenir una vida digna, accedir a aliments bàsics, a preus que un obrer pogués pagar, o tenir suport en moments difícils. Avui moltes d’aquestes coses les donam per fetes, però en aquell moment no ho eren gens. En un context de desprotecció absoluta, les cooperatives permetien que els treballadors poguessin subsistir i organitzar-se col·lectivament per afrontar unes condicions de vida molt dures.

P.- El cooperativisme era només una alternativa econòmica o també una eina de transformació social i cultural?

R.- Era molt més que una alternativa econòmica. El cooperativisme és una associació de persones amb interessos comuns, i això és una cosa molt ampla. Evidentment hi havia interessos econòmics: produir manufactures, oli, vi o qualsevol altre producte per poder tirar endavant un negoci col·lectiu. Però també eren espais socials i culturals. Funcionaven gairebé com escoles en una època en què l’educació no era universal i molta gent ni tan sols podia anar a escola. Les cooperatives ensenyaven, fomentaven la cultura i també impulsaven activitats esportives i recreatives. A Mallorca hi ha molts casos de cooperatives vinculades a clubs de futbol o de ciclisme. Per exemple, el Constància d’Inca neix d’una cooperativa. Tot això demostra que el cooperativisme ajudava a construir comunitat i vida col·lectiva.

P.- Quines diferències destacaries entre Mallorca, Menorca i Eivissa?

R.- Mallorca, per una qüestió de territori i de població, és l’illa on trobam més casos de cooperatives. Però jo destacaria especialment Menorca perquè és pionera en aquest sentit. A Menorca ja hi havia cooperatives durant el segle XIX, quan a Mallorca pràcticament encara no n’hi havia. Això sorprèn molt perquè sovint aquesta realitat no es coneix. També Eivissa té experiències importants. A vegades tenim la sensació que a les Illes no passaven segons quines coses, i en realitat hi havia un dinamisme social i cooperatiu molt notable.

P.- Què expliquen casos concrets com La Nueva Vida de Llucmajor o Es Sindicat de Felanitx?

R.- Expliquen molt bé les necessitats bàsiques que tenia la classe treballadora. La Nueva Vida, per exemple, era una cooperativa de consum, un model molt habitual en aquell moment. Els obrers tenien una capacitat adquisitiva molt baixa i moltes dificultats per accedir a aliments essencials com farina, oli o vi. Les cooperatives de consum servien per garantir aquests productes bàsics a un preu més accessible. Les primeres passes del moviment obrer varen ser precisament aquestes: assegurar la subsistència. Primer calia poder menjar i tenir unes mínimes condicions de vida; després ja vendrien les reivindicacions polítiques o laborals.

P.- Per què Guillem Cifre de Colonya és una figura clau per entendre l’economia social de les Illes?

R.- A Pollença hi ha una tradició cooperativista molt important vinculada a Guillem Cifre de Colonya. De fet, tant les jornades com aquest llibre han comptat amb la col·laboració de Caixa Colonya, que és hereva d’aquest esperit. Hi ha tota una tradició de societats de socors mutus i d’iniciatives de suport col·lectiu relacionades amb la seva figura. Curiosament, el cooperativisme és un tema poc estudiat, però Guillem Cifre és una de les figures que sí que ha estat investigada amb més profunditat. Això ha ajudat a entendre millor aquesta cultura basada en la solidaritat, l’educació i el suport mutu.

P.- Creus que avui s’ha perdut part d’aquesta dimensió comunitària?

R.- El més fàcil seria dir que sí, però jo crec que encara existeix en molts barris i pobles. Evidentment el context actual és molt diferent del de fa un segle, afortunadament, però encara hi ha esperit comunitari. El problema és que processos com la gentrificació han destruït molt de teixit veïnal, sobretot a Palma. Hi ha barris on ja no hi ha sentiment de comunitat, ni clubs socials, ni espais de trobada. Però també n’hi ha d’altres on aquest esperit continua viu. Potser avui no està tan vinculat al moviment obrer o a la subsistència, però encara existeixen formes de suport mutu i de vida col·lectiva.

P.- En el context actual de precarietat i dificultats d’accés a l’habitatge, el cooperativisme pot tornar a guanyar protagonisme?

R.- Tant de bo que sí. El cooperativisme sempre suma i sempre és positiu per a la societat. Qualsevol cooperativa que funcioni bé ajuda a reforçar el teixit social i a afrontar problemes col·lectius. Ara bé, problemes com el de l’habitatge no es resolen només amb cooperativisme. També fan falta canvis normatius i polítiques públiques que avui no estan arribant. Les administracions tenen un paper fonamental i, sincerament, crec que no l’estan exercint de manera suficient. Però evidentment el cooperativisme pot ser una eina útil i complementària.

P.- Quines conseqüències va tenir la Guerra Civil i el franquisme sobre el cooperativisme?

R.- El franquisme ho destrueix pràcticament tot. Entre finals del segle XIX i les primeres dècades del XX hi havia hagut un dinamisme molt gran a Mallorca i a les Illes, encara que moltes vegades això no es conegui prou. Però amb la dictadura desapareixen moltes cooperatives i qualsevol forma d’organització autònoma dels treballadors queda reprimida. El règim imposa el sindicat vertical, controlat per l’Estat, on obrers i empresaris havien d’estar integrats dins una mateixa estructura jeràrquica. No hi havia espai per al cooperativisme tal com s’havia desenvolupat abans. No serà fins als anys setanta, ja al final del franquisme, que hi haurà un cert rebrot d’aquestes experiències.

P.- Hi ha algun descobriment de la investigació que t’hagi sorprès especialment?

R.- A mi m’ha sorprès pràcticament tot, perquè fins fa uns anys coneixia molt poc aquesta història. És veritat que jo havia tengut contacte amb el cooperativisme a través de l’escola o de familiars, però desconeixia la profunditat històrica que havia tengut a les Illes. Segurament el que més m’ha impressionat és el cas de Menorca. Hi havia un dinamisme cooperatiu molt important fa més d’un segle i, en canvi, avui gairebé no en tenim consciència.

P.- Com ha estat coordinar una obra col·lectiva amb una dotzena d’investigadors?

R.- Ha estat bastant fàcil perquè hi havia moltes ganes compartides de treballar aquest tema. Tots teníem la sensació que el cooperativisme era una qüestió necessària d’estudiar i que encara hi havia molta feina pendent. Les jornades varen anar molt bé i el llibre n’és una continuació natural. Evidentment hi ha hagut alguns participants de les jornades que finalment no han pogut formar part del volum, però en general la coordinació ha estat fluida. També és cert que hi ha altres investigadors que han treballat aquests temes i que no apareixen al llibre, però que són referents importants dins la historiografia del cooperativisme.

P.- Quin és el missatge del llibre que connecta més amb el present?

R.- Crec que el missatge principal és que molts dels valors del cooperativisme continuen plenament vigents avui. La solidaritat, la fraternitat, la democràcia o el suport mutu eren essencials fa un segle i continuen sent-ho ara. El context ha canviat molt, evidentment, però aquests valors no estan conquerits per sempre. Són valors vulnerables, que poden retrocedir o desaparèixer si no es defensen activament. Mirar aquesta història també serveix per recordar que la solidaritat o la democràcia no són coses banals ni garantides, sinó conquestes que s’han de mantenir i protegir constantment.