Omar Jover (Utòpik): “No hi haurà un futur si no és a través de la pagesia”

Omar Jover, Celia Martín i Alex Crousnillon són els impulsors d’UTÒPIK Sa Marjal, un projecte que aposta per la producció local i ecològica i per una relació més directa amb la terra i el territori. Des de la pagesia i el treball en xarxa amb altres productors, el projecte cerca donar valor a l’agricultura de proximitat i facilitar el consum d’aliments produïts a Mallorca, alhora que incorpora una dimensió social i pedagògica per sensibilitzar sobre la importància del sector primari.

Pregunta.- Com neix UTÒPIK Sa Marjal i què us va impulsar a posar en marxa aquest projecte?

Resposta.- Som tres persones i, bàsicament, el que cercàvem era alguna cosa que s’ajustàs al nostre projecte i a la nostra manera de veure les coses. Cercàvem un model que posàs en valor la terra, que permetés acostar-nos a ella i, al mateix temps, donar-nos a conèixer.

En aquest cas, sobretot, el que volíem era que la família pogués viure d’aquest projecte. També hi havia la voluntat de deixar enrere altres feines i dedicar-nos a allò que realment era la nostra intenció des del principi. Un poc aquesta era la idea: trobar una manera de fer que tingués sentit per a nosaltres i que ens permetés viure de la terra.

P.- Definiu el vostre projecte a partir de la idea de producció local per al consum de l’illa. Què significa realment avui produir aliments locals a Mallorca?

R.- La nostra raó és, en bona part, el suport mutu. El missatge que volem transmetre és que no sigui només un intercanvi econòmic, sinó que darrere la compra d’un producte hi hagi també una relació amb el territori i amb les persones que hi treballen. Quan una persona compra el nostre producte, aquests doblers van directament a la butxaca dels veïns, de les persones que estam treballant aquí. És una manera de mantenir una activitat i una economia vinculades al territori.

Quan treballam una terra, també l’hem de sustentar i cuidar. I, en aquest sentit, nosaltres apostam per una producció de proximitat, ecològica i de cura. No és només produir aliments, sinó fer-ho d’una determinada manera i procurar que, al mateix temps, la família pugui menjar bé. És un poc aquesta idea: que el consum també sigui una forma de suport mutu i que allò que compram tengui una relació directa amb el lloc on vivim i amb les persones que hi treballen.

P.- Treballau en les vostres pròpies finques, però també col·laborau amb altres pagesos. Com funciona aquesta xarxa de col·laboració i quin paper hauria de tenir la cooperació entre productors?

R.- Nosaltres formam part d’una xarxa de pagesos de Mallorca, sobretot vinculats a la producció ecològica. En aquest sentit, ens hem anat reforçant amb la feina d’altres productors quan el nostre ventall de producció no és suficient per cobrir tot allò que necessitam.

És una qüestió que va una mica més enllà de produir nosaltres mateixos. Quan no tenim determinats productes o quan la nostra producció no és suficient, podem comptar amb altres productors. I així també podem oferir als nostres clients una oferta més àmplia.

A poc a poc també hem anat veient que aquesta xarxa de col·laboració no ha de servir només per als àmbits estrictament productius. Hi ha moltes altres coses del dia a dia que pensam que encara poden tenir molta força.

Es tracta de trobar persones que s’hi vulguin dedicar i que puguin aportar el seu temps. No necessàriament han de fer una jornada completa. Si una persona té un parell d’hores i pot ajudar en una qüestió concreta, ja sigui la comptabilitat, la distribució, la instrucció o el repartiment, també pot formar part d’aquesta xarxa.

En definitiva, és una manera de complementar-nos i de donar sortida a diferents necessitats que tenim, tant nosaltres com altres persones que treballen dins aquest àmbit.

P.- Un dels vostres productes són les cistelles de temporada. Creis que avui el consumidor està preparat per adaptar la seva alimentació al que produeix la terra o s’ha perdut aquesta noció?

