Més problemes per a la posidònia: les algues invasores frenen la seva regeneració
Les algues invasores poden convertir-se en un dels principals obstacles per a la regeneració natural de les praderies de posidònia de la Mediterrània. Així ho posa de manifest un estudi experimental de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), que ha analitzat els efectes de dues macroalgues invasores sobre les primeres etapes de vida de Posidonia oceanica.
La recerca, desenvolupada durant més de cinc mesos, ha estudiat la resposta de les plàntules de posidònia davant dos dels grans canvis ambientals que afecten actualment la Mediterrània: l’augment de la concentració de CO₂, associat a l’acidificació de la mar, i l’expansió de les macroalgues invasores Caulerpa cylindracea i Lophocladia trichoclados.
Els resultats són especialment clars en el cas de les algues invasores. La seva presència va provocar un desenvolupament menor de les plàntules, amb menys fulles i una superfície foliar més reduïda. A més, les plantes varen acumular entre un 40 % i un 50 % menys de biomassa tant a les fulles com als rizomes.
Aquesta pèrdua de biomassa va anar acompanyada d’una reducció notable de les reserves de sucres i de midó, recursos energètics especialment importants durant les primeres fases de desenvolupament de la posidònia. Es tracta, per tant, d’un efecte que pot comprometre la capacitat de les noves plantes per superar una de les etapes més vulnerables del seu cicle vital.
El CO₂ no compensa els efectes de les invasores
L’estudi també volia determinar si un augment de la disponibilitat de CO₂ podia beneficiar les plàntules i, eventualment, contrarestar els efectes negatius de les macroalgues. La hipòtesi partia del fet que una major concentració de CO₂ podria proporcionar més substrat per a la fotosíntesi i afavorir així el creixement de la planta.
Tanmateix, els resultats no varen confirmar aquesta expectativa. L’increment de CO₂ va tenir un impacte limitat sobre les plàntules i no es varen detectar millores significatives ni en la fotosíntesi, ni en el creixement, ni en la producció de biomassa.
Només es va observar una lleugera tendència a l’augment de les reserves de midó dels rizomes i alguns canvis en el microbioma de les arrels. Aquests efectes, però, no varen ser suficients per compensar el perjudici provocat per les macroalgues invasores.
«A les Balears, on la conservació de la posidònia és una prioritat ambiental, els nostres resultats mostren que controlar l’expansió de les algues invasores pot ser una de les actuacions més eficaces per afavorir la regeneració natural de les praderies», assenyala Iris Hendriks, investigadora principal de l’estudi.
Menys diversitat bacteriana a les arrels
Els efectes de les invasores no es limiten al creixement de les plàntules. La investigació també ha detectat canvis en les comunitats de microorganismes que viuen associades a les arrels de la posidònia.
En concret, la presència de les macroalgues invasores va reduir la diversitat bacteriana i va modificar la composició del microbioma radicular. Aquestes comunitats microbianes tenen un paper relacionat amb processos essencials per a la planta, com ara la nutrició i la resposta davant situacions d’estrès.
D’aquesta manera, les dues macroalgues no només afecten directament el desenvolupament de les noves plantes, sinó que també alteren l’entorn microbiològic associat a les seves arrels. Un efecte especialment rellevant si es té en compte la importància d’aquestes comunitats en el funcionament i la salut de les plantes marines.
Un ecosistema clau per a les Balears
Les praderies de Posidonia oceanica són un dels ecosistemes més valuosos de la Mediterrània i tenen una importància ambiental, econòmica i litoral especialment destacada a les Illes Balears. Són refugi i zona de cria per a nombroses espècies, contribueixen a mantenir la qualitat de l’aigua i tenen un paper fonamental en la protecció de les platges davant l’erosió.
A més, les praderies de posidònia actuen com a importants embornals de carboni i contribueixen a mitigar els efectes del canvi climàtic.
En aquest context, la capacitat de regeneració natural de les praderies resulta determinant per garantir-ne la persistència a llarg termini. L’estudi de l’IMEDEA apunta que, durant les primeres fases de vida de la posidònia, la competència amb les macroalgues invasores pot tenir conseqüències importants.
Els resultats indiquen, en definitiva, que una eventual major disponibilitat de CO₂ no aportaria prou beneficis per contrarestar els efectes negatius de Caulerpa cylindracea i Lophocladia trichoclados. Per als investigadors, aquests resultats reforcen la necessitat de controlar l’expansió de les espècies invasores com una de les vies per afavorir la regeneració natural de les praderies de posidònia, especialment en un ecosistema tan dependent d’aquestes praderies com és el litoral de les Balears.