Paula Bonet (MedGardens): “La restauració marina no té sentit sense les persones”

Paula Bonet forma part de l’equip de MedGardens, el projecte impulsat per la Fundació Cleanwave que treballa per recuperar ecosistemes marins degradats de la Mediterrània, especialment les badies somes de Mallorca. A través de la restauració de praderies de posidònia, la mitigació d’impactes i la participació ciutadana, la iniciativa busca combinar ciència, conservació i implicació social per protegir el litoral balear.

P.- Com neix MedGardens i amb quina idea es posa en marxa el projecte?

R.- MedGardens neix com la tercera iniciativa de la Fundació Cleanwave. La fundació ja treballava en dos grans eixos: reconnectar les persones amb la natura a través de l’educació ambiental i impulsar solucions per reduir els plàstics d’un sol ús. A partir d’aquí, va sorgir la necessitat de crear una línia específica centrada en la restauració mediambiental marina, especialment de les badies somes i les zones poc profundes de la Mediterrània.

Des del projecte expliquen que quan parlen de restauració també parlen de conservació. Entenen que no es tracta només de fer feina científica o ambiental, sinó d’incloure-hi també la comunitat i tots els sectors implicats en un espai concret. La idea és que la recuperació dels ecosistemes marins no es pot fer d’esquena a les persones que hi viuen, hi treballen o en fan ús.

P.- Quins són avui els principals factors que degraden aquestes badies?

R.- Segons expliquen des de MedGardens, un dels principals problemes és la qualitat de l’aigua. Les badies poc profundes tenen un temps de retenció molt elevat i això fa que l’aigua quedi més estancada i sigui especialment vulnerable als impactes externs. Entre aquests impactes destaquen especialment les aigües residuals, que poden afectar directament la salut dels ecosistemes marins.

A això s’hi suma l’augment de la temperatura de la mar i també els conflictes derivats dels diferents usos humans de la costa. Els fondejos incontrolats, per exemple, tenen una afectació directa sobre la posidònia i altres hàbitats sensibles. Des del projecte remarquen que les persones també generam una part important d’aquesta degradació i que, per tant, la solució també passa per canviar determinades pràctiques.

P.- Com treballau la restauració d’aquests hàbitats marins?

R.- El primer pas és sempre la mitigació dels impactes. Des de MedGardens expliquen que treballen molt el que anomenen restauració passiva, és a dir, actuacions que no intervenen directament sobre les espècies o els hàbitats, sinó que eliminen els factors que impedeixen la seva recuperació natural.

Un exemple és mantenir les boies ecològiques durant tot l’any i no només a l’estiu, per evitar que les embarcacions fondegin damunt la posidònia. També duen a terme molta feina de divulgació i sensibilització, explicant bones pràctiques i donant a conèixer la importància dels ecosistemes marins i com tenir-ne cura.

A més, el projecte incorpora una part important de participació ciutadana. Impulsen fòrums participatius on es troben persones vinculades a la gestió dels espais naturals perquè els diferents sectors puguin dialogar i arribar a acords sobre els usos de cada zona. Consideren que la restauració marina no té sentit si es fa al marge de les persones, perquè l’ecologia també inclou la dimensió social i comunitària.

P.- També feis replantacions de posidònia i altres espècies?

R.- Sí, però expliquen que les replantacions són sempre la darrera opció i només es fan en casos molt concrets. Han treballat principalment amb posidònia i també amb Cystoseira, una alga bruna mediterrània molt important per a la biodiversitat marina.

Des de MedGardens insisteixen que abans de replantar és imprescindible assegurar que el problema que havia afectat aquell hàbitat ja està resolt. Per exemple, no té sentit replantar posidònia si després les àncores continuaran arrancant-la. Per això les actuacions es fan en zones protegides, on els impactes ja s’han reduït, hi ha control sobre els usos i es garanteix una qualitat d’aigua adequada.

També expliquen que actualment estan començant a incorporar dades sobre peixos i invertebrats associats a aquests hàbitats, amb la idea d’entendre millor la biodiversitat de les zones restaurades i ampliar la mirada més enllà de les plantes marines.

P.- Com mesureu si una restauració està funcionant?