R.- Jo crec que no del tot. Nosaltres tenim un client molt concret, una persona que en aquest sentit està sensibilitzada i que ja entén aquesta manera de consumir. Però crec que cada vegada hi ha més persones que estan conscienciades i que valoren aquest tipus de producte. Una altra cosa és el moment que estam vivint, amb els temps que corren i els conflictes que hi ha arreu del món. Hi ha situacions que fan que la gent hagi de dedicar cada vegada més els seus recursos a les coses més bàsiques i necessàries.

En el nostre cas, nosaltres ens dedicam al sector primari i al menjar, és a dir, a una cosa molt bàsica. Però quan la situació econòmica és complicada, aquesta sensibilització també es pot perdre, perquè al final hi ha una motivació més econòmica. És una qüestió complexa. La gent cada vegada té menys temps i es dedica a coses que considera més necessàries. Per això pens que la nostra feina també passa per sensibilitzar la gent del nostre entorn i fer entendre què hi ha darrere el producte que compram.

Al final, el que hi ha al nostre voltant forma part del nostre ecosistema i de la nostra societat. I si volem mantenir aquest ecosistema, també hem de donar suport a les persones que hi treballen.

P.- També heu incorporat menjar preparat elaborat a partir dels productes que cultivau. Què aporta aquesta transformació al vostre model?

R.- És una cosa clau. Nosaltres pensàvem que el fet de tenir un producte transformat ens podia donar molts avantatges i que podia completar el nostre projecte. Una bona campanya no és necessàriament sinònim d’èxit. En el sector primari hi ha moments en què s’acumulen excedents. Pots tenir una bona producció, però després trobar-te que tens més producte del que pots vendre en aquell moment.

També hi ha una altra realitat: al mercat hi ha una oferta de producte més barata. I això fa que arribar a produir sigui molt més complicat, perquè acabam treballant amb marges de benefici molt petits. Per això pensam que transformar el producte ens pot ajudar. A partir d’un producte que ja tenim, podem aconseguir una altra sortida i fer que aquella producció tengui més recorregut.

També hem d’intentar que la producció sigui més eficient. I ara mateix estam intentant aprofitar aquesta via perquè és un producte que pot tenir una bona sortida per a nosaltres.

Sobretot, és una manera d’aprofitar allò que produïm. Quan tenim un producte que es pot deteriorar, la transformació és una via de sortida. Així evitam que aquella producció es perdi i li podem donar un altre valor.

P.- Mallorca té una gran dependència alimentària de l’exterior. Quins són, des del vostre punt de vista, els principals obstacles per avançar cap a un sistema alimentari més autosuficient?

R.- L’alimentació és el més important. Després, els preus dels combustibles són una de les coses que més ens afecten. Al final, els combustibles afecten tot el sistema i tenen una relació directa amb el cost de l’alimentació.

També hi ha una realitat que hem d’assumir: el que es produeix aquí no és suficient per alimentar tothom. Aquesta realitat és certa. Però, a partir d’aquesta base, hem d’intentar produir i veure quin és l’abast que tendria apostar per una producció local. No dic que Mallorca pugui arribar a produir el cent per cent del que necessita, però jo pens que el potencial és molt gran. El que es pot produir aquí és moltíssim. Si tenim superfície i tenim terra que es pot cultivar, hem de veure fins on podem arribar. I si aquesta producció es pogués consumir localment, encara tendria més sentit.

També hem de tenir en compte que tenim un model molt turístic. La població que tenim i la demanda que genera aquest model fan que sigui més complicat saber fins a quin punt la producció local pot arribar a cobrir aquesta demanda. Però, realment, per a la població local, jo crec que sí que es pot arribar a produir una part important del que necessitam. La terra és molt agraïda i, amb molta voluntat, quan es vol produir, es pot aconseguir molt. Les dificultats venen després, sobretot, per la singularitat de la nostra situació.

