Miquel Àngel Suau Morro: “Si vols entendre el present del nostre poble, has de conèixer el passat”

Miquel Àngel Suau Morroés un jove divulgador divulgador d’història de Binissalem, acaba de finalitzar la carrera d’Història i utilitza les xarxes socials (@Suau_Morro) per apropar la història, la cultura i la llengua de Mallorca, especialment al jovent. El seu projecte neix de la preocupació pel desarrelament i la pèrdua de consciència lingüística i cultural.

Pregunta.- Com va començar el teu interès per la història?

Resposta.- Enguany he acabat la carrera d’Història. El meu interès va començar ja durant el batxillerat. Vaig fer el batxillerat social-humanístic aquí, a Binissalem, el meu poble, i l’assignatura en què treia millors notes, amb excel·lents, era Història. En aquell moment, però, no tenia pensat estudiar la carrera. Vaig decidir fer un grau superior d’activitats físiques i esportives, però sempre havia tengut molt d’interès per la història. Al final vaig decidir continuar estudiant allò que realment m’agradava i vaig començar la carrera. Enguany l’he acabada, tot i que encara estic acabant el treball de final de grau. A mi m’agrada molt la cultura i sent una estima molt gran per la nostra història i per la nostra llengua. Mentre estudiava em vaig adonar que hi havia moltíssima gent que no coneixia la història de Mallorca, tant joves com persones majors, però sobretot joves. Fins i tot vaig arribar a trobar gent que no sabia qui era el rei Jaume I i això em va deixar bastant impactat. Vaig pensar que jo podia aportar el meu granet d’arena i intentar donar a conèixer una mica més la nostra història.

P.- I com va ser el salt a les xarxes socials?

R.- El primer vídeo que vaig fer va ser sobre els camps de concentració que hi havia hagut a Mallorca. Sempre havíem sentit parlar dels camps de concentració d’Alemanya, dels nazis, però dels camps que hi havia hagut a Mallorca no se’n sentia parlar gairebé mai. Vaig investigar el tema i vaig trobar una vintena de camps de concentració. Em va semblar una qüestió molt interessant i que molta gent no coneixia, i vaig decidir fer-ne un vídeo. Al principi jo no tenia ni idea de gravar ni d’editar i una amiga meva m’ajudava amb aquesta part. Vaig fer aquell primer vídeo, va funcionar i, a partir d’aquí, vaig anar aprenent a editar i a fer millor els continguts. I fins avui.

P.- Has parlat del desarrelament que detectes sobretot entre el jovent mallorquí. Quines creus que són les principals causes que ens han duit fins a aquesta situació?

R.- Una de les causes principals és el règim franquista. Va ser una etapa que va fer que el sentiment identitari i nacional cap a la nostra llengua i la nostra cultura, la mallorquina i catalana, es desviàs cap a un nacionalisme espanyol que realment no ens representa. El nacionalisme espanyol està molt relacionat amb la cultura castellana, que no és la nostra, i els nostres avantpassats han amarat molt d’aquesta situació. Després també hi ha la immigració massiva que hi ha hagut cap a tota la nostra illa i cap al nostre país. Nosaltres érem una població monolingüe, xerràvem una sola llengua, que és el català, i amb l’arribada d’aquesta immigració ens vàrem bilingüitzar. Hem estat nosaltres els qui ens hem adaptat a aquesta nova realitat, sobretot amb la immigració que va arribar durant els anys seixanta procedent principalment de Castella i Andalusia. A més, durant molts d’anys l’escola i l’Estat espanyol han fet una feina molt important en el sentit de desviar l’atenció cap al que és nostre per enfocar-la cap a allò espanyol, cap a Madrid i cap a Castella. Hi ha hagut un deteriorament molt important per això. És fruit d’una ignorància que s’ha cercat i d’una falta d’informació. Miram més cap a Madrid, cap als Estats Units o cap a Europa que cap al nostre mateix territori i cap a la nostra pròpia història.

P.- Fins a quin punt creus que conèixer aquesta història pot ajudar una persona a entendre qui és i quin vincle té amb el territori?

R.- És molt important. Darrere nostre hi ha un relat històric que ens ha conduït fins aquí. I si vols entendre el present del nostre poble, has de conèixer el passat. Fora del passat no pots entendre el present. Hi ha moltes coses que, si no les estudies o si no te les expliquen bé, no les entens. És molt fàcil malinterpretar-les i la ignorància també et duu a obviar moltes realitats i moltes veritats. Per això trob que és molt important saber la història, únicament per entendre el present.

P.- Creus que durant molt de temps aquesta història, les tradicions i la cultura mallorquina s’han presentat com una cosa antiga o simplement folklòrica?

R.- Sí, talment. Durant el règim franquista, i fins no fa massa, s’ha intentat folkloritzar molt la nostra llengua i també el ball de bot. Durant els anys trenta i durant tot el franquisme el ball de bot es va folkloritzar molt. També s’ha fet amb el vestiment tradicional mallorquí. Per a mi, el vestiment tradicional mallorquí que avui veim a les agrupacions i a les festes populars és un poc un disfress. No és realment fidel al que era, sinó un vestit que es va anar estenent durant el franquisme.

