Cans potencialment perillosos: què han de complir els propietaris?
Un ca de gran potència física, amb un caràcter determinat i una mandíbula capaç de provocar lesions greus, està sotmès a un règim especial quan la legislació el considera potencialment perillós. A les Illes Balears, això implica una sèrie d’obligacions que afecten tant la persona propietària com la manera de tenir i passejar l’animal.
La primera qüestió que cal aclarir és que parlar de «cans potencialment perillosos» no equival simplement a parlar de cans agressius ni tampoc de determinades races. La legislació estatal estableix una llista concreta de races, però també preveu altres supòsits.
El Reial decret 287/2002 inclou el Pit Bull Terrier, Staffordshire Bull Terrier, American Staffordshire Terrier, Rottweiler, Dogo argentí, Fila brasiler, Tosa Inu i Akita Inu. També hi queden inclosos els encreuaments d’aquestes races.
Però un ca que no pertanyi a cap d’aquestes races també pot quedar sotmès al règim dels animals potencialment perillosos. La normativa preveu animals que presentin determinades característiques físiques, com una musculatura especialment desenvolupada, una constitució robusta, una gran potència de mandíbula o unes determinades dimensions. També pot ser declarat potencialment perillós un ca que hagi manifestat un caràcter marcadament agressiu o que hagi protagonitzat agressions, amb la corresponent valoració de l’autoritat competent.
Aquesta distinció és important perquè el sistema legal espanyol no funciona exclusivament a partir d’una llista de races. La raça és un dels criteris, però no l’únic.
Una llicència abans de tenir-lo
A les Illes Balears, la persona que vulgui ser propietària d’un animal subjecte a aquest règim ha d’obtenir una llicència administrativa. La competència correspon a l’ajuntament del municipi on resideix l’animal.
No basta, per tant, amb adquirir el ca, posar-li el microxip i començar a passejar-lo. La llicència és un requisit previ i té una vigència de cinc anys, després dels quals s’ha de renovar.
Per obtenir-la, el propietari ha de ser major d’edat i acreditar que compleix els requisits establerts per la normativa. Entre aquests hi ha no haver estat condemnat per determinats delictes, no haver estat sancionat per determinades infraccions relacionades amb animals potencialment perillosos i disposar de la capacitat física i l’aptitud psicològica necessàries.
També és obligatori disposar d’una assegurança de responsabilitat civil amb una cobertura mínima de 120.000 euros.
Aquest punt té una explicació evident: en cas que l’animal provoqui danys a una persona, un altre animal o béns, existeix una responsabilitat que pot comportar conseqüències econòmiques importants per al propietari.
El registre: el ca ha d’estar localitzat
La identificació mitjançant microxip és obligatòria i l’animal ha d’estar inscrit en el registre municipal corresponent.
A Balears, a més, existeix un Registre autonòmic d’animals potencialment perillosos, que es nodreix de la informació dels registres municipals.
El propietari ha de comunicar les modificacions que afectin l’animal i també determinades situacions com la seva transmissió, mort o canvi de residència. Si l’animal es perd o és robat, la comunicació s’ha de fer en un termini màxim de 48 hores des que el propietari en té coneixement.
El sistema té així una finalitat de control: saber quin animal està catalogat, qui n’és responsable i on es troba.
Morrió i corretja: les dues regles més visibles
La part més coneguda de la normativa és probablement la que afecta els passejos.
Quan un ca potencialment perillós circula per un espai públic, ha d’anar amb morrió. A més, ha d’estar subjecte amb una corretja o cadena no extensible i de menys de dos metres de longitud.
Això exclou, per tant, les corretges extensibles.
La normativa també estableix que una mateixa persona no pot conduir simultàniament més d’un animal potencialment perillós.
I hi ha una altra obligació que pot passar més desapercebuda: mentre el ca circula per un espai públic, la persona que el condueix ha de dur la documentació corresponent, entre aquesta la llicència administrativa i la certificació de la inscripció de l’animal en el registre.
No es tracta, per tant, només d’una qüestió de portar l’animal fermat. El sistema combina control documental i mesures físiques de seguretat.
També hi ha obligacions dins la finca
La imatge d’un ca potencialment perillós corrent lliurement per una finca particular tampoc no queda al marge de la normativa.
Quan l’animal es troba en una finca, casa de camp, pati, terrassa o un altre espai delimitat, ha d’estar subjecte, excepte que disposi d’un habitacle adequat, amb les condicions necessàries perquè l’animal no pugui sortir-ne i posar en perill persones o animals.
Per això, disposar simplement d’un terreny tancat no significa necessàriament que el ca pugui estar-hi solt sense més.
La responsabilitat recau en el titular, que ha d’adoptar les mesures necessàries per impedir que l’animal pugui escapar o accedir a zones on pugui causar danys.
Un control que no acaba amb la llicència
La documentació no és l’única obligació. El registre dels animals potencialment perillosos també contempla el control sanitari.
A les Illes Balears, els animals han de disposar del corresponent certificat sanitari, expedit per un veterinari col·legiat, que acrediti el seu estat de salut i permeti comprovar que no pateixen malalties o trastorns que puguin fer-los especialment perillosos.
Això converteix el règim dels CPP en un sistema de control continuat, i no simplement en una autorització que el propietari obté una vegada i ja no ha de tornar a revisar.
El marc legal s’ha ampliat els darrers anys amb l’entrada en vigor de la Llei 7/2023 de protecció dels drets i el benestar dels animals, que estableix obligacions generals per a les persones responsables dels animals de companyia.
Aquest nou marc no elimina el règim específic dels animals potencialment perillosos. Per als propietaris d’aquests cans, per tant, conviuen les obligacions generals de benestar i tinença responsable amb les mesures específiques que estableix la normativa sobre animals potencialment perillosos.
El resultat és un conjunt de requisits que, en la pràctica, obliga el propietari a mantenir al dia documentació, assegurança, identificació, registre i controls veterinaris, a més d’aplicar unes normes estrictes cada vegada que l’animal surt al carrer.
Foto: Joaquín Reyes / PEXELS