La diferència entre el nostre cost de producció i altres productes que arriben de fora pot ser molt elevada. I després hem de competir en el mercat amb productes que, per a una part de la població, formen part de les necessitats bàsiques i que es poden trobar a preus més baixos. Això ens posa davant dificultats del dia a dia. No és només una qüestió de voler produir més, sinó també de poder competir i de fer que aquesta producció sigui viable.

P.- I en aquest sentit, el preu també és un factor determinant per al consumidor?

R.- Sí. Al final, la diferència de preu és important. Nosaltres tenim uns costs de producció que són els que són i després hem de competir amb productes que arriben al mercat amb altres condicions.

Per a la població, hi ha coses que són bàsiques i necessàries en el dia a dia, i és molt difícil demanar a una persona que pagui molt més per un producte si econòmicament no s’ho pot permetre.

Per això també és important intentar que la producció sigui més eficient i trobar maneres de donar més sortida al producte. És una de les raons per les quals la transformació també és interessant per a nosaltres.

P.- Més enllà de vendre aliments, també organitzau tallers relacionats amb l’alimentació i la transformació dels productes. Quin paper té aquesta dimensió pedagògica dins el vostre projecte?

R.- Nosaltres intentam que el nostre projecte sigui una activitat econòmica, però que també tengui un efecte transversal a nivell social.

Per això intentam participar de les activitats del poble i de la seva gestió, i estar presents en diferents iniciatives. Hi ha activitats relacionades amb la cultura, amb l’agricultura i amb el nostre projecte, i pensam que és important participar-hi. La idea és que el nostre espai sigui un espai de transformació, de feina, però també un espai de comunitat.

Per exemple, fer activitats que serveixin per crear una mica de consciència i obrir l’espai a la comunitat. Que la gent pugui conèixer el que feim, però també que pugui relacionar-se amb altres persones i amb tot allò que envolta l’agricultura i l’alimentació.

No volem que sigui només una activitat econòmica i un negoci que tengui com a única finalitat guanyar doblers. Ens interessa que tengui aquesta altra dimensió social i que pugui tenir un impacte dins el poble.

P.- Per tant, enteneu UTÒPIK també com un espai de comunitat?

R.- Sí. La idea és precisament aquesta: que sigui un espai on es puguin relacionar la gent, la cultura, l’agricultura i el nostre projecte. És un espai de transformació i de feina, però també un espai de comunitat. Intentam que no sigui simplement venir, comprar un producte i partir, sinó que hi hagi una relació amb tot el que hi ha al darrere. És una manera d’obrir l’espai i de fer consciència. Que la gent conegui el projecte i també que nosaltres puguem formar part de la vida del poble.

P.- Mirant cap al futur, quin model d’agricultura i alimentació us agradaria trobar a Mallorca? I quin paper voldríeu jugar vosaltres?

R.- M’agradaria que anàssim a mirar més les botigues de poble i que hi invertíssim. Una inversió de futur seria aquesta: invertir en l’economia local, en els petits comerços i en les petites iniciatives que fan que els pobles tenguin vida.

També crec que és important que la gent sigui conscient de les possibilitats que té d’anar a comprar localment. Hi ha una diferència molt gran entre anar a una gran superfície i anar a una petita botiga del poble. A una gran superfície hi ha una determinada manera de consumir, mentre que una petita botiga té un altre factor a nivell local. És una activitat que deixa més valor dins el mateix territori.

Per això crec que hem d’apostar per diversificar l’economia i donar més importància al sector primari. No podem dependre només d’un model. I, al final, també es tracta de cuidar els pocs recursos que tenim de la nostra terra. La terra és una cosa molt valuosa i hem de procurar mantenir-la i donar-li ús.

Aquesta seria una mica la nostra idea de futur: invertir en l’economia local, en els petits comerços, en el sector primari i en iniciatives que ajudin a mantenir vius els nostres pobles.