Joan Miralles: “Els carrers són una manera d’explicar la història social i quotidiana d’un poble”

Joan Miralles és l’autor de l’estudi sobre la nomenclatura dels carrers de Montuïri elaborat durant la Transició, un treball que va permetre revisar i recuperar part de la toponímia tradicional del municipi. Ara, dècades després, el projecte es recupera i s’actualitza per aprofundir en l’origen i l’evolució dels noms dels carrers, que Miralles considera també una forma d’explicar la història social i quotidiana del poble.

Pregunta.- Com neix aquesta investigació sobre els carrers de Montuïri i per què decidiu recuperar-la i ampliar-la ara?

Resposta.- L’any 1977, en el moment de l’entrada cap a la democràcia, es va considerar interessant revisar la nomenclatura urbana de Montuïri. Per una banda, es volia recuperar la nostra llengua, la llengua pròpia d’aquí, i, per altra, acceptar i tenir en compte tota una sèrie de noms tradicionals i populars que mereixien formar part de la toponímia urbana. A mi l’Ajuntament em va encarregar fer un informe sobre aquesta qüestió. El vaig preparar durant un parell de mesos i el vaig presentar aquell mateix any, dins l’àmbit de Cultura Catalana. El resultat va ser un informe que finalment no es va arribar a publicar, perquè no tenia ISBN ni una edició pròpiament dita, sinó que era simplement un text ciclostilat. Posteriorment es va fer un ple de l’Ajuntament, l’any 1979, en què es varen aprovar pràcticament el 99% de les propostes que es feien. Crec que va anar bastant bé, perquè aquella iniciativa posteriorment va acabar sent també un model per a altres pobles. Ara el Grup Cultural de Montuïri i Bona Pau ha considerat interessant tornar-lo a publicar, actualitzant-lo, perquè des d’aquella reunió del ple de l’any 1979 han passat molts d’anys i moltes coses.

P.- Quins són els principals canvis que recull aquesta nova versió respecte de la investigació original?

R.- El llibre està dividit en diferents parts. En una primera part es parla de l’evolució de l’estructura urbana. S’ha de pensar que la vila de Montuïri, encara que en aquell moment no ho sabéssim, ha demostrat, a través de la documentació aportada per diverses persones i historiadors, que té moltes semblances amb altres viles i pobles reials de la regió de Barcelona. Aquestes viles tenien una estructura quadrangular i, en el nostre cas, més aviat rectangular. Això també està condicionat per la propietat de Son Rafael Mas, que és una propietat urbana situada dins la vila, i per una orografia considerable. Montuïri està construït damunt damunt un turó, i això també condiciona la seva estructura. Aquesta seria una primera etapa, però després hi ha una segona, una tercera i una quarta etapa en l’evolució urbana fins arribar a l’actualitat.

P.- I com s’ha anat configurant la nomenclatura dels carrers al llarg d’aquest procés?

R.- Inicialment no es parlava pràcticament de noms de carrers, sinó de denominacions i referències que la gent utilitzava per identificar els diferents espais. La segona part del llibre tracta precisament de la nomenclatura que va ser aprovada l’any 1979, amb una classificació lògica dels carrers. Hi trobam noms imposats arran de la Guerra Civil, però també noms vinculats a l’àmbit local i a les formes de vida, d’origen religiós, del món de la cultura o de persones que han tengut algun paper destacat. També hi ha tota una sèrie de topònims que són una resta, d’alguna manera, de la història urbana de Montuïri.

P.- Quins exemples trobam d’aquests noms vinculats a la tradició religiosa i popular?

R.- Hi ha, per exemple, una sèrie de noms que tenen a veure amb la Via Sacra, que va durar pràcticament fins al principi del segle XX i que passava per tot el poble. Entre aquests noms hi ha l’Esquerrat de la Mergura, l’Esquerrat del Calvari i l’Esquerrat de les Tres Creus. Segurament també hi ha l’Esquerrat de Cedró, que probablement fa referència al Cedró bíblic, el lloc on Jesucrist va pregar abans que l’agafassin. Aquest cas és curiós perquè s’hi ha mesclat una tradició popular amb una llegenda. La predicació d’aquesta figura en un moment determinat és una cosa que forma part de la tradició, però el que no sabem és si realment es va produir en aquell carrer. La forma Cedró és la que està documentada antigament i després, a partir d’aquesta creença, es va crear tota aquesta tradició relacionada amb el lloc.

P.- Quan començam a trobar noms de carrers imposats per les institucions i no simplement sorgits de l’ús popular?

R.- Pel que fa a l’antiguitat, des de l’època medieval i pràcticament fins a 1862, els noms varen ser els que va posar espontàniament la gent. Eren noms populars, denominacions que s’havien anat consolidant amb l’ús. A partir de 1862 es produeix un canvi i es comencen a posar també noms imposats pels ajuntaments respectius. A Palma ja hi havia hagut abans una certa constància i unes referències als noms populars, però als pobles aquest canvi es produeix especialment a partir d’aquest moment. Per tant, hi ha una diferència entre els noms que neixen de l’ús quotidià de la gent i els que passen a ser establerts institucionalment.

P.- Hi ha algun nom, topònim o denominació que s’hagi perdut i que destacaria especialment?

R.- Sí, n’hi ha alguns dels quals avui ja no sabem exactament a què es referien. Per exemple, hi ha el cas de Carles de Saprenovia, que sembla que és un d’aquests noms sobre els quals no tenim prou informació per saber exactament a què feia referència. També hi ha referències a sectors que podrien correspondre a la part més antiga del poble i a l’església de Santa Maria, que ja apareix esmentada en documentació antiga.

