Guillem Palou (Gremi de Margers): “Si volem ensenyar un ofici, qui l’ha d’ensenyar és qui el coneix”

El Gremi de Margers de Mallorca ha expressat el seu desacord amb el pla d’estudis del nou Certificat Professional de Construcció en Pedra Seca, que s’imparteix a l’IES Politècnic de Palma durant el curs 2026-2027. El col·lectiu considera que les 600 hores previstes són insuficients i reclama que la formació sigui eminentment pràctica i que els professionals de l’ofici hi tenguin un paper central. Després de traslladar les seves queixes a la Conselleria d’Educació, el Gremi ha constatat un primer canvi en la contractació dels formadors. Guillem Palou explica les reivindicacions del col·lectiu i adverteix de la importància de garantir el relleu generacional per preservar el patrimoni de pedra seca de Mallorca.

Pregunta.- El Gremi ha expressat el seu desacord amb el pla d’estudis del nou certificat professional. Quin és el principal problema que hi heu detectat?

Resposta.- Després de molts anys de feina, havíem aconseguit que aquesta qualificació professional de construcció en pedra seca tengués associades 600 hores de formació. Nosaltres sempre havíem entès que aquestes hores havien de ser eminentment pràctiques, perquè els oficis s’aprenen practicant i repetint els moviments una vegada i una altra. La teoria pot servir per entendre determinats conceptes, però al final els coneixements s’adquireixen amb la pràctica diària.

Quan vàrem conèixer com s’havia plantejat la formació, ens vàrem trobar que als margers que s’havien presentat per fer de formadors els oferien una dedicació de 14 hores setmanals, de les quals 13 eren de formació i una de coordinació. En canvi, s’havia previst contractar un arquitecte per a 30 hores setmanals. No enteníem que es donàs aquesta diferència entre la dedicació d’un professional de l’arquitectura i la d’un marger, que és qui ha d’ensenyar les habilitats pròpies de l’ofici. Això és el que ens va dur a presentar els escrits i les reclamacions a la Conselleria.

P.- Quin paper haurien de tenir els mestres margers en aquesta formació?

R.- El paper principal. Si volem ensenyar un ofici, qui el coneix és qui l’ha d’ensenyar. Un arquitecte, amb tot el meu respecte per aquesta professió, té unes competències i pot fer aportacions en els àmbits que li són propis. Però els coneixements específics de l’ofici de marger, el maneig de les eines, el tractament de la pedra i la manera de col·locar-la, els pot transmetre un professional que conegui bé aquesta feina. Això ho ha d’impartir un marger amb experiència. No pot ser d’una altra manera.

Això no vol dir que la formació teòrica o l’aportació d’un arquitecte no puguin ser positives. Poden complementar i enriquir l’aprenentatge, però no poden tenir el mateix pes que la formació pràctica en un ofici com el nostre.

P.- Després de prop de deu anys de reivindicacions per aconseguir el reconeixement oficial, us preocupa que aquest primer desplegament del certificat no compleixi els objectius que us havíeu marcat?

R.- Evidentment. Un dels principals objectius del Gremi, des que es va constituir fa gairebé deu anys, era recuperar una formació que s’havia impartit durant onze anys i que després es va aturar. Des d’aleshores hem fet feina, hem mantingut reunions i hem participat en un procés llarg i complex per aconseguir el reconeixement de l’ofici.

Durant aquest procés hem hagut d’aprendre conceptes i procediments de la formació professional, com les unitats i els estàndards de competència, i hem col·laborat en la redacció de la qualificació professional i del certificat. Ha estat un procés burocràtic que no ens hauríem imaginat quan vàrem començar.

El certificat professional es va aprovar el desembre de 2025, després de tots aquests anys de feina. Per això ens va saber greu veure com es plantejava la primera formació. Si no ho feim bé des del començament, els perjudicats seran els joves que s’hi apuntin per aprendre l’ofici i que podrien no sortir-ne tan preparats com ho estarien amb una formació més ben plantejada.

P.- Com està actualment la professió a Mallorca i quines dificultats troben els joves que s’hi volen dedicar?

R.- La situació és complicada. El Consell de Mallorca no ha deixat de fer formacions i n’ha organitzat de més reduïdes, d’unes 300 hores, o combinades amb altres formacions forestals. Sempre s’ha intentat fer qualque cosa. Però des de l’any 2011 no es feia una escola de margers com les que hi havia antigament, amb una formació més continuada.

