L’Alzinar: Tondre els xots i la Mare de Déu dels Oms

Segar, batre, llaurar, sembrar, collir, i tondre les ovelles eren abans les principals fites del calendari pagès, les activitats que regulaven tot un any de durs treballs al camp.

Si hi ha uns animals dins la nostra pagesia que van abrigats són les ovelles i els xots. Per això, ara que ens ha arribat la calor de l’estiu és el temps idoni per tondre-les, els que encara no ho han fet, ja que la calor d’aquestes setmanes ja és insuportable.

Fa un dies, vàrem assistir a la tosa de les ovelles de s’Olivar de Sa Figuera, a Sóller, dur treball camperol que ens retornà a la senzillesa de les feines dels nostres avantpassats, per tal de subsistir, per menjar i per treure profit de tot el que podien, tot el contrari de l’actual societat consumista, que tira més del que aprofita mentre, segons dades de l’ONU, entre 24.000 i 25.000 persones moren diàriament al món per causes relacionades amb la fam i la desnutrició.

El preu de la llana

Malgrat la situació actual de la llana, amb preus irrisoris (el preu màxim, segons les males llengües, és de 0’20 euros el quilo; quan fa una trentena d’anys és cotitzava ja a 250 pessetes el quilo), cada any per aquestes dates, o abans (el mes d’abril, quan comença a fer calor, que enguany ha vinguda més tard, però més forta) els pagesos, pastors, i amics, es reuneixen en una jornada de treball i festa per esquilar-les, per treure’ls l’abric d’hivern i deixar-les fresquetes per al fort calor estiuenc.

La tosa, o tondre, consisteix en tallar (amb tisores especials, com es feia tradicionalment, o a màquina, com fan la majoria dels actuals tonedors) la llana de les ovelles.

Alguns dels nostres amics ens deliten amb les dues formes, deixant els animals amb brodadures de filera (tallant la llana seguit seguit, com si llaurés fent una filera), de gra d’ordi (tallant la llana de forma que el tallat faci una multitud de regruixos rombals) i demiralló (deixant que el tallat formi regruixos quadrats).

Els tonedors es desafien a veure qui és el que deixa el xot que fa més planta de tota la guarda, i curiosament mentre estaven tonent el ramat ens anaven dient l’edat de cada un dels animals, determinada per la dentadura (32 dents).

Filar llana

Són moltes les feines i els oficis artesanals que ja s’han perdut ja definitivament, o estan en camí de fer-ho, un d’ells és el de filar i netejar la llana.

Avui en dia la llana que tonen els nostres pagesos, de les poques ovelles que encara tenen, no val absolutament res, molt al contrari que antany, que la seva venda ajudava al pagès i moltes vegades servia per fer l’aixovar a les jovençanes abans de casar-se, com ens comentaven els nostres tonedors.

Abans es deia que les ovelles s’havien de tondre amb lluna vella, perquè la llana no s’arnés; ara que ja no val res ja no es mira la lluna i es fa quan va bé als pagesos i als pocs pastors que encara queden.

Després de tondre les ovelles, la llana es rentava i seguidament les dones més majors, les filadores, la cardaven i la filaven amb les seves artesanals filoses (recordem el cant de la nostra estimada Balanguera).

El fil resultant servia per teixir tela amb telers casolans, o industrials (tots recordem les nombroses fàbriques de teixits de la Vall dels Tarongers (que desgraciadament ja han desaparegut, o estan a punt de caure en qualssevol moment, per la desídia dels polítics de torn), que donaven sosteniment, en jornades ininterrompudes de 24 hores, a nombroses famílies solleriques), o bé per fer calcetins, jerseis, bufandes casolanes, que ens feien les nostres pròpies mares, o padrines…

Actualment la majoria, va al fems o és cremada, degut als seus baixos preus. La poca que es posa a la venda s’ha d’emmagatzemar en llocs secs i obscurs, ja que absorbeix fàcilment la humitat. La baixada del preu és degut, com tots sabem, a que els materials sintètics desgraciadament han anat substituint poc a poc a la llana en l’elaboració de matalassos i roba.

Fa uns anys que estem experimentant a s’Olivar de Sa Figuera, amb la llana com a cobertura d’arbres i plantes, amb bastants bons resultats, estalviant bastant d’aigua, durant l’estiu, per regar.

Darrerament els tècnics de la Conselleria d’Agricultura, del Govern Balear, aconsellen, i han autoritzat el seu ús, per utilitzar-la, dins la mateixa explotació, com encoixinat d’arbres i cultius, i per a compostar, degut a la seva composició en nitrogen, sofre, potassi i matèria orgànica.

El problema, baix del meu punt de vista personal, després de fer les oportunes proves, és que la seva descomposició, i alliberació de nutrients, es molt, massa lenta.

Tondre

Els pagesos de més avançada edat, del que guarden més bons records camperols és d’aquelles jornades de tondre, a les que es reunien amb tots els amics i veïnats.

Un dia tonien a una possessió i l’endemà ho feien a l’altra, tot per un bon dinar.

