L’Alzinar: Setembre i les seves feines del camp

“Tot, o quasi tot es morirà,
no es veuen pluges per enlloc,
i a la calor extraordinària li queda corda”.

(Tomeu Mateu Canals).

I a pesar de que a alguns els hi pesi, ja fa 357 setmanes, que començàrem amb l’aventura  de l’Alzinar, i com de costum, també pesi a qui pesi, el nostre propòsit segueix sent sempre el mateix, acompanyar-te, setmana a setmana, mes a mes, amb continguts que t’inspirin, i al mateix temps et nodreixin, per acostar-te de cada dia més a la Mare Natura, a seguir cultivant un estil de vida més natural, i d’acord amb la nostra pròpia essència, i especialment més d’acord amb els ritmes de la Naturalesa, vivint des de la senzillesa, consumit productes locals, o de quilòmetre zero, nutricionalment més segurs, saludables i sostenibles, si pot ser sense intermediaris (preus més econòmics, establerts directament pel productor/artesà), des del pagès a ca teva, sempre amb la presència i l’eterna gratitud de saber-nos part d’aquesta saludable vida, dins aquest insuperable verger (a pesar dels forts embats dels destructors capitalistes i polítics de torn), que ens envolta, i ens reconforta, dia a dia.

La nostra esperança de vida té molt a veure amb la nostra genètica.
Però els hàbits de vida han demostrat també,
 tenir un pes més que revelant a la longevitat.

(Universitat Autònoma de Madrid).

Hem de consumir productes locals i de temporada

Els amics de Greenpace ens segueixen aconsellant consumir aquestes fruites i verdures, locals i de temporada, durant aquest mes de setembre, si volem cuidar la nostra salut i lògicament la del Planeta que, desgraciadament, ja comença a estar molt atrotinat.

Fruites:

Gerds (frambuesas), xirimoies, figues, prunes, mangos, maduixes, pomes, magranes, melons, guaiabes, papaies, kiwis, peres, llimes, pitaies, plàtans, freses, síndries, raïm…

Verdures:

Alls secs, bledes, alfàbrega, borratja, albergínies, espinacs, carabassons, enciams, carabasses, naps, cebes, mongetes, porros, blat d’indis, raves, patates, remolatxa, cogombres, pastanagues, julivert, pebrots i tomàtigues.

Quan elimines allò que enfosqueix la teva relació amb la vida,
et desfàs dels límits i prejudicis que no et deixen avançar.

(Francesc Miralles – Escriptor).

Canvi d’hora: El diumenge, dia 25 d’octubre

El setembre és un mes de transició, enguany amb les temperatures encara molt altes i amb molta humitat, i no les tradicionals, que teòricament ja poden ser molt més agradables; mentre els dies lògicament es segueixen escurçant poc a poc, fins arribar a l’injust, perniciós i dramàtic canvi d’hora, previst, a pesar de les fantasmades de sempre dels polítiques, i dels “entesos”, entre la nit de dissabte, dia 24, al diumenge 25 d’octubre.

A les 3-00’ hores de la matinada del diumenge, haurem d’endarrerir el rellotge una hora, de forma que tornaran a ser les 2-00’ hores (i dormirem una hora més, si partim al llit a la mateixa hora dels altres dies).

Feines als horts: Temps per collir

És bon temps, si la sequera i les altes temperatures encara no han acabat amb els nostres sembrats, per collir albergínies, pebres, tomàtigues (de totes les races hagudes i per haver, incloses les tomàtigues d’arbre, les verdes, les cherry -enguany tenen un gust molt especial, degut a la forta calor i sequera-, com hem dit abans, si han pogut aguantar els excessos de temperatures d’aquest estiu), alls, cebes, porros, api, pebres de banyeta, blat d´indis, bledes (durant tot l’any), colfloris, carabasses, carabassons, codonys (que ja en queden ben pocs per aquí, fins al mes d’octubre), cogombres, cols, enciams, escarola, espinacs, raves i ravenets, pastanagues, saboroses figues (aquest any son molt bones i dolces, encara que poques), i figues de moro que ja estan al seu punt òptim, raïm, magranes, atzeroles (que són de saboroses enguany, però queden molt poques atzeroleres pel món), pomes, caquis, gínjols, poncíns (segons el cuiner solleric Toni Pinya, els grans oblidats, i pràcticament desapareguts), els darrers dolços melons i síndries, mongetes, fesols pintats, mongetes llargues (fins a finals d’octubre, encara que enguany també han tingut molt poca producció), moniatos (fins a novembre), prunes, ametlles…

Ametlles

Enguany l’esplet ha tornat ser magre, una mica més gros que l’any passat. La referència actual de compra, amb tarifa vigent des del 29 d’agost, és de 0’922 €/kg per ametlla comuna amb closca, calculada sobre un rendiment del 19%; per varietats amb millor rendiment, pot arribar aproximadament des de 1’43 a 1’60 €/kg, parlant sempre d’ametlla amb closca, pelada.

Com de costum, sembla que els pagesos no tenen dret  a viure…, els beneficis són sempre pels intermediaris!

Què més podem collir?

Nous, castanyes, mores d’abatzer (per menjar directament o per fer confitura), carxofes, garroves que enguany moltes quedaran, de nou, sense collir, degut al seu baix preu.

Les tomàtigues de ramellet les hem de collir en rams, o al menys de dues en dues, per poder-les penjar millor (fer un enfilall), per guardar en un lloc sec.Si són de ramellet autèntiques, ens duraran tot l’any, fins a la collita de l’any que ve.

