Marta Ferré: “Hi ha una feina increïble, molts d’anys de picar pedra que ens han duit fins aquí”
La nova gerent del Teatre i Auditori de Manacor assumeix el càrrec amb la voluntat de conservar un llegat construït durant més de trenta anys, modernitzar la gestió i obrir l’equipament a nous llenguatges com la dansa i la música.
Marta Ferré arriba a la gerència del Teatre i Auditori de Manacor amb una idea clara: no començar de zero. Al contrari. Considera que entra en un equipament amb una història consolidada, una identitat pròpia i dècades de feina al darrere.
“Quan veus el Teatre de Manacor i s’ofereix sa direcció, jo crec que és un deure presentar-t’hi. Quan arribes, el que has d’intentar és veure què pots oferir tu, com pots complementar i com pots jugar a favor de tot el que s’ha fet fins ara. Hi ha una feina feta increïble, molts anys de picar pedra que mos han duit fins aquí.”
Per això, més que parlar de ruptura o d’un canvi de model, Ferré prefereix parlar de continuïtat i d’evolució. La pregunta, diu, és detectar què necessita ara el Teatre de Manacor, trenta anys després, i en quins àmbits es poden començar a obrir nous camins.
Una part d’aquesta feina serà gairebé invisible per al públic. Té a veure amb la gestió administrativa d’un equipament municipal.
“Hi ha una part que és una mica grisa i avorrida, que ningú veu com a públic, però que és molt necessària. Són equipaments municipals i tenen engranatges complicats i lents. Una cosa importantíssima seria aconseguir que aquest engranatge administratiu sigui més ràpid, més eficient, més modern i més proper.”
Mantenir la marca de la casa
Ferré identifica el teatre de text en català com un dels grans pilars de l’equipament i una línia que considera imprescindible preservar.
“Es Teatre de Manacor té una línia consolidadíssima de teatre de text en català i això és una marca de la casa. Tot aquest llegat que s’equip del teatre ha construït durant tants d’anys s’ha de mantenir.”
A partir d’aquí, però, creu que hi ha espai per incorporar altres llenguatges artístics i aconseguir que, amb els anys, també arribin a formar part de la identitat del teatre.
La dansa i la música són dos dels àmbits que assenyala especialment.
“A part des teatre de text, sí que se poden començar a cercar noves línies que, d’aquí a trenta anys, també siguin un referent. La dansa i la música són espais meravellosos per entrar dins altres llenguatges artístics.”
Ferré també obre la porta a ampliar progressivament l’origen de les produccions que arriben a Manacor. A la presència habitual de companyies de les Illes i Catalunya s’hi podrien sumar propostes procedents d’altres territoris.
La Mostra, un patrimoni propi
Un dels elements que més destaca de Manacor és la Mostra de Teatre Escolar. Per Ferré, no és simplement una activitat educativa més, sinó una de les principals eines que expliquen la relació entre el municipi i el teatre.
“Això no és una mostra de teatre escolar, això és un patrimoni teatral que ningú més té. A partir de sa Mostra crees públic, crees professionals i, principalment, crees estima i valor per allò que és fer teatre.”
Generacions de joves han passat pels escenaris del municipi i molts han continuat vinculats posteriorment al teatre, ja sigui com a actors i actrius o simplement com a espectadors.
Aquesta relació és una de les coses que la nova gerent considera més valuoses de conservar.
“A Manacor tota aquesta feina està feta des des sentiment, des de s’ànima, des de s’amor. S’ha construït una família. Això és sa casa des manacorins i ses manacorines. El gran tema és com aconseguir que aquest patrimoni segueixi intacte, que aquesta màgia no se perdi mai, però modernitzar certs aspectes, obrir finestres i obrir portes.”
Del teatre local a les companyies de les Illes
Ferré també posa l’accent en el paper del teatre aficionat i de les companyies del municipi, una línia que defineix com a “teatre de quilòmetre zero”.
Al mateix temps, considera que Manacor ha de continuar exercint com a aparador per a les noves produccions de les companyies balears.
La tradicional Fira de Teatre, explica, s’ha anat transformant amb els anys fins a convertir-se, en bona part, en una programació distribuïda al llarg de tota la temporada.
“Tots tenim sa Fira dins s’imaginari, però realment Manacor és una temporada i és un mostrador meravellós per ses companyies de Mallorca. Jo crec que és un molt bon moment per plantejar quin és es lloc de Manacor dins aquesta xarxa.”
Una nova etapa per continuar aprenent
Ferré arriba a Manacor després d’haver passat per projectes culturals molt diferents, tant públics com privats, i per disciplines que van des del teatre i la dansa fins a la música, el còmic o les arts visuals.
Aquesta diversitat és precisament una de les coses que espera aportar a la nova etapa.
Però insisteix que també arriba amb voluntat d’aprendre.
“Manacor estic seguríssima que serà una escola increïble. M’enduré molta informació i molts amics, perquè crec que això és una família. Esper poder aportar tot el que he après a altres llocs, a altres teatres, institucions públiques i privades o festivals.”
La nova gerent no planteja, per tant, una transformació radical del Teatre de Manacor. El repte que dibuixa és més delicat: conservar una identitat construïda durant dècades i, al mateix temps, trobar els espais on encara es poden obrir noves portes.