Experts en salut i arquitectura reclamen adaptar les escoles de les Balears als efectes del canvi climàtic
La rehabilitació dels centres educatius s’ha convertit en una eina important per millorar la salut, el benestar i l’aprenentatge dels alumnes que hi estudien. Aquesta és una de les principals conclusions del II Encontre d’Arquitectura Saludable a les Balears, celebrat a la seu del Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears (COAIB), a Palma, on professionals de l’arquitectura, la medicina, l’educació i l’administració pública han analitzat la influència dels espais escolars en el desenvolupament físic, emocional i cognitiu dels infants.
Durant la jornada, l’Observatori d’Arquitectura Saludable (OAS) va presentar al Govern de les Illes Balears la primera fitxa tècnica de recomanacions per a centres educatius saludables, un document elaborat a partir de l’evidència científica disponible que recull mesures per millorar aspectes com la qualitat de l’aire, la il·luminació, el confort tèrmic, l’acústica, l’accessibilitat o la presència d’espais naturals als centres escolars.
Els organitzadors varen coincidir a assenyalar que la salut dels infants no depèn únicament de l’atenció sanitària, sinó també dels entorns on passen una part important del seu dia a dia. En aquest sentit, el degà del COAIB, Bernat Nadal, va destacar que els centres educatius han de ser concebuts com a espais que afavoreixin el creixement, l’aprenentatge i la salut dels alumnes, especialment en un context marcat per l’augment de les temperatures i els efectes del canvi climàtic.
La capacitat d’atenció
Una visió compartida pel president del Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears (COMIB), Carles Recasens, que va recordar que factors com la temperatura, la qualitat de l’aire, la llum o el renou tenen una incidència directa sobre la capacitat d’atenció, el rendiment acadèmic i el benestar emocional dels estudiants.
Adaptar les escoles a la realitat climàtica de les Illes va ser un dels principals eixos del debat. Els experts varen posar l’accent en la necessitat de millorar el confort higrotèrmic de les aules mitjançant solucions passives que redueixin el sobreescalfament, com ara sistemes de protecció solar, una millor ventilació o el reforç de l’aïllament dels edificis. També es varen plantejar actuacions als patis escolars per augmentar les zones d’ombra i la presència de vegetació.
Nou principis bàsics
La fitxa presentada per l’Observatori d’Arquitectura Saludable estableix nou principis bàsics per avançar cap a centres educatius més saludables i inclusius: llum natural, qualitat de l’aire, confort higrotèrmic, acústica, materials saludables, biofília, ergonomia, accessibilitat i neuroarquitectura.
Precisament, la incorporació de criteris de neuroarquitectura és una de les aportacions més innovadores del document. Aquesta disciplina estudia com elements com la distribució dels espais, la llum, el renou o el contacte amb la natura poden influir en la concentració, el benestar emocional i la capacitat d’aprenentatge dels infants.
La jornada també va servir per presentar diverses experiències i estudis relacionats amb la il·luminació, l’acústica, els materials de construcció saludables i la neuroinclusió, així com per debatre sobre els reptes de la rehabilitació dels centres educatius de les Balears.
Un punt de partida
Els promotors de la iniciativa consideren que aquesta trobada és el punt de partida d’un procés de treball conjunt entre administracions, professionals de la salut, arquitectes i comunitat educativa. L’objectiu és elaborar una futura fulla de ruta que permeti transformar progressivament les escoles de les Illes en espais més saludables, inclusius i preparats per afrontar els efectes del canvi climàtic.
L’encontre dona continuïtat a l’acord estratègic signat l’any 2025 entre el COAIB, el COMIB i l’Observatori d’Arquitectura Saludable, una aliança pionera a l’Estat que aposta per integrar els criteris de salut en el disseny i la rehabilitació dels espais construïts.