L’Alzinar: Coca-Cola, cervesa o aigua?

És realment millor beure una Coca-Cola, o una Cervesa Zero, què una normal?

Ja sé que avui en dia és molt difícil definir un producte, o una  situació, com a normal, o anormal, i què les publicitats ens segueixen enganant, dins tots els aspectes, un dia si i un altre també!

La Coca-Cola Zero, efectivament no té sucre, ni calories; però SÍ edulcorants que ens poden alterar la microbiota intestinal, i provocar més ganes de menjar dolços, com ens mencionà la farmacèutica nutricionista María de los Ángeles García García, popularment més coneguda com a Boticaria García, que remarcà textualment: “No és comparable amb beure aigua, i si no se’n consumeix, millor, però prendre’n puntualment no és un drama”.

La Cervesa 0,0 tustada, efectivament, no conté edulcorants, però SÍ sucre i moltes calories. Dues llaunes de cervesa 0,0  t’aporten 22 grams de sucre (el límit màxim diari recomanat), i 170 quilocalories (gairebé un deu per cent de les necessitats calòriques totals d’una persona sedentària). No té fibra, i pot contenir fins a un 0,04% d’alcohol segons la llei (una traça, però rellevant per a qui vol, o necessita, evitar-ho del tot).

Els homes perden la salut per fer doblers,
i després perden els doblers per recuperar la salut.

I per pensar ansiosament en el futur, obliden el present.

Viuen com si mai anessin a morir,
i moren com si mai no haguessin viscut.

(Dalai-lama – Autoritat suprema del Tibet, i un dels títols religiosos més importants del budisme tibetà).

Atenció a les xancletes estiuenques.

Les xancletes, (recordeu que estan prohibides per la Prefectura de Trànsit a l’hora de conduir un vehicle) solen ser sinònim d’estiu, de platja i de relaxació, a més, en aquests darrers anys, de sobresaturació, problemes i nirvis, molts de nirvis, ens ofereixen frescor els dies de més calor i poden resultar molt còmodes per a moments puntuals, a pesar de que un ús inadequat, o excessiu, pot provocar tota classe de lesions, com ens mencionen la majoria dels podòlegs, ja que, lamentablement, cada estiu es multipliquen els problemes de salut deguts a aquest tipus de calçat, especialment per a la seva mala subjecció.

“La intel·ligència t’ajuda a aconseguir allò que vols.
La saviesa t’ajuda a saber què val la pena aconseguir.
Ser intel·ligent és saber com arribar-hi.
Ser savi és saber on anar”.

(Marc – Fitness Revolucionari).

Què podem collir i menjar durant l’agost?

És el millor temps per collir i menjar melons i síndries fresquets, altra temps, quan no hi havia geleres (si soc d’aquells temps, ja he complit els 73 anys), els posàvem en fresc amb un paner, dins el pou, o pou compartit amb algun veïnat), així com les saboroses figues que ja maduren a les totes, i les dels olivars, que degut a la sequera, són les més dolces.

Sense oblidar, clar està, les vitaminants figues de moro (Opuntia ficus indica), riques en vitamina C, pectines (fibra vegetal formada per àcids pol galacturònics, de cadena llarga), sucres…, amb propietats digestives, i a més molt bones contra les diarrees, afavorint els nivells de glucosa en sang. El seu gust és encara molt millor si, després de pelades (alerta amb les pues), les posem dins la gelera.

És hora de fer la collita de la ceba seca (cal deixar-les assecar al mateix hort) i la majoria dels productes de l’hort, com les carabasses i els saborosos carabassons, pebres, cogombres, grells, fesols de fava, bledes, cols, raves, alls i ravenets, encanyar les mongeteres llargues, els fesols pintats i els fesols de fava, si encara no ho havíem fet; podar i relligar les tomatigueres, i especialment regar-les, i protegir-les, amb una bona cobertura vegetal, que aquesta calor, ja fa bastant de temps que, és molt dolenta per a les nostres tomatigueres i verdures.

Les tomàtigues, albergínies i pebres què han subsistit a aquesta excessiva calor, estan ja al seu punt àlgid, en ple esplendor.

És bon temps, és el moment ideal, per a segar el moraduix, i l’herba sana, abans de la sortida del sol.

Segons resen les tradicions, per Sant Magí (dimecres, 19 d’agost), l’ametlla s’ha de collir (aquests dies teòricament comença a obrir-se el fruit de l’ametller, però enguany tornen anar molt avançades, fa més de deu dies ja començaven a obrir-se, a marxes forçades).

El món està en mans
d’aquells que tenen el coratge de somiar
i de córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho – L’alquimista)

Què podem sembrar?

És hora de sembrar les vistoses boques de lleó, llevamans, pèsols, naps, bròquils i pastanagues, i a final de mes, raves, ravenets, i julivert (aquest darrer per Santa Rosa, el diumenge, dia 23 d’agost), patates, faves, cols, pastanagues (per Sant Ramon Nonat, el dilluns, 31 d’agost, la pastanaga ha d’estar sembrada), apis, naps d’arrel, porros, espinacs, col llombarda, bledes, remolatxa i ruda, que l’està passant molt malament també per les altes temperatures.

I pels que els agraden les bones calçotades, entre els que em conto, el mes d’agost es sembren els calçots, aprofitant els probables primers ruixats de finals de mes, sinó tocarà regar-los, per aspersió, sudoració, les clàssiques síquies, o degoteig.

És el moment de trasplantar les nostres cebes, enciams, escaroles, lletugues, endívies i  carxoferes, i els apis i coliflors sembrats al mes de juny.

Cal controlar la nefasta presència de les larves de l’escarabat de la patata (Laptinotarsa decemlineataa) a les albergínies, a les que ataquen voraçment. El millor remei és fer-hi una volta cada dia i acabar directament amb elles, amb els dits (la majoria d’insecticides, a més de no ser ecològics, no solen ser efectius i cal repetir el tractament cada 10 dies).

Recordeu que es bo exsecallar els nisprers cada dos anys.

“D’aquí vint anys lamentaràs més
les coses que no vas fer, que les que vas fer.
Així que deixa anar amarratges i abandona el port segur.
Atrapa els vents a les teves veles.
Explora, Somia, Descobreix”

(Mark Twain).

No farem cas de les crítiques fàcils i sense coneixements.

Som en ple mes d’agost, on, com  cal, com cada any, les temperatures han augmentat encara una mica més, aquest any s’han disparat ja fa molt de temps, penseu però que encara ens queda, al menys, tot el setembre, (en l’hivern, lògicament, ens queixarem, de nou, del fred), mes en el que  els pagesos i jardiners hem de tenir molt d’esment en regar, a l’evaporació, i a la cobertura vegetal, passant olímpicament dels consells dels “entesos de torn”, de tenir les marjades ben netes, sense herba, perquè són mes boniques…

La societat et fa triar ser un inadaptat,
o unir-te a l’estupidesa col·lectiva.

(Tio Beto).

Sabíeu què:

L’herba alta sense tallar, manté la temperatura, a la terra a  19’5°C.

Una gespa tallada a 10 centímetres d’alçada, manté la temperatura a 24’5°C.

La terra neta, sense herba, ni cap tipus de cobertura, en ple estiu, arriba a una temperatura de més de 40°C.

“Si els teus somnis són massa grans,
que la teva capacitat per aconseguir-los també ho sigui”.

(Foners del C.C.D.S.)