R.- Un dels principals indicadors és la cobertura i la densitat de la posidònia. És a dir, analitzen quanta posidònia hi ha i quina espessor té. També elaboren mapes de distribució de les diferents espècies presents a cada zona per poder veure com evolucionen els hàbitats amb el pas del temps.

Expliquen que aquest tipus de seguiment requereix molta paciència perquè la posidònia té un creixement molt lent, d’entre un i vuit centímetres per any. Això fa que els canvis siguin progressius i que els resultats no siguin immediats. En els casos de restauració activa, amb plantacions, també fan seguiment directe de la supervivència dels exemplars replantats.

P.- En quines zones de Mallorca treballau actualment i quines diferències hi trobau?

R.- Actualment tenen diversos projectes pilot repartits per Mallorca. Treballen a Cala Reina, Formentor i Portocolom, tot i que cada espai presenta problemàtiques molt diferents i necessita estratègies específiques.

Portocolom és probablement el cas més complex perquè és una zona amb molts usos i amb una pressió humana elevada. A Formentor, en canvi, expliquen que les plantacions de posidònia han donat resultats més positius, tot i que també és una zona molt afectada pels fondejos.

A Cala Reina, per altra banda, s’han centrat sobretot en la retirada de residus voluminosos del fons marí, ja que és una de les problemàtiques més greus detectades en aquella àrea. Segons expliquen, cada badia necessita actuacions diferents perquè les realitats ambientals i socials no són les mateixes.

P.- Quin impacte pot tenir recuperar una badia sobre altres sectors com la pesca?

R.- Des del projecte remarquen que les badies somes són espais essencials per al cicle vital de moltes espècies marines. Les defineixen com una mena de “guarderia” natural, ja que és on molts peixos ponen els ous i on es desenvolupen els juvenils.

Per això expliquen que si aquestes zones desapareixen o es degraden, moltes espècies també acaben desapareixent. Restaurar aquests hàbitats té, per tant, un impacte positiu directe sobre la biodiversitat i també sobre sectors com la pesca local.

A més, consideren que preservar la riquesa natural d’un espai permet que altres activitats econòmiques vinculades al litoral també puguin continuar existint en el futur. La conservació ambiental, asseguren, també és una forma de protegir el territori i els seus usos.

P.- Com pot implicar-se la població local i també els visitants?

R.- Des de MedGardens expliquen que qualsevol persona pot participar en els fòrums i espais participatius que s’organitzen a diferents municipis com Portocolom, Pollença, Andratx o Sóller. Són espais oberts on es debat sobre la gestió dels ecosistemes marins i sobre les necessitats de cada territori.

També consideren important que la ciutadania s’acostumi a participar més activament en la vida pública i en els processos relacionats amb la conservació ambiental. A més, animen tant residents com visitants a estar atents a les activitats de divulgació i als missatges de bones pràctiques que es troben als espais naturals.

Segons expliquen, moltes petites accions individuals poden tenir un impacte important sobre la mar, i prendre consciència d’això és una part fonamental del procés de restauració.

P.- Quin paper haurien de jugar les institucions i el sector privat en la regeneració del Mediterrani?

R.- Des de MedGardens consideren que la responsabilitat és compartida. Tant les administracions públiques com les empreses i la ciutadania tenen part de responsabilitat en els impactes que afecten la Mediterrània.

Per això defensen que tots aquests actors també han d’implicar-se en la restauració i la protecció dels ecosistemes marins. Creuen que és necessari assumir les conseqüències dels impactes generats i contribuir activament a recuperar els espais degradats.

P.- Com us agradaria que fos el litoral balear el 2030?

R.- La seva visió de futur passa per tenir espais marins on els hàbitats no estiguin sotmesos a impactes constants i on les persones estiguin molt més connectades amb la mar. Expliquen que sovint es tendeix a pensar que el problema sempre el genera qualcú altre, però recorden que tots tenim un impacte sobre el medi marí.

També insisteixen que hi ha moltes petites accions quotidianes que acaben arribant a la mar, des de la qualitat de l’aigua fins al que es tira pel desguàs. Per això consideren fonamental que la societat entengui aquesta corresponsabilitat i aprengui a tenir més cura del litoral i dels ecosistemes marins.