Bernardo Cifre (Manduca): “Necessitam una indústria que faci productes a partir de la garrova”
La recent adjudicació de la unitat productiva de Carob a Promorent, una empresa vinculada al sector immobiliari, ha encès les alarmes dins el sector agrari i cooperatiu per la possible pèrdua d’una indústria clau en la transformació de la garrova a Mallorca. En aquest context, Bernardo Cifre, impulsor de Manduca, defensa la necessitat de mantenir capacitat industrial a l’illa i posar en valor totes les possibilitats d’un producte que, més enllà dels usos tradicionals, pot donar lloc a nous aliments i ingredients. El seu projecte aposta per l’economia circular a partir de l’aprofitament d’un subproducte de la indústria de la garrova per obtenir proteïna vegetal i desenvolupar nous productes alimentaris.
Pregunta.- Com valores l’adjudicació de Carob a una empresa immobiliària i què pot suposar per al sector de la garrova?
Resporta.- A priori, seria millor que Carob es quedàs a Mallorca de cara a garantir-ne la continuïtat. Una empresa immobiliària no té ni el coneixement ni l’experiència que té Carob en aquest sector, i no sé fins a quin punt estarà disposada a automatitzar el procés o invertir en tecnologia. El que és clar és que hi ha un avantatge competitiu que està a l’illa i que s’ha de mantenir.
Cada vegada es fa més goma de garrofí i de més bona qualitat. Això és una cosa que s’ha d’aconseguir i que té valor. Si la transformació se’n va fora de Mallorca, una part important d’aquest valor també se’n va. I això no només afecta la indústria que hi ha ara, sinó també les possibilitats que en puguin néixer d’altres al seu voltant.
P.- Per què consideres tan important mantenir aquesta indústria a Mallorca?
R.- Perquè el valor de Carob no és només el solar que ocupa, sinó tot el que aquest solar permet produir. Allà es transformen quilos de garrova en goma de garrofí i això genera un valor que no és simplement el de l’espai físic.
Si aquesta transformació es fa fora de Mallorca, perdem una part d’aquest valor. I també es perd la possibilitat que es puguin crear altres negocis paral·lels aquí. Si tenim una indústria que transforma la garrova, al voltant d’aquesta indústria poden aparèixer altres activitats i altres productes.
Per això crec que perdre un productor com Carob és una cosa que s’ha d’evitar. No és només perdre una empresa, sinó també una baula dins una cadena que pot permetre desenvolupar altres negocis.
P.- Com va néixer Manduca i d’on surt la idea de treballar amb la garrova?
R.- Fa uns trenta anys vaig tenir una feina en una fàbrica que feia farina de garrova. Allà vaig començar a conèixer el producte i vaig aprendre molt sobre la garrova. Malauradament, aquella empresa tampoc existeix avui.
Amb aquesta experiència, quan va sorgir Manduca vaig començar a pensar en les possibilitats que tenia la garrova. La idea era intentar replicar amb la garrova coses que s’han fet amb altres lleguminoses, especialment amb la soja.
Si la garrova és una lleguminosa i la soja també ho és, vaig pensar que es podia intentar replicar part de la indústria de la soja amb la garrova. La tecnologia parteix de la idea que una fava de soja pot tenir un equivalent en una llavor de garrova.
A partir d’aquí va sorgir aquesta idea dins Manduca: desenvolupar una indústria al voltant de la garrova que permeti obtenir nous productes.
P.- I cap a quins productes estau orientant ara aquesta recerca?
R.- Un dels punts que tenim marcats és desenvolupar productes que vagin més enllà dels usos habituals de la garrova. Ara mateix estam desenvolupant un pa i també la seva versió en pasta italiana.
La diferència és que no serien productes fets amb blat, sinó amb garrova. La idea és veure fins on podem arribar a desenvolupar aquesta matèria primera i quins productes nous en poden sortir.
També hi ha tota una sèrie de productes que estan allà, esperant ser desenvolupats, i fins i tot hi ha la possibilitat d’obtenir productes mitjançant processos de fermentació. Crec que hi ha una gran àrea de desenvolupament al voltant de la garrova.
P.- Quin potencial té la garrova si es desenvolupa una indústria alimentària al seu voltant?
R.- De la garrova es podria aprofitar tot. Evidentment, perquè això funcioni ha de ser rendible i les persones i les empreses que hi treballen també han de poder ser rendibles. Però la matèria primera té moltes possibilitats.
En els darrers anys ha nascut una indústria de la farina de garrova, que és aquesta pols que s’assembla a la pols de cacau. I això és només una part de tot el que es pot fer.
Hi ha altres possibilitats de desenvolupament i jo crec que, si es fa feina amb la garrova, en surten coses. El que fa falta és desenvolupar-les i trobar els usos i els mercats que permetin donar-los valor.
