La verema més primerenca posa a prova els tècnics de les bodegues mallorquines
Els cellers de Vi de la Terra Mallorca han començat enguany una verema marcada, una vegada més, per l’avançament de la maduració del raïm. El 21 de juliol ja es començava a entrar raïm als primers cellers, una data que confirma una tendència que s’ha anat accentuant durant la darrera dècada i que el sector relaciona directament amb l’augment de les temperatures i la recurrència de les onades de calor.
«Cada any s’avança més i la d’aquest 2026 és la verema més primerenca que he viscut mai», assenyala Marina Vera, gerent de Vi de la Terra Mallorca. Segons explica, mentre que antigament les varietats blanques no començaven a veremar-se fins ben entrat el mes d’agost, enguany alguns cellers ja havien començat la collita el 21 de juliol.
Les primeres entrades de raïm han correspost principalment a varietats blanques i, de moment, el sector destaca tant el bon estat sanitari com uns nivells de producció satisfactoris. El principal repte, però, és determinar amb precisió el moment òptim de collita.
Menys diferència entre el dia i la nit
La calor persistent està alterant els ritmes de maduració de la vinya. «El raïm pateix per aconseguir una correcta maduració, perquè no tenim prou diferència de temperatura entre el dia i el vespre», apunta Vera. En aquest context, els cellers han d’afinar cada vegada més les decisions tècniques per aconseguir un equilibri entre sucre, acidesa i maduresa.
El cas de Bodegues Ribas és especialment significatiu. El celler va iniciar la verema el 21 de juliol i calcula que aquesta serà la collita més primerenca de la seva història. Araceli Servera explica que, segons la varietat, enguany el raïm arribarà a un grau de maduració similar al de l’any passat entre cinc i deu dies abans. Si la comparació es fa amb la mitjana històrica, l’avançament pot arribar als set o quinze dies.
Però en el cas de Ribas hi ha un segon element que contribueix a avançar la collita: el tipus de vins que es vol elaborar. El celler treballa actualment amb vins de baixa graduació i vins base per a escumosos, que requereixen menys sucre, més acidesa i més frescor. Això fa que la verema es faci abans que en el cas d’un vi tranquil que necessiti una maduració fenòlica més elevada.
El vi de baixa graduació guanya terreny
L’avançament de la verema, per tant, no és només una conseqüència climàtica. També pot convertir-se en una eina per respondre als canvis en els hàbits de consum.
Les noves generacions, explica Vera, mostren una major preferència per vins amb una graduació alcohòlica moderada. La tendència apunta cap a vins «més lleugers i frescos» i amb menys alcohol.
Aquesta evolució també ha arribat al Consell Regulador de Vi de la Terra Mallorca, que treballa per reduir la graduació alcohòlica mínima exigida als vins de la indicació geogràfica. Actualment, el mínim se situa en 10,5 graus per als blancs, 11 graus per als rosats i 11,5 per als negres.
El marc europeu permet, en canvi, considerar vi un producte que a Espanya tengui un mínim de nou graus d’alcohol. La qüestió, per tant, és adaptar la normativa del sector a una realitat de consum que evoluciona al mateix temps que ho fa la viticultura.
Ribas Lab aposta pel Premsal Blanc
En aquesta línia, Bodegues Ribas ha posat en marxa Ribas Lab, una plataforma de recerca, desenvolupament i innovació que treballa en l’elaboració d’un vi blanc de baixa graduació alcohòlica a partir de Premsal Blanc, una de les varietats autòctones més representatives de Mallorca.
La singularitat del projecte és que la reducció del grau alcohòlic no dependrà d’un procés posterior per retirar alcohol, sinó que serà conseqüència directa d’una verema primerenca i d’un procés d’elaboració específic. La idea és collir el raïm quan presenta les característiques adequades per aconseguir un vi més lleuger, però sense renunciar a la identitat de la varietat.
«La clau és trobar l’equilibri»
A Son Antem també han avançat el calendari i varen començar a veremar el 22 de juliol, un altre rècord per al celler. El seu propietari, Johan Lidby, considera que el gran repte és trobar l’equilibri entre deixar el raïm el màxim temps possible a la vinya i evitar una maduració excessiva.
«El canvi climàtic ens ha dut nits de molta calor a l’estiu i hiverns amb menys fred», explica. Una situació que afavoreix una brotació més primerenca i, posteriorment, unes veremes avançades.
Son Antem elabora vins d’entre 12 i 13,5 graus alcohòlics i, tot i reconèixer que la tendència del mercat apunta cap a graduacions més baixes, Lidby defensa que el grau no pot convertir-se en l’únic objectiu. L’acidesa i la maduració són determinants per mantenir el caràcter del vi.
Una de les estratègies del celler és protegir el raïm amb les fulles per conservar els nivells d’acidesa. «Els vins necessiten tenir el seu caràcter, més enllà de les tendències», sosté.
Les varietats locals resisteixen millor l’avançament
A AVA Vi, el director, Julio Torres, observa diferències importants segons la varietat. Enguany, la Chardonnay s’ha avançat aproximadament una setmana respecte de l’any passat, mentre que les varietats locals es mantenen en dates similars.
Torres també veu en la verema primerenca una possible via per aconseguir vins amb menys alcohol, però adverteix que avançar massa la collita comporta riscos. «Tens el risc que la fruita no estigui madura», explica.
El control del rendiment de les vinyes pot ser una de les claus. Una producció més ajustada permet que el raïm arribi a una maduració òptima sense necessitat d’acumular tant de sucre i, per tant, amb un potencial alcohòlic més moderat.
Per a Torres, el punt ideal per als vins de consum fàcil se situaria entorn dels 12 o 12,5 graus. Per davall d’aquesta graduació, adverteix, l’elaboració es complica, tot i que reconeix que existeix un nínxol de mercat per als vins encara més lleugers.
La verema del 2026 posa així damunt la taula una doble transformació. D’una banda, el canvi climàtic obliga els viticultors a adaptar els calendaris i les pràctiques de cultiu a temperatures més elevades i a una menor amplitud tèrmica entre el dia i la nit. De l’altra, el canvi en els hàbits de consum empeny els cellers a explorar vins amb menys alcohol, més frescor i un perfil més lleuger.