P.- Quin paper poden tenir les xarxes socials i perfils com el teu en la recuperació d’aquesta identitat?

R.- Per a mi, les xarxes socials són les noves eines de comunicació, com fins no fa massa ho eren la televisió, la ràdio, els diaris i els periòdics. Avui en dia són les xarxes socials. És una eina molt poderosa que està a l’abast de tothom i que, si ets un poc viu i ho saps fer bé, pots arribar a molta gent. Jo aprofit les xarxes per apropar la cultura, la llengua i la història i, d’aquesta manera, enfortir el sentiment nacional de Mallorca.

P.- I creus que és possible competir amb tot aquest contingut global que els joves consumeixen cada dia?

R.- Sí, totalment. És compatible. La qüestió és que molta gent pensa que fer vídeos serveix per fer-se viral i arribar al màxim nombre de persones possible. I què fan? Fan contingut en castellà o en anglès perquè així poden arribar a molta més gent. Però la qüestió no és arribar a gent de Madrid, de Londres o de Sud-amèrica. La qüestió és arribar a la teva gent, a la teva pròpia gent, al teu veïnat, als teus amics i a la gent local. En el meu cas, el bo del meu contingut és que faig història local. Això permet que després tu vagis pel carrer i pensis: «Hòstia, aquí va passar això», o «en aquesta casa va viure aquesta persona». O que pensis: «Al meu poble, fa cent anys, va passar això i per això feim aquesta festa». Això et genera un sentiment identitari molt fort i et connecta més amb el teu poble, amb la terra i amb allò que és la teva llengua.

P.- Com ho fas per explicar qüestions tan complexes i aconseguir que enganxin en tan pocs segons sense perdre rigor ni acabar fent simplificacions excessives?

R.- Jo el que faig és agafar un capítol d’un llibre o d’un article i, a partir d’aquí, faig un resum i un guió. Després també m’ajud de la intel·ligència artificial, que avui en dia t’ajuda a comprimir la informació, i després jo corregesc damunt això allò que trob més adient. I sobretot, no és només el contingut, sinó com l’expliques. És molt important tenir cura dels detalls, a l’hora de xerrar de les fotografies, de les paraules, de les lletres, dels noms dels reis o dels personatges de qui estic parlant, i fer-ho bé. Com que som jove, jo crec que això també enganxa bastant.

P.- També reivindiques figures i episodis una mica oblidats de la història local. Per què creus que és tan important recuperar aquestes històries i aquests personatges que no són tan coneguts?

R.- Sí, i tant. Moltes vegades m’enfoc molt en el meu poble perquè, quan parles del teu poble, t’interessa més. Fa poc, per exemple, vaig xerrar sobre una batalla que hi va haver a l’inici del segle XV i la gent del poble no ho sabia. I és molt interessant perquè la gent descobreix una cosa que havia passat allà mateix i que desconeixia. La gent et diu: «Hòstia, que guai que va passar aquesta batalla», i això fa visible una història local que la gent no coneix i fa que aquesta història es conegui més. Jo intent fer-ho amb tots els pobles. L’altre dia vaig fer un vídeo sobre els cinc pobles més joves de Mallorca i vaig parlar d’Ariany. Era la primera vegada que jo parlava d’Ariany, o que un creador de contingut parlava d’aquell poble, i gent d’allà em va dir: «Hòstia, moltes gràcies per xerrar del meu poble». Parlar de casa seva els agrada molt i trob que això també és una manera de crear aquest vincle amb el territori.

P.- Pel que fa a la situació del català a Mallorca, què és el que més et preocupa i què haurien de fer els joves per revertir aquesta tendència?

R.- Aquesta és una de les meves principals preocupacions, diria que la primera de totes. I és un dels motius pels quals vaig començar a fer vídeos: per activar el que sent quan xerr de català. El que hem de fer és tenir consciència lingüística, això és primordial. Sense consciència lingüística no arribarem enlloc. S’ha de fer molta feina a les escoles, però també a les xarxes, i els governs i els polítics haurien de posar-s’hi d’una vegada, però no ho fan. I, sobretot, hem d’ajudar a integrar les persones nouvingudes, i això únicament es fa xerrant, al cent per cent, en català. Hem d’eliminar el castellà del nostre dia a dia i del nostre servei, perquè el bilingüisme que patim, que no és un bilingüisme social, és un procediment gradual de substitució lingüística.

P.- Estàs acabant el TFG. Quin és el tema que has triat i què t’ha duit a investigar-lo?

R.- Fa estona que estic investigant sobre la Guerra Civil a Binissalem perquè no hi ha res publicat. És un tema que m’interessa molt i ja fa uns anyets que vaig recuperant informació sobre gent que va anar a presó, gent que va ser tancada i persones que varen patir represàlies. Bàsicament, el TFG és sobre la Guerra Civil a Binissalem. És la meva manera de fer el meu granet d’arena per fer memòria de les persones que ho varen patir. Quan tengui el TFG fet i hagi recuperat bastanta informació, m’agradaria treure un llibre per fer nom i record d’aquestes persones que ho varen passar malament i mostrar a la gent de Binissalem i de Mallorca aquests anys que han quedat oblidats i en què molta gent ho va passar molt malament.