Mateu Ginard (Pla de Mallorca XXI): “Volem preservar un territori amb uns valors culturals, paisatgístics, agrícoles i humans molt importants”

Mateu Ginard, president de Pla de Mallorca XXI defensa la necessitat d’obrir un debat sobre la transformació territorial de l’interior de Mallorca i reclama una planificació que permeti preservar els valors agraris, paisatgístics i culturals de la comarca. Les jornades “El Pla davant la seva transformació”, que se celebraran els dies 30 i 31 d’octubre a Lloret de Vistalegre, volen recollir propostes per afrontar els reptes de futur del territori.

Pregunta.- Durant molts d’anys, l’interior de Mallorca ha quedat relativament al marge de la pressió turística que han patit altres zones de l’illa. En quin moment s’ha començat a rompre aquest equilibri i quins canvis us preocupen més actualment?

Resposta.- Pla de Mallorca XXI és una entitat que funciona una mica com un observatori: anam observant què passa i intentam col·laborar tant amb les administracions com amb les entitats privades. Des de fa una sèrie d’anys veim una transformació tant a nivell poblacional com econòmic, però sobretot una pressió urbanitzadora molt forta sobre les zones rurals.

Ja no es tracta únicament que la gent d’aquí vulgui fer-se una casa en sòl rústic. Ara també hi ha fons d’inversió que compren terrenys per construir-hi habitatges i vendre’ls a preus molt elevats. Això se suma a la problemàtica de l’accés a l’habitatge per part dels joves als pobles. També ens preocupa molt la disminució de l’activitat agrícola i que cada vegada hi hagi menys pagesos professionals a la comarca.

Tot plegat ens va fer pensar que seria positiu organitzar unes jornades de reflexió. Som una entitat oberta, sense filiació política ni una orientació determinada, i no pretenem donar receptes ni posicionar-nos a favor d’una opció concreta. La idea és que persones de diferents àmbits puguin aportar possibles solucions als problemes que observam.

P.- Malgrat aquesta transformació, considerau que encara som a temps de preservar els valors del Pla de Mallorca?

R.- Jo crec que encara som en una situació reversible. Encara que no siguem a la perifèria de l’illa ni a les zones litorals, que són les que han patit una pressió més forta, pens que encara es poden fer les coses amb una mica més de seny. Es tracta de preservar un territori que té uns valors culturals, paisatgístics, agrícoles i humans molt importants.

Per això cercam possibles propostes. No volem partir d’una orientació prèvia, sinó escoltar què ens poden aportar les persones expertes en cada àmbit i, a partir d’aquí, extreure unes conclusions. La nostra intenció és que, una vegada acabades les jornades, puguem elaborar un document amb algunes idees i fer-lo arribar a la societat i als agents que hi puguin estar interessats.

P.- Fins a quin punt la proliferació d’habitatges i construccions en sòl rústic està modificant el paisatge i el model territorial del Pla?

R.- Crec que el modifica bastant, encara que moltes vegades sigui una transformació que no es percep del tot. Per això també consideram important l’exposició que es podrà veure durant les jornades. Hi haurà informació d’un estudi de Miquel Rosselló Xamena, titulat “Cases que no existeixen”, del qual s’ha seleccionat material referit al Pla de Mallorca, així com un plafó de Terraferida.

L’estudi tracta la qüestió dels habitatges dispersos a Mallorca. Una de les dades que record és que, si s’ajuntassin totes aquestes cases disperses de l’illa, ocuparien una superfície equivalent al terme municipal de Lloret de Vistalegre. És una manera de fer visible una realitat que, quan vas veient cases aïllades pel territori, potser no perceps en tota la seva dimensió.

A més, no es tracta només de la construcció dels habitatges, sinó també de com s’integren en l’entorn. De vegades es construeix en sòl rústic sense tenir prou en compte l’estètica del paisatge o el tipus de vegetació que s’hi introdueix. Hi ha espais que s’acaben tractant com si fossin urbanitzacions, amb vegetació més pròpia d’un entorn urbà que del camp.

Puc entendre que hi hagi gent que vulgui viure en sòl rústic, però crec que això també implica entendre les característiques d’aquest entorn. No hauria de significar reproduir-hi el model d’una urbanització. En qualsevol cas, aquesta és una reflexió personal meva, no una posició que hàgim debatut formalment com a associació. Precisament, el que volem és posar aquests temes damunt la taula i veure si podem trobar solucions que contribueixin a millorar la situació.

P.- Heu optat per estructurar les jornades en quatre àmbits: desenvolupament rural i agrari; territori, medi ambient i sostenibilitat; societat, cultura i patrimoni, i planificació i gestió territorial. Per què heu considerat important abordar la transformació del Pla des d’aquestes quatre perspectives?

R.- Pensam que són quatre àmbits importants perquè la transformació del territori no afecta una única qüestió. En primer lloc, hi ha l’agricultura i el desenvolupament rural, perquè entenem que l’ús fonamental i prioritari del sòl rústic hauria de continuar sent l’agrícola i forestal.

També hi ha el medi ambient. La proliferació de construccions disperses pot tenir conseqüències sobre els recursos hídrics i sobre el mateix entorn, per exemple pel que fa a les aigües residuals i a la possible contaminació fecal dispersa. Són aspectes que s’han de tenir en compte quan es parla de com s’ocupa el territori.

El tercer àmbit és el patrimoni, tant material com immaterial. No només hem de pensar en els elements físics que es poden veure afectats, sinó també en la cultura, la llengua i altres aspectes de la vida dels pobles. El Pla ha estat tradicionalment una zona més preservada, i els canvis demogràfics i territorials també poden tenir conseqüències sobre aquesta realitat.

