Més de 145.000 residents de les Balears viuen en zones amb aigua no apta o en risc per al consum
Més de 145.000 habitants de les Illes Balears resideixen en zones on l’aigua de consum humà és no apta o presenta un risc elevat de deixar de ser-ho. Així ho recull l’avanç de l’informe anual elaborat per l’Aliança per l’Aigua, que analitza les dades del Sistema d’Informació Nacional d’Aigua de Consum (SINAC) corresponents a l’any 2025.
Segons l’estudi, 98.452 persones viuen en zones on l’aigua va ser declarada no apta per al consum en algun moment de l’any. Si s’hi afegeixen les àrees considerades “en risc”, la xifra s’eleva fins als 145.027 habitants.
L’informe assenyala que molts dels incompliments no són puntuals, sinó que es repeteixen de manera continuada des de 2016 o 2017. L’entitat atribueix aquesta situació a la sobreexplotació dels aqüífers, la intrusió marina, la contaminació per nitrats i l’augment de la pressió urbanística i demogràfica.
Nitrats a l’interior de Mallorca
Mallorca és l’illa amb més població afectada, amb 70.357 habitants en zones on s’han detectat incompliments. Els principals problemes es concentren a municipis de l’interior com Manacor, Sineu, Ariany, Costitx, Vilafranca de Bonany, Lloret de Vistalegre, Llubí i Petra, on predomina la contaminació per nitrats. A la costa de Santanyí, en canvi, els incompliments estan relacionats principalment amb la salinització dels aqüífers.
Menorca registra el percentatge més elevat d’analítiques no aptes de tot l’arxipèlag, amb un 26,1% dels controls efectuats durant el 2025. Les zones més afectades es localitzen als municipis de Maó, es Castell i Ciutadella, amb problemes recurrents de nitrats i salinització.
El cas d’Eivissa
A Eivissa, més de 5.300 habitants es varen veure afectats per episodis d’aigua no apta, especialment a Cala de Bou-Port des Torrent, mentre que diverses zones de Sant Josep, Santa Eulària i Sant Antoni acumulen incompliments des de fa gairebé una dècada. Formentera és l’única illa que no va registrar cap zona amb aigua declarada no apta durant el 2025, tot i que una àrea de la Mola es manté sota vigilància.
Davant aquesta situació, l’Aliança per l’Aigua reclama una actuació coordinada de les administracions. Entre les principals demandes hi ha reforçar el control sobre les extraccions d’aigua subterrània, garantir el compliment dels plans sanitaris de l’aigua i evitar nous desenvolupaments urbanístics sense assegurar abans la disponibilitat de recursos hídrics suficients i de qualitat.
L’entitat també adverteix que el 60% de les masses d’aigua subterrànies de les Balears es troben en mal estat a causa de la sobreexplotació, la salinització o la contaminació per nitrats. Per aquest motiu, considera imprescindible limitar el creixement urbanístic i demogràfic per garantir la recuperació dels aqüífers i assegurar el subministrament d’aigua potable en el futur.