Juliol, entre la collita, la calor i les festes dels pobles

Juliol és un dels mesos més intensos al camp balear. Amb la sega dels cereals pràcticament enllestida i les altes temperatures marcant el ritme de les jornades, els pagesos combinen les tasques de recol·lecció amb la preparació dels cultius futurs, mentre els pobles celebren les seves festes majors en un ambient que tradicionalment ha anat estretament lligat al calendari agrícola.

La lluna nova de juliol és considerada un bon moment per sembrar naps, pastanagues, cebes i mostassa. Les dues primeres es poden sembrar directament sobre una terra ben adobada, mentre que les cebes requereixen preparar un planter abans de trasplantar-les a les parades definitives. També és temps de sembrar cogombres, carabassons, síndries i melons, mentre que durant la lluna vella es recomana la sembra de bledes, mongetes tendres, raves, escaroles i diverses varietats de cols.

L’activitat als horts és constant. Les tomatigueres necessiten continuar essent podades, lligades i tractades, mentre que els regs s’han de fer preferentment de matinada per evitar l’estrès tèrmic de les plantes. També és moment de separar les soques de les carxoferes, sembrar-ne per esqueix i combatre la grama amb una llaurada aprofitant la lluna vella.

Adaptant els horaris de la feina

Les elevades temperatures obliguen a modificar els horaris de feina. Els pagesos aprofiten les primeres hores del dia i les darreres de l’horabaixa per treballar als horts i sementers, evitant les hores centrals, quan el sol cau amb més força. Aquesta calor intensa també afecta jardins i cultius, que requereixen una vigilància constant i aportacions regulars d’aigua per compensar una evaporació molt elevada.

Entre les feines destacades del mes hi ha la preparació dels olivars davant la presència de la mosca de l’olivera, una de les plagues més temudes pels productors. També es comencen a adobar els terrenys destinats a la sembra de blat de tardor, una tasca que permet que els nutrients s’integrin millor al sòl abans de la sembra.

La collita és la gran protagonista del juliol. Les cebes ja es poden arrabassar i trenar en les tradicionals tronyelles que després s’emmagatzemen als porxos i rebosts. Als secans més calorosos també s’inicia la recollida de les ametles, una campanya que s’allargarà durant bona part d’agost.

Millor moment de l’any per als horts

Als horts, la producció es troba en el seu punt àlgid. Tomàtigues, pebres, albergínies, carabassons, cogombres, mongetins, lletugues i ravanets omplen les collites d’estiu. Les llargues tires de tomàtiga de ramellet assecant-se al sol formen ja part del paisatge habitual del Pla de Mallorca, mentre moltes famílies aprofiten l’abundància de tomàtiga per elaborar conserva casolana destinada als mesos d’hivern.

Les fruites també viuen un dels moments més abundants de l’any. Melons i síndries ofereixen una de les millors maneres de combatre la calor, seguint una tradició que antigament consistia a refrescar-les dins pous i fonts. A més, és temps de peres, pomes, prunes, figues flors, melicotons i dels albercocs tardans, que sovint es destinen als sequers per elaborar albercoc sec, una de les tècniques tradicionals de conservació més arrelades a les Illes.

La vinya entra en una fase decisiva. Els raïms es troben ja ben desenvolupats i encaren les darreres setmanes de maduració abans de la verema. Paral·lelament, les parades d’alfals ofereixen un rendiment elevat i, amb reg abundant, poden permetre fins a dues segades mensuals per garantir reserves de farratge per a l’hivern.

El bestiar

El bestiar també adapta els seus hàbits a la climatologia. Les hores de màxima calor fan pràcticament impossible la pastura durant el dia, de manera que molts ramats surten a alimentar-se durant el capvespre o la nit. Aquesta situació recorda una pràctica històrica de Mallorca: la transhumància estival des de les marines de migjorn cap a les possessions de la serra de Tramuntana, aprofitant unes temperatures més suaus i una major disponibilitat de pastures.

Pel que fa a la gastronomia, el juliol és sinònim de cuina fresca. El trempó, el tumbet, les albergínies farcides, els pebres torrats, les coques de verdura i els arrossos i calderes de peix aprofiten l’abundància de producte local. Les fruites de temporada completen una alimentació estiuenca marcada per la frescor i la varietat. També era habitual, especialment entre els més joves, sortir a cercar caragolins pel camp, una activitat que sovint acabava amb una cassola compartida.

Però juliol no és només feina. Tradicionalment, aquest mes marca la fi de la sega i la batuda dels cereals, una de les tasques més dures del calendari agrícola. Antigament, la finalització d’aquests treballs es celebrava amb festes, sonades de corn marí i bromes entre possessions veïnes. Segons la tradició popular, no era estrany plantar una forca damunt el boll d’aquells que encara no havien acabat la batuda.

Aquest esperit festiu es manté avui a través de les nombroses festes majors que omplen el calendari dels pobles de les Illes Balears. Celebracions religioses, culturals i populars que continuen essent un punt de trobada per a la comunitat i que, en molts casos, s’han convertit també en importants atractius turístics i econòmics. Entre collites, calor i revetles, juliol continua sent un dels mesos que millor reflecteixen la relació profunda entre el camp, les tradicions i la vida dels pobles.