L’amistat i la paraula dels pagesos d’aquell temps (vos ho puc assegurar), valia molt més que, avui en dia, qualssevol document signat davant un notari.

Aquesta dura activitat, als vells temps, va propiciar la creació d’un important ventall d’oficis relacionats amb la llana, com eren: les colles de tonedors, els filadors, els teixidors, els sastres i els comerciants dels teixits de llana, amb la seva exportació a altres indrets.

Tot aquest moviment camperol, pastorívol, comercial i industrial, comença ja a l’edat mitjana amb la transhumància.

Els tonedors

A primera hora del matí arribaven els tonedors, gent alegre que solia cantar mentre treballava. Pengen les màquines de tondre d’una branca d’arbre, o una requilla alta, encenent posteriorment el foc per escalfar la pega, per marcar als xots després de la tosa, amb les marques o dibuixos representatius de cada propietari.

Alguns, encara avui en dia, els fan una segona marca que consisteix en tallar la punta de l’orella, ja que aquesta, a pesar de ser un poc salvatge, els dura per tota la vida.

Els tonedors, amb la col·laboració dels seus ajudants, van agafant les ovelles una per una, per les dues mans, i la fan seure en terra, i ja no es mouen més, fent-les voltar com si fossin pepes de cotó. Abans d’amollar-la i agafar-ne una altra, a les joves que tenen la coa llarga, amb unes tisores de podar ben esmolades, li tallen en viu, posant-li seguidament un desinfectant.

S’acaba el treball penjant el picarol (avui en dia també il·legal, desgraciadament com moltes altres coses de la pagesia), amb la seva corresponent corretja de cuiro, o collar de fusta.

Els tonedors forans

Aquests treballadors solen venir a Mallorca durant els mesos de maig i juny, i poden arribar a pelar més de 30.000 ovelles.

Molts d’ells són homes arribats de Polònia, i darrerament, molt més, d’Uruguai, que solen cobrar entre un euro i mig i quatre per ovella, segons el número d’animals, els desplaçaments i les dificultats de la feina, i encara que pareixi increïble poden arribar a pelar una ovella cada minut.

Avui en dia, la majoria d’ells, tonen a l’australiana, sense fermar les ovelles, sistema que requereix menys ajuda d’altres persones, i n’agilita la tosa.

La Mare de Déu dels Oms

Des de l’època medieval els pastors veneren, o veneraven (avui en dia ja no queden tants de creients), a la Mare de Déu dels Oms, advocada per les trencadures i les malalties del bestiar.

La feina del pastor era, i segueix sent, molt complexa: ensinistrar els cans, preveure els temporals i les tronades d’estiu i tardor, que poden fer perillar el ramat, els pactes amb els amos, i molt especialment el guariment de les malalties del bestiar, que poden donar tantes baixes.

Els seus grans coneixements estan generalment basats en l’experiència, transmesa de pares a fills, de generació en generació, sent inclús abans moltes vegades els “curanderos” i els remeiers d’un món especialment desvalgut.

La tosa, una festa

La Festa des Tondre, s’ha convertit en alguns dels nostres paratges illencs, en un important esdeveniment que té com objectiu recuperar i donar a conèixer la tradició de la tosa d’ovelles amb tisores, tal i com es feia antigament, comptant cada any amb més popularitat. Dins el públic espectador, es veu gent de totes les edats, residents, visitants i inclús molts d’estrangers.

Les ovelles

Són mamífers remugants, que produeixen llana (d’un quilo i mig a dos per animal), que arribaren a la nostra illa a l’edat del bronze, amb els primers pobladors provinents de la Mediterrània Oriental.

Són animals gregaris que es comporten com a una unitat (comandada pel xot passador), existint més de 50 races d’ovins dins la nostra Illa (exceptuant la mallorquina totes les altres foranes), que es classifiquen segons les característiques de la llana (fina, llarga, curta, …), o de la carn, sent molt espantadisses i indefenses, pel que sempre mostren l’instint d’arreplegar-se, o fugir davant qualsevol renou.

Baix condicions òptimes, segons els més entesos que jo, un mascle de raça és suficient per a cada 100 femelles.

La seva alimentació és principalment a base de pastura (de nit a l’estiu, i de dia a l’hivern), menjant arbusts, herbes i tot el que troben, preferint però les gramínies (blat, ordi, civada) i lleguminoses (faves, xitxols …).

També els agrada molt el pa dur (o endurit al sol), trossejat, sent alimentats, especialment durant l’hivern, amb farratges (verds i secs), i de vegades també amb concentrats comercials (pinsos).

El seu cos és robust, arrodonit i cobert de llana  a l’hivern. Sol fer de 55 a 80 centímetres d’alçada.

Les extremitats són fines i relativament llargues acabades amb un potó de dues ungles. El cap es curt i amb el front dur i ample. Les ovelles solen pesar entre 45 i 60 quilos, mentre que els mascles solen ser encara bastant més feixucs, i més mals de controlar.