Un segle de dades revelen el decliu generalitzat de pol·linitzadors silvestres a Europa
La majoria de les abelles silvestres i aproximadament la meitat dels sírfids estudiats han reduït la seva distribució geogràfica a Europa durant el darrer segle. Aquesta és una de les principals conclusions d’un estudi internacional liderat per l’Estació Biològica de Doñana, del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), que alerta del deteriorament de l’estat de conservació d’aquests pol·linitzadors, essencials per al funcionament dels ecosistemes i la producció agrícola.
Publicada a la revista científica Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), la investigació ha analitzat més de quatre milions de registres corresponents al període 1921-2020 i que abasten prop del 88 % de les espècies conegudes d’abelles i sírfids d’Europa. Els resultats mostren que, malgrat que la riquesa total d’espècies s’ha mantingut relativament estable a escala regional, moltes han desaparegut de nombroses zones on abans eren presents.
Aquesta aparent estabilitat, per tant, no reflecteix necessàriament un bon estat de conservació. Segons els investigadors, les comunitats de pol·linitzadors experimenten canvis importants que poden passar desapercebuts si només s’observa el nombre total d’espècies.
Les causes
Entre les principals causes del declivi hi ha la destrucció d’hàbitats naturals, la reducció dels recursos florals, la intensificació agrícola i l’ús de pesticides. El canvi climàtic també representa una amenaça creixent per a nombroses poblacions.
Les espècies d’abelles classificades com a «en perill crític» per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) són les que presenten les disminucions més acusades. A més, les espècies de les quals es disposa de menys informació també mostren tendències negatives, fet que apunta que el problema podria ser més greu del que indiquen les dades disponibles.
L’estudi també identifica diferències territorials. La regió atlàntica europea, marcada per una intensa transformació dels usos del sòl, registra una disminució persistent de la riquesa tant d’abelles com de sírfids. En canvi, les regions alpines constitueixen una excepció parcial, possiblement perquè algunes espècies s’hi han desplaçat des de les valls a mesura que han augmentat les temperatures.
Algunes propostes
Els investigadors consideren que encara hi ha marge per revertir aquesta tendència. Per això, reclamen protegir i restaurar els hàbitats naturals, diversificar els paisatges agrícoles, garantir la presència de flors durant tot l’any i reduir l’ús de pesticides. També destaquen la importància de millorar el seguiment de les espècies menys conegudes per detectar a temps els declivis i orientar les mesures de conservació.
La investigació posa de manifest que preservar els pol·linitzadors silvestres és fonamental no només per frenar la pèrdua de biodiversitat, sinó també per mantenir els serveis ecològics dels quals depenen nombrosos cultius i ecosistemes europeus.