Son Servera, entre les Cerveres d’Europa
Hi ha noms de lloc que són molt més que una adreça en un mapa. Cervera, amb les seves diferents formes i variants lingüístiques, apareix en diversos punts de la geografia europea i serveix ara per establir un nou pont entre municipis que, malgrat trobar-se a centenars o fins i tot milers de quilòmetres de distància, comparteixen una mateixa arrel toponímica.
Aquesta coincidència ha estat l’origen de la primera Trobada de les Cerveres, celebrada els dies 18, 19 i 20 de setembre a Cervera de la Segarra (Catalunya), en el marc de la commemoració del mil·lenari de la ciutat. Entre les delegacions participants hi havia la de Son Servera, representada pel batle Pep M. Servera, que va aportar la representació mallorquina a una iniciativa que aspira a consolidar-se i tenir continuïtat en els pròxims anys.
La trobada ha reunit municipis de Catalunya, les Illes Balears, diferents punts de l’Estat i diversos països europeus. A banda de Cervera, que exercia d’amfitriona, hi han participat Son Servera, Cervera de Pisuerga, Cervera del Río Alhama, Cervera del Maestrat, Cervera de Cabranes, Cervera del Llano, VegaCervera, Vila Nova de Cerveira, Cerbère —Cervera de la Marenda—, Cervara di Roma i Cervere.
Son Servera, la representant mallorquina
La presència de Son Servera ha estat un dels elements singulars de la trobada. El municipi del Llevant mallorquí comparteix amb les altres localitats participants un nom que, en el seu cas, presenta una forma pròpia, però que remet al mateix univers toponímic.
El batle de Son Servera, Pep Servera, va formar part de la comitiva institucional que va recórrer els carrers del centre històric de Cervera durant la denominada Passejada amb Seny. Juntament amb els representants municipals de les altres localitats, va participar en una jornada concebuda com una mostra d’hospitalitat, cultura popular i intercanvi entre pobles.
La presència serverina permet, així, incorporar Mallorca a una xarxa de municipis que tenen en el seu nom un element compartit. Més enllà de la coincidència lingüística, la trobada planteja la possibilitat d’establir relacions culturals i institucionals estables entre municipis amb realitats molt diferents.
De Mallorca a Portugal, passant per França i Itàlia
La diversitat de procedències és precisament una de les característiques de la iniciativa. A la trobada hi han participat municipis de diversos territoris de l’Estat espanyol, però també representants internacionals.
Des de Vila Nova de Cerveira, a Portugal, fins a Cerbère, a la Catalunya del Nord francesa, passant per Cervara di Roma i Cervere, a Itàlia, les variants del topònim mostren com un mateix nom pot haver evolucionat de maneres diferents segons la llengua i la història de cada territori.
A la península, el mapa de les Cerveres s’estén per comunitats autònomes molt diferents: Palència, La Rioja, Castelló, Astúries, Conca i Lleó. A aquesta geografia s’hi suma Cervera de la Segarra i, des de Mallorca, Son Servera.
La trobada ha servit precisament per posar rostre i història a cadascun d’aquests topònims.
Una passejada per mostrar la identitat cerverina
Un dels moments més destacats del programa va ser la Passejada amb Seny, que va convertir el centre històric de Cervera en un aparador de cultura popular.
La comitiva, encapçalada per l’alcalde de Cervera, Jan Pomés, va recórrer el trajecte entre la plaça Universitat i la plaça Major.
El recorregut va permetre a les delegacions descobrir algunes de les expressions més característiques de la cultura popular cerverina. Els Grallers i Tibau amb els Bombollers varen obrir la passejada a la plaça Universitat. A la plaça Sant Miquel s’hi va incorporar el ball de Gitanes, mentre que a la plaça Santa Anna els protagonistes varen ser els Gegants.
Al carrer Major, la trobada entre Lo Carranco i els Diables Carranquers va oferir una de les escenes més visuals de la jornada. Finalment, els Campaners, amb el toc de les campanes de Cervera, varen posar el punt final a un recorregut que volia mostrar a les delegacions visitants una part de la identitat local.
La cultura popular va tenir així un paper que anava més enllà de l’entreteniment: es va convertir en la carta de presentació de la ciutat amfitriona davant els municipis convidats.
Històries diferents sota un mateix nom
Després de la passejada, les diferents delegacions varen ser presentades al públic. La presentadora Noelia Solé va donar la benvinguda en català, castellà, portuguès, francès i italià, reflectint la diversitat lingüística de la trobada.
Els mateixos alcaldes varen tenir l’oportunitat de presentar les seves poblacions i explicar algunes de les seves particularitats. També es va posar en relleu que darrere d’un mateix topònim hi ha històries, paisatges, tradicions i formes de vida molt diferents.
En el cas de Son Servera, la seva incorporació a aquesta trobada permet situar el municipi mallorquí dins una xarxa que connecta territoris mediterranis, atlàntics, pirinencs i de l’interior peninsular a partir d’un element tan aparentment senzill com el nom.
La jornada va acabar amb un vermut popular, que va servir per allargar l’espai de conversa i intercanvi entre els participants.
La Via Cerverina
L’objectiu dels organitzadors, però, no és que aquesta primera trobada quedi en una celebració puntual. Un dels principals projectes que ha sortit de la iniciativa és la creació de la Via Cerverina, concebuda com un instrument per reforçar els vincles entre les diferents localitats.
La proposta vol avançar cap a una relació estable entre les poblacions participants i, eventualment, cap a un agermanament que permeti desenvolupar noves iniciatives conjuntes.
La idea és que la trobada tingui continuïtat i que, en futures edicions, siguin altres municipis els que assumeixin el paper d’amfitrions. D’aquesta manera, el punt de partida d’aquest setembre a Cervera de la Segarra podria convertir-se en una xarxa permanent de municipis units per una mateixa arrel toponímica.