Finalment, hi ha la planificació territorial, que és un aspecte fonamental per abordar com volem que evolucioni la comarca. Som conscients que el territori ha de canviar i créixer; no tenim una actitud de bloqueig. El que volem és obrir un diàleg i cercar solucions en positiu, tenint en compte totes aquestes dimensions.

P.- Com es recolliran les conclusions de les jornades i què fareu amb les propostes que s’hi plantegin?

R.- La idea és que de cada una de les taules de debat en surtin petites propostes. Després, des de Pla de Mallorca XXI i amb la participació de l’organització i de les entitats que hi hagin col·laborat, constituirem una comissió per posar en comú les aportacions que s’hagin fet.

Una vegada recollides i ordenades les propostes, elaborarem un document de conclusions. La intenció és fer-lo arribar als ajuntaments, a les organitzacions que hagin participat i als partits polítics, perquè en puguin tenir coneixement i fer-ne l’ús que considerin oportú.

No es tracta que l’associació decideixi què s’ha de fer amb cada proposta, sinó que les idees que surtin de les jornades puguin circular i arribar als diferents agents implicats en el futur del territori. Volem que el debat no quedi limitat als dos dies de les jornades, sinó que pugui tenir continuïtat.

P.- Cercau implicar les administracions i els responsables polítics, però també arribar a una ciutadania que potser no és plenament conscient de la transformació que viu el territori?

R.- Jo crec que la gent és conscient, d’una manera o d’una altra, que el territori està canviant. El que passa és que hi ha posicionaments diferents: hi haurà persones que voldran una transformació més accentuada i d’altres que defensaran que es controli més. No partim de la idea que tothom hagi de pensar igual.

El que pretenem és comptar amb una visió experta que ens ajudi a identificar els dubtes i els problemes, i que també ens faci propostes sobre com afrontar-los. Ens interessa que hi hagi una certa planificació i que l’evolució del territori no depengui únicament de la voluntat del mercat.

Si el mercat va a tota velocitat, com passa ara, la transformació també s’accelera. I si el mercat s’enfonsa, hi pot haver una caiguda igualment forta, amb les conseqüències que això pot comportar. Per això pensam que seria millor una evolució més coordinada, en què es pugui reflexionar sobre cap on volem anar i quins efectes poden tenir les decisions que es prenguin.

P.- Quina responsabilitat tenen les administracions davant aquests canvis? Considerau que les eines de planificació territorial i les normatives actuals són suficients?

R.- Nosaltres plantejam aquesta qüestió perquè consideràvem que les normatives no eren suficients per afrontar la situació. Evidentment, hi ha una normativa que s’ha aprovat democràticament i que estableix les condicions en què es pot desenvolupar el territori. Però, precisament, volem obrir una reflexió sobre si les eines que tenim permeten respondre adequadament als canvis que s’estan produint.

La responsabilitat de prendre les decisions finals correspon al Parlament, al Consell Insular i a les administracions competents. Nosaltres som una organització cívica i ciutadana, i no ens correspon aquesta responsabilitat política. La nostra funció és participar, expressar la nostra opinió i fer aportacions perquè aquestes qüestions es puguin debatre.

En darrer terme, són els responsables polítics els qui han de decidir quines mesures s’adopten. Nosaltres podem contribuir al debat i posar damunt la taula propostes que ajudin a millorar l’ordenació territorial, però les decisions finals no depenen de l’associació.

P.- En aquesta transformació també apareixen nous usos del sòl rústic, com els parcs fotovoltaics. Com es pot avançar cap a la transició energètica sense comprometre el paisatge i l’activitat agrària?

R.- Crec que, si s’han d’instal·lar parcs fotovoltaics, s’hauria de fer en zones de baix valor agrícola. Això s’hauria de definir clarament, perquè les terres que són productives no haurien de destinar-se a aquest ús.

A més, personalment, pens que també s’haurien d’aprofitar les teulades dels polígons industrials que hi ha a la vora per instal·lar-hi plaques fotovoltaiques. D’aquesta manera es podrien generar nous usos energètics sense haver d’ocupar necessàriament terres agrícoles productives.

Si finalment s’ha d’utilitzar sòl rústic, crec que s’haurien de prioritzar aquelles zones que tenguin menys valor agrari. És una manera de cercar un equilibri entre la necessitat d’avançar cap a la transició energètica i la preservació de l’activitat agrícola i del territori.

P.- Què t’agradaria aconseguir amb aquestes jornades i quin recorregut voldries que tenguessin les conclusions?

R.- M’agradaria que fossin útils per a la societat i que es convertissin en un espai de reflexió que realment es pogués aprofitar. L’abast que acabin tenint les conclusions ja no depèn directament de nosaltres, però sí que esperam que puguin ser útils en els diferents àmbits i que arribin a les persones i les institucions que hi puguin tenir interès.

El que voldríem és que aquestes conclusions tenguessin ressò i servissin per millorar l’ordenació del territori del Pla de Mallorca. La nostra intenció és contribuir a aquesta reflexió col·lectiva i que les aportacions que es facin durant les jornades puguin ajudar a afrontar els canvis que viu la comarca.

En definitiva, volem que les jornades serveixin per parlar del futur del Pla, escoltar diferents punts de vista i recollir propostes que ajudin a preservar els valors del territori, sense negar que hi ha transformacions i necessitats que s’han d’abordar.