P.- Creus que Mallorca està aprofitant prou aquest potencial?
R.- Mallorca té potencial i es podrien fer moltes coses. Hi ha possibilitats, però evidentment encara queda feina per fer.
No és només una qüestió de tenir la garrova. Necessites una indústria que sigui capaç de transformar-la i obtenir productes a partir d’ella. I aquests productes han de tenir un mercat.
P.- Què necessita avui la garrova perquè sigui un producte més rendible?
R.- Jo no som economista, som inventor. Però és evident que al productor se li ha de pagar més preu per quilo. Ara bé, els productes que hi ha darrere han de poder pagar aquests euros per quilo.
Això vol dir que necessites una indústria que sigui capaç de fer productes amb la garrova i que aquests productes tinguin prou valor per poder pagar millor la matèria primera.
No basta tenir la garrova i prou. Has de poder transformar-la. El que necessitam és una indústria de la garrova, no simplement produir garroves.
P.- I com ha afectat a Manduca disposar d’una indústria local capaç de transformar aquesta matèria primera?
R.- Jo m’he trobat que estic aturat. No podria fer créixer un negoci amb el risc de quedar-me sense la mateixa matèria primera.
La idea seria tenir aquesta matèria primera a Mallorca, transformar-la aquí i després tornar a treure el producte fora. Hi ha d’haver una indústria aquí, feta aquí, per Mallorca, però també pensada per poder posar els productes a fora.
Perquè si no tens aquesta capacitat industrial, és molt difícil fer créixer un negoci al voltant de la garrova. Necessites poder transformar el producte i donar-li valor aquí.
P.- L’adjudicació de Carob també ha obert el debat sobre si determinades instal·lacions industrials haurien de ser considerades estratègiques. Què en penses?
R.- Jo no som gaire intervencionista. Però sí que crec que l’Administració hauria de tenir eines per evitar que passin aquestes coses.
S’haurien de cercar fórmules, també a través de les condicions del sòl, perquè determinades instal·lacions vinculades a la transformació de productes locals no poguessin acabar simplement canviant d’ús.
No tenc una solució concreta. El que sí crec és que hauríem d’estar més preparats i tenir més eines per evitar que es perdin aquestes infraestructures.
P.- Una de les particularitats de Manduca és precisament aprofitar un subproducte. Com aconseguiu convertir-lo en una font de proteïna?
R.- Originalment, l’experiència de Manduca era descobrir un mercat de productors i convertir Manduca en una font de proteïna local.
La idea parteix del que passa en altres països. A Tailàndia, Vietnam o Palau, per exemple, hi ha experiències relacionades amb aquestes fonts de proteïna. Quan els productors fan la goma, separen una part que és una font de proteïna.
Aquest producte era una cosa que no semblava tenir una utilitat especialment important, més enllà de poder-se utilitzar per fer pinsos. I vaig pensar que també es podria aprofitar d’una altra manera.
A partir d’aquí va començar el procés per convertir aquest subproducte en una font de proteïna. És una qüestió de veure les possibilitats que té el producte i trobar una manera d’aprofitar-les.
P.- Quines propietats nutricionals té aquesta proteïna?
R.- Bàsicament té un 60% de proteïna una vegada hidratada. També té molta fibra i pràcticament no té hidrats de carboni.
És un aliment molt saludable i pot ser una bona alternativa a altres fonts de proteïna que actualment importam. Principalment, podria ser una alternativa a la soja i al pèsol.
La idea és aprofitar una part que fins ara no tenia aquest valor i convertir-la en una font de proteïna. Això és també el que té d’interessant la garrova. Hi ha moltes parts del procés i molts productes que es poden desenvolupar. Si hi feim feina, podem trobar nous usos i nous mercats.
P. Quines altres oportunitats veus encara dins la cadena de la garrova?
R.- Jo crec que encara hi ha molt per desenvolupar. Hi ha productes que es poden obtenir a partir de la garrova i també possibilitats de fermentació.
Però perquè això sigui possible necessites una indústria i necessites consumidors industrials. S’ha de crear una xarxa de consumidors industrials que faci possible augmentar els volums. I això, en un moment determinat, també repercutirà en el cultiu i en els preus.
P.- Quin paper hauria de jugar la garrova mallorquina dins la nova alimentació?
R.- El que seria interessant és poder tenir productes derivats de la garrova i desenvolupar una indústria al voltant d’aquests productes.
Si aconseguim crear aquesta xarxa de consumidors industrials, això farà augmentar els volums. I quan augmentin els volums, això acabarà tenint un efecte sobre el cultiu i sobre els preus.
Per això crec que el futur passa per desenvolupar productes i aconseguir que hi hagi una indústria que els pugui transformar i un mercat que els pugui consumir.