L’Alzinar: Què podem fer amb les restes de la nostra collita?

Dijous d’aquesta mateixa setmana hem començat aquest nou mes d’octubre, de moment amb temperatures una mica altes, durant el dia, i més fresques a la nit i la matinada, amb molt poca pluja a les nostres contrades (algunes fonts i pous han deixat ja de donar aigua), que seguirà així al menys durant les primeres setmanes, amb temperatures suaus d’entre 18 i 23 graus, que baixaran a finals de mes fins als 15 o 16 graus, amb un parell de dies amb ruixats i brusquetes disperses, si no canvia molt el panorama.

Impactes

Aquesta aigua tan esperada pels sectors ramader i agrícola, que encetaven la tardor amb molta preocupació per la manca de pastures als camps, i per la quantitat d’arbres, especialment joves, morts. No obstant això, els experts segueixen advertint que, a causa de la sequera acumulada, el sòl està molt sec i segurament li costarà absorbir els aiguats sobtats de forma eficient.

L’únic idioma universal és el silenci.
(Jules Renard).

Que hem de fer amb les restes de la nostra collita?

Ara que estem en plena tardor, o primavera d’hivern (fins al dia 21 de desembre, quan entrarà l’hivern), són molts els que es demanen:

Què podem fer amb tota la matèria orgànica sobrant, després d’acabat l’estiu?

Dins la permacultura, (la permaculturala podem definir com un disseny sostenible, o una agricultura permanent, que cerca imitar els patrons de la mare Natura per crear hàbitats humans autosuficients i respectuosos amb el medi ambient). tota la matèria orgànica es considera una valuosa ajuda per a la creació d’humus.

Tornar a la terra el que la planta ha aprofitat durant el seu desenvolupament, és una de les formes més eficients, senzilles i ràpides, per a mantenir la fertilitat de la terra.

Com deien els nostres padrins: “Hem de retornar a la terra tot el què hem pres a la terra”.

Des de setembre fins al final de la tardor, podem retallar fins al nivell de la terra (no arrabassar), totes les hortalisses que ja s’hagin collit. Les arrels que quedin a terra es descompondran i ajudaran a crear el preuat humus.

Un cop tallades, pots col·locar les plantes senceres, o millor trossejades, directament sobre la terra, creant en poc temps un compostatge superficial. Microorganismes, com fongs, bacteris, àcars, o els cucs, i gasteròpodes, se n’alimentaran i els descompondran.

És aquest aliment, encara ric en nitrogen i midó, el que manté viu la terra.

Konrad Schreiber, enginyer agrònom (és la cara visible associada al moviment Sòl Viu, que està agregant cada vegada més pagesos i pageses a França. Les idees que transmet sobre la comprensió del sòl no deixen indiferent a ningú i obren perspectives noves –o potser complementàries– a tota la teoria i la pràctica que fins ara sustentaven l’agricultura ecològica) ens explicava que els materials compostats són menys assimilables per a la fauna que viu sota terra, i que són els materials orgànics dipositats directament sobre la terra, com a mantell, els més fàcils de mantenir la fertilitat del sòl.

D’aquesta manera, els minerals i els oligoelements absorbits per les plantes tornaran a la terra i, a mesura que les fulles, les summitats, les tiges i els tronquets es descomponguin, aniran formant cada cop més humus, vital per a l’equilibri i l’autonomia del nostre hort, olivar, o hort urbà.

Dins la permacultura, mai cremem matèria orgànica. Si et preocupa que les espores del fong del míldiu, entre d’altres, es propaguin, has de saber que sempre estaran presents a l’atmosfera i que són les condicions climàtiques les que determinaran si es desenvolupen o no.

Com hem dit, dins la permacultura, seguint, entre d’altres, els consells o mètodes del recordat Jean Pain (combina la descomposició aeròbica de la pila de compost amb la descomposició anaeròbica en un contenidor segellat al centre de la pila, cosa que produeix calor, i biogàs simultàniament. El compostatge Jean Pain és un mètode per aprofitar l’energia aprofitable del procés de compostatge per escalfar un edifici), es prefereix la tècnica del compost de superfície, ja que la matèria orgànica és millor assimilada per la vida del sòl, i això ens estalvia tot el temps que emprem per a preparar el compost, per no parlar dels viatges per anar a cercar-lo i incorporar-lo a la terra.

“Quan la ment està completament silenciosa,
tant als nivells superficials, com als profunds,
allò desconegut, allò incommensurable es pot revelar”.
(Jiddu Krishnamurti).

Com deia Henri Stehle

Henri Stehle, era agrònom, botànic, i ecòleg francès, especialitzat en agricultura tropical deia que: “Es tracta aquí, en efecte, de crear un altre hort, no pas l’hort, el verger, el jardí de flors que ens envolta, o el d’abans, sinó d’un hort de somni, sense pol·lució de cap mena, sense malalties, sense paràsits, sense depredadors, amb alt rendiment, fins i tot sense treballs d’entreteniment, de reg, de bina, d’escardar, als quals un està en general constrenyit en agricultura, i sense aigua, en país sec, cosa que ens sembla una paradoxa. Tot i això la realitat aquesta és innegable.

Els caràcters organolèptics de les verdures i fruits aquí obtinguts demostren, per altra banda, una qualitat molt superior”.

Per un món on siguem socialment iguals,
humanament diferents i totalment lliures.
(Rosa Luxemburgo).