El problema és que els joves no tenien un lloc on anar a aprendre l’ofici. La manera tradicional d’aprendre, que consistia a anar darrere un mestre i ajudar-lo durant anys fins a dominar la feina, avui és molt complicada. Els costos laborals són més elevats i un marger que contracta una persona necessita que aquesta li doni un cert rendiment. No es pot permetre dedicar moltes hores a formar algú que encara no pot fer una feina productiva, perquè ha de pagar-li el salari que correspon i assumir les cotitzacions.

Hi ha pocs professionals que puguin assumir aquests costos mentre formen joves. Per això és tan important disposar d’una escola: permet que els alumnes adquireixin uns coneixements bàsics sense que les empreses hagin d’assumir tota la càrrega de la formació des del primer dia. Després poden incorporar-se als equips professionals amb una base que els faciliti l’entrada al mercat laboral.

P.- Quina importància té la feina dels margers per conservar el paisatge de Mallorca? Què podria passar si no es garanteix el relleu generacional?

R.- El paisatge de la Serra de Tramuntana és un paisatge construït i transformat per l’activitat humana. El seu reconeixement com a patrimoni mundial per part de la UNESCO està relacionat precisament amb aquesta humanització i amb el seu valor com a paisatge cultural. En tot això, la feina dels margers ha tengut una importància enorme.

Si no garantim el relleu generacional, difícilment podrem assegurar el manteniment d’aquest patrimoni. Una cosa va lligada a l’altra. No basta protegir les construccions de pedra seca si no protegim també la tècnica i les persones que les saben construir i restaurar.

Ens preocupa que s’hagi avançat en el reconeixement de l’ofici, però que encara no s’hagi garantit prou bé la manera de transmetre’l. Hem de tenir clar que, sense professionals que puguin continuar fent aquesta feina, serà molt difícil conservar tot el que s’ha construït al llarg de generacions.

P.- Després de les reclamacions, heu rebut alguna resposta de la Conselleria? Quins canvis considerau imprescindibles?

R.- El mateix dia que es va fer pública la nostra queixa, els companys que s’havien presentat a la borsa de formadors ens varen comunicar que havien rebut un correu de la Conselleria oferint-los una jornada completa, en lloc de la mitja jornada que els havien ofert inicialment. Per tant, hi ha hagut una primera reacció. Això sí, no hem rebut una resposta formal als correus ni als escrits que havíem presentat per registre.

Aquest era un primer canvi que esperàvem: que, com a mínim, s’oferís als margers la possibilitat de dedicar més hores a la formació. Si és un certificat professional de marger, els professionals de l’ofici han de poder impartir totes les hores pràctiques possibles.

Les 600 hores ja ens semblaven poques des del primer moment. Quan vàrem participar en les reunions per definir la qualificació professional, ja vàrem plantejar que eren una primera passa, però que no bastaven per aprendre completament l’ofici. Si volem encaixar dins el sistema oficial de formació professional, hem d’acceptar les condicions que estableix aquest sistema. Però, precisament perquè les hores són limitades, hem d’aprofitar-les al màxim.

No demanam que s’elimini la teoria ni que els arquitectes no hi participin. El que demanam és que la formació pràctica tengui el pes que correspon i que la participació dels professionals de l’ofici no quedi equiparada a la de la formació teòrica. També esperam poder mantenir una reunió amb la Conselleria per explicar les nostres propostes i trobar una solució.

P.- Per acabar, quin missatge enviaríeu a les administracions sobre la necessitat de garantir la continuïtat de l’ofici?

R.- M’agradaria que s’entengués que això no és un capritx personal ni una reivindicació exclusiva dels margers. Al darrere hi ha el manteniment de tot el patrimoni que tenim i de la feina extraordinària que han fet generacions i generacions de margers al llarg dels segles.

Conservar aquest llegat no és només un deure dels professionals de l’ofici, sinó de tota la societat. Per això és imprescindible que la formació es faci bé, que els joves tenguin l’oportunitat d’aprendre i que puguem garantir que hi haurà professionals preparats per continuar aquesta feina. Si volem preservar el patrimoni de pedra seca, també hem de preservar i transmetre el coneixement necessari per mantenir-lo.