També és interessant veure com, com passa en altres pobles, hi havia una sèrie de places que feien referència a activitats i usos concrets. Tenim la plaça de la Llum, la plaça de la Bàssia i després la plaça de la Camisseria, que tenia relació amb el mercat de la pagesia i amb els animals que s’hi venien. També hi havia la plaça de la Cortera, que està més relacionada amb els molins i amb tota l’activitat vinculada a l’església. Totes aquestes denominacions ens permeten veure com la toponímia urbana també està relacionada amb les activitats quotidianes que es feien antigament al poble.

P.- Com ha canviat la fesomia dels carrers de Montuïri i què considerau que s’ha perdut amb aquestes transformacions?

R.- Jo crec que una de les qüestions importants és que l’acord d’aquell ple preveia adoptar la llengua pròpia i que això no sempre s’està fent. Si la llengua pròpia és la catalana, les formes dels noms també haurien de respectar aquesta llengua i, a més, les formes tradicionals dels topònims. D’altra banda, hi ha una sèrie de noms populars que estan molt relacionats amb la gent i amb la manera com tradicionalment els han anomenat.

També s’ha de tenir en compte que hi ha hagut diferents moments de canvi. Un moment important va ser l’any 1930, perquè posteriorment, l’any 1931, es va produir un canvi en determinats ajuntaments i determinats carrers varen adoptar noms relacionats amb els nous temps de la República. Però abans ja hi havia hagut altres moments de canvi, durant l’època del govern de Primo de Rivera i, posteriorment, durant el govern de Franco. Després de la Guerra Civil es varen tornar a canviar determinats noms a favor de personatges vinculats al règim. Posteriorment, tot això es va llevar perquè es va considerar que era el moment de donar predominança a les formes catalanes i també de recuperar o tenir en compte els personatges que realment es mereixien formar part de la nomenclatura.

P.- Per tant, els noms dels carrers també reflecteixen els diferents moments polítics que ha viscut Montuïri.

R.- Sí, perquè la nomenclatura ha anat canviant segons els diferents moments polítics. Hi ha hagut noms vinculats a la República, després noms imposats durant la dictadura i, posteriorment, amb el canvi democràtic, es va plantejar recuperar les formes catalanes i també noms tradicionals o de persones que es considerava que mereixien ser tengudes en compte. Per això és interessant estudiar l’evolució dels noms, perquè no són només una qüestió de nomenclatura, sinó que també permeten veure els canvis que ha experimentat el poble.

P.- Hi ha algun carrer o indret de Montuïri que consideri que té una història poc coneguda o poc valorada?

R.- Hi ha alguns casos que crec que mereixen una revisió. Dins aquests noms antics hi havia denominacions com “descredir sol” o “descredir sa lluna”. Ara s’ha optat per fer algun canvi i això romp una mica la nomenclatura que hi havia hagut abans, en favor d’una persona morta fa poc temps. Jo crec que s’hauria d’esperar una mica per determinar fins a quin punt aquestes denominacions tradicionals s’haurien de conservar i quin valor tenen dins la història del poble.

En definitiva, aquestes són coses que ha de decidir l’Ajuntament i formen part dels criteris que es vagin seguint. També tenim persones que, més enllà del partit polític al qual hagin pertangut, crec que mereixien ser tengudes en compte. Un exemple és el poeta Joan Covell, que és un personatge que consider important, entre altres persones que també han tengut un paper dins la història local.

P.- Quines fonts i testimonis heu utilitzat per reconstruir aquesta història i quines dificultats heu trobat durant la investigació?

R.- Bàsicament, s’han utilitzat les fonts de l’Ajuntament i la documentació municipal. Hem de tenir en compte que la documentació de l’Ajuntament és una de les principals fonts que tenim per reconstruir aquesta història. També s’han tengut en compte altres documents i materials que permeten anar completant la informació sobre els noms dels carrers. És una investigació en què moltes vegades has d’anar relacionant diferents dades i documents per intentar entendre a què feia referència un determinat nom.

També hi ha casos en què la informació no és suficient i no podem saber exactament l’origen d’una denominació. Això és una de les dificultats, perquè hi ha noms antics dels quals avui ja no sabem amb certesa quin era el seu significat o a quin indret concret feien referència.

P.- Fins a quin punt creis que els carrers són una manera d’explicar la història social i quotidiana d’un poble?

R.- Crec que sí. Els carrers expliquen moltes coses de la història social i quotidiana d’un poble. En els noms hi trobam les persones, les activitats, les formes de vida i també els diferents moments històrics que ha viscut la població. La veritat és que hi ha una mica de tot. En base a aquest criteri, jo crec que encara hi ha molt per fer. Hi ha noms que han estat assumits per la gent i que formen part de la manera com la població identifica els diferents espais. Per això crec que és important estudiar-los i conservar aquesta informació.

P.- I què us agradaria que descobrissin els lectors sobre Montuïri quan recorrin els seus carrers després d’haver llegit el llibre?

R.- M’agradaria que descobrissin tota aquesta història que hi ha darrere els carrers i que moltes vegades passa desapercebuda. Molta gent ja no coneix l’origen de determinats noms, perquè amb el pas del temps aquestes coses es van perdent. Jo estic molt content perquè molta gent m’atura després de la publicació del llibre i em mostra interès. Sovint comentam coses relacionades amb els noms dels carrers i amb la història que hi ha al darrere.

Crec que també és interessant a nivell escolar, perquè pot servir perquè els més joves coneguin millor Montuïri a partir dels espais pels quals passen cada dia. Al final, conèixer els carrers també és una manera de conèixer el poble i la seva història.