Un llibre reivindica els Goigs com a patrimoni viu de la cultura popular mallorquina
El santuari de Lluc s’ha convertit en punt de trobada per als estudiosos, col·leccionistes i divulgadors dels goigs amb motiu de les festes de Lluc i de la celebració del dia de la Mare de Déu. La VII Festa dels Goigs ha reunit un grup significatiu de persones vinculades a la composició, l’edició, l’estudi i el col·leccionisme d’aquestes peces, una tradició que durant segles ha servit per expressar la devoció popular a Jesús, a la Mare de Déu i als sants.
La jornada ha servit també per posar damunt la taula la vigència d’un patrimoni que, més enllà de la seva dimensió religiosa, constitueix una font de coneixement sobre la història, la llengua, la música, l’art i les tradicions de Mallorca. Els goigs, aparentment senzills i de poc valor material, han conservat durant generacions fragments de la memòria col·lectiva de pobles, santuaris i confraries.
La trobada es va iniciar amb la salutació de mossèn Marià Gastalver, prior de Lluc, i va continuar amb la presentació del llibre Els goigs. Pietat i cultura popular a Mallorca (segles XVII-XIX), a càrrec dels seus autors, mossèn Santiago Cortès i Francesc Riera. L’obra, de 438 pàgines, aprofundeix en una manifestació literària i religiosa que ha tingut una presència continuada als territoris de parla catalana i, de manera molt particular, a les Illes Balears.
Una tradició que ve de l’edat mitjana
Els goigs són composicions poètiques de caràcter líric escrites en lloança de la Mare de Déu o dels sants i destinades, especialment, a ser cantades durant les seves festivitats. Els seus orígens es remunten a la literatura llatina medieval i a una tradició que ja es documenta des del segle XII.
Les primeres composicions se centraven sobretot en els episodis més rellevants de la vida terrenal de Maria, com l’Anunciació, la Visitació, el naixement de Jesús, l’adoració dels Reis d’Orient o l’Assumpció. Amb el temps, aquestes peces es varen adaptar a les llengües romàniques i germàniques, i els poetes començaren a crear composicions en llengua pròpia.
Als territoris de parla catalana, la tradició va arrelar amb força. Ramon Llull va ser un dels primers autors a escriure’n, mentre que al Llibre vermell de Montserrat hi apareixen composicions antigues, com la Ballada dels goigs de Nostra Dona, del segle XIV. A Mallorca, aquesta tradició també va adquirir una dimensió pròpia. El Missal mallorquí de 1506 ja incloïa la missa dels set goigs de la Mare de Déu, que es va mantenir fins al Concili de Trento.
Amb els segles, els goigs varen deixar de limitar-se a les advocacions marianes i es varen estendre a Jesús, les santes i els sants. Les composicions incorporaven les seves vides, miracles, llegendes i tradicions, però també informació sobre els llocs on eren venerats.
Així, un full de goigs podia explicar tant una història religiosa com donar testimoni de la realitat d’un poble. Hi apareixen referències a santuaris, ermites, confraries i advocacions locals, però també a les preocupacions quotidianes de la societat de cada època: les malalties, les epidèmies, les collites, la navegació, les guerres o la necessitat de protecció davant determinats perills.
Fulls humils convertits en documents històrics
Un dels aspectes que explica l’interès actual pels goigs és precisament la seva aparent senzillesa. Durant segles es varen imprimir en fulls solts que circulaven entre els fidels i que es repartien durant les festes, les concentracions religioses o les captes d’almoines.
A partir del segle XVI, aquesta forma d’edició es va consolidar especialment a Catalunya, València, les Illes Balears, Andorra i l’Alguer. Els goigs es podien trobar a esglésies, santuaris i ermites, i també arribaven a les cases particulars. Es cantaven durant les festivitats, però també podien ser resats en privat.
La seva difusió entre la població els va convertir en una expressió religiosa especialment pròxima. A diferència d’altres cants i oracions, habitualment vinculats al llatí, els goigs utilitzaven un llenguatge més proper al poble. Aquest fet els converteix avui en una font d’interès també per estudiar l’evolució de la llengua.
Però el seu valor no acaba en el text. Els gravats que acompanyen molts d’aquests fulls permeten seguir l’evolució dels gustos artístics, mentre que les melodies aporten una altra dimensió patrimonial. Inicialment, els goigs s’interpretaven a partir de tons comuns, però a partir del segle XVIII els músics començaren a crear composicions específiques per a les diferents obres. N’hi ha d’una sola veu i també composicions a dues, tres o quatre veus, que varen convertir alguns goigs en autèntiques peces polifòniques.
La vigència d’una tradició
Aquesta mirada àmplia sobre els goigs va ser també el punt de partida de la taula rodona celebrada durant la jornada de Lluc. El debat va permetre reflexionar sobre la vigència d’aquest patrimoni a Mallorca i sobre el paper que encara poden tenir aquestes composicions en una societat que ha canviat profundament les formes de viure i expressar la religiositat.
La pregunta sobre la seva actualitat no es pot separar, però, del valor documental que han adquirit. Els goigs permeten acostar-se a la manera com els mallorquins d’altres èpoques entenien el món, les seves pors i esperances, les malalties, les necessitats del camp o els perills de la mar.
En aquest sentit, són molt més que un objecte de devoció. Són una forma de literatura popular, un testimoni musical i artístic i, alhora, un petit arxiu imprès de la vida col·lectiva. Els seus textos i les seves imatges permeten reconstruir aspectes de la cultura popular que difícilment haurien arribat fins avui a través d’altres fonts.
Lluc exposa la seva memòria impresa
La VII Festa dels Goigs també va permetre inaugurar l’exposició Els Goigs de la Mare de Déu de Lluc, formada per fulls històrics i contemporanis procedents dels fons Ximbellí. La mostra ofereix així una mirada concreta sobre la relació entre els goigs i el principal santuari marià de Mallorca.
L’exposició posa en relleu com aquests fulls han servit per fixar i transmetre la devoció a la Mare de Déu de Lluc al llarg del temps. La seva evolució permet observar els canvis en les formes d’edició i representació, però també la continuïtat d’una tradició que ha arribat fins al present.
Darrere aquesta tasca hi ha també una feina de conservació i estudi que té en el Centre d’Estudis Ximbellí un dels seus referents. El seu director, mossèn Santiago Cortès i Forteza, és una figura estretament vinculada a la recerca i divulgació dels goigs a Mallorca. Nascut a Inca el 1948, ha impulsat una col·lecció de goigs i ha desenvolupat una llarga trajectòria en l’àmbit de la premsa forana, la història local i els estudis culturals.
Cortès és, a més, un dels autors del llibre presentat a Lluc juntament amb Francesc Riera Vayreda, llicenciat en Filosofia i Lletres i professional dels arxius i les biblioteques fins a la seva jubilació el 2022. La seva trajectòria ha estat vinculada a l’arxivística, la història i la fiscalitat a Mallorca, àmbits que conflueixen en una obra com Els goigs. Pietat i cultura popular a Mallorca (segles XVII-XIX).