Garroves

El seu preu oscil·la, enguany, entre 40 i 50 cèntims el quilo. la Cooperativa del Camp Mallorquí, és, der moment, la que l’ha fixat enguany més alt: a 0’50 €/kg de garrova, que suposa 6 cèntims més que l’any passat, quan es pagaven 44 cèntims/kg.

La Cooperativa Agrícola de Sant Bartomeu, de Sóller la paga, en principi, a 41 cèntims als socis i a 35 cèntims als no socis, a pesar de que no descarta revisar el preu a l’alça, si la qualitat de la garrova (especialment el pes del garroví, resulta millor que el previst).

Aquest darrer suposat de la cooperativa sollerica pot ser, pels pagesos, bastant interessant, ja que indubtablement la forta calor i conseqüent sequera d’enguany, han fet que la garrova sollerica tingui encara menys polpa de l’habitual, i més garroví, que realment és la part que té més valor.

Un passeig de 30 minuts, a un ritme ràpid,
però que et permeti mantenir una conversa,
podria ser un exercici tan bo i eficaç
com una classe de gimnàs d’alta intensitat.

(Teo Cabanes i Bartomeu Mari – Metges esportius).

Què podem sembrar durant el setembre?

És bon temps per sembrar ametllers (a pesar de que, especialment, per Eivissa, i també bastants per Mallorca, no han pogut aguantar ja les fortes temperatures, que lamentablement aniran augmentant any darrera any), api, colfloris, cols, enciams, escarola, raves i ravenets, espinacs, cogombre, remolatxa vermella, pastanagues, adob verd, julivert, farratges i naps.

Als jardins és temps per sembrar les espècies bianuals que floreixen a l’hivern i primavera.

Els bulbs i tubercles que floreixen a la primavera també ja es poden començar a plantar, segons les temperatures, de vegades, es sol esperar a l’entrada de la tardor, o primavera d’hivern (a partir del dimecres, dia 23 de setembre, a les 2-05’  hores), en que comença oficialment l’equinocci de tardor.

Es poden trasplantar margalideres, caputxines, clavellines, prímules, fonoll, estranys, si no s’han assecat, per l’excés de sol i altes temperatures, durant les darreres setmanes…

Pots sembrar, a finals de mes, els pensaments d’hivern, crisantems de tardor, calèndules i pèsols d’olor, per donar un toc de color al jardí ara que, aviat, la majoria de les flors començaran a desaparèixer.

És temps d’enterrar les cebes per collir grells.

Totes les persones volem ser felices…
però el que vols, a vegades, no és el que necessites.
Vols un producte de marca…
però el que necessites és autoestima.
Vols lligar…
però el que necessites és una relació profunda.
Vols èxit…
però el que necessites és una vida amb sentit.
Aquest és el problema:
sovint confonem el desig amb la necessitat real.

(Daniel Gabarró).

Multiplicació

És bon temps per a fer esqueixos, per exemple, d’arbres i arbustos, crisantems, penstemon (campanetes, de la  família Scrophulariaceae, les seves 415 espècies són totes natives d’Amèrica del Nord), heures, cardenals (geranis comuns o de jardí), etc.

És bona època per dividir mates i obtenir noves plantes. S’han de separar amb un ganivet ben esmolat i desinfectat, deixant grups de fulles i arrels.

Els capficats dels clavells i dels medicinals Àloe Vera Barbadensis es poden separar de la mare i sembrar (aquests darrers, després d’un  parell de dies, millor una setmana, de deixar-los ressecar, per evitar infeccions) en la seva nova ubicació.

Teòricament (dic teòricament perquè les nostres tornen estar carregades de flors) la maduixera a l’estiu ja ha acabat de florir i fructificar, i comença a fer estolons, que serveixen per reproduir-se, a més de la sembra de llavors.

Alguns pensadors asseguren que la vida no té sentit de per si,
però que cada persona té la capacitat d’inventar-ho.
Pots descobrir el que a tu et mou al lloc,
i en el moment menys esperat.

(Francesc Miralles – Escriptor).

Altres tasques

La tardor és la millor estació de l’any per a plantar i trasplantar les plantes de fulla perenne, tot el que sembrem durant la primavera d’hivern, estarà ja ben arrelat i teòricament aclimatat a les fortes calors del vinent estiu.

Pots llevar la mal anomenada “mala herba” (tots els vegetals son bons i necessaris) dels horts, del jardí i dels tests o cossiols (que a més et serveix per a fer el profitós compost, o l’abonament verd) abans que es formin i propaguin les llavors.

Relliga de nou, si és necessari, les tomatigueres que encara et quedin, les que hagin sobreviscut a la forta calor, i totes les enfiladisses i posa tutors a plantes de creixement alt i joves, ja que s’estan atracant fortes ràfegues de vent, i possiblement, a més llarg termini, algunes possibles tempestes.

No cremis les fulles ni les branques caigudes, ja que a més de ser nefast, està prohibit i és molt perillós en aquests precisos moments. Es poden recollir per fer compost.

Desenterra els bulbs i tubercles de les varietats no resistents al fred, i guarda’ls en un lloc sec, embolicats de compost, per evitar que s’assequin del tot i protegits de les gelades hivernals.

Nutrició natural,
dejuni digital,
control de l’estrès,
i respectar el descans,
milloren la salut.

(Rafael Narbona – Filòsof).