Les opcions per dur les millors flors al cementeri per Tots Sants
Cada any, quan s’acosta Tots Sants, els cementiris s’omplen de colors. Les flors es converteixen en una manera de retre homenatge a les persones que ja no hi són. Per a moltes famílies, portar flors és una tradició que es manté generació rere generació, un gest senzill que serveix per recordar i mantenir viu el vincle amb els éssers estimats. Però hi ha un inconvenient habitual: les flors es poden marcir al cap de pocs dies, especialment si estan exposades al sol, al vent o a temperatures poc favorables.
Per això, abans de comprar el ram, convé tenir en compte quines varietats resisteixen millor les condicions de l’exterior i quines cures necessiten per conservar el seu bon aspecte. No totes les flors suporten igual les condicions meteorològiques. Algunes aguanten millor les temperatures baixes i la falta d’aigua, mentre que d’altres són més delicades i necessiten més atenció.
Els crisantems són una de les opcions més habituals per Tots Sants. A més de la seva vinculació amb aquesta festivitat, destaquen per la varietat de colors i per la bona resistència de les seves flors, especialment quan es compren fresques i es mantenen en condicions adequades.
Els clavells també són una bona alternativa. Poden durar força dies si tenen aigua neta i les tiges es mantenen en bon estat. A més, són flors versàtils que combinen bé amb altres varietats.
Les roses, en canvi, poden ser més sensibles a la deshidratació i al vent, tot i que, amb una bona preparació, també poden conservar-se boniques durant uns quants dies. Les gerberes i altres flors de tija més delicada poden necessitar una mica més de cura.
Si es vol una opció que duri més temps sense haver d’estar pendent del ram, també es poden valorar les flors artificials de qualitat. No tenen la frescor de les naturals, però resisteixen millor el pas dels dies i les condicions de l’exterior.
1. Comprar flors fresques és el primer pas
Perquè un ram duri, el més important és començar amb flors que estiguin en bon estat. Pot semblar evident, però de vegades ens fixem més en el color o en la composició que no pas en la frescor. Abans de comprar-les, cal observar que els pètals estiguin ferms, sense taques fosques ni vores seques. Les fulles han de tenir un aspecte saludable i les tiges no han d’estar toves ni presentar signes de podridura. També és preferible evitar les flors que ja estan completament obertes. Les que encara tenen alguns pètals per desplegar acostumen a tenir més recorregut, sempre que es trobin en bon estat.
Un altre consell és comprar-les en un establiment on hagin estat ben conservades, protegides de la calor i amb aigua suficient. Si les comprem amb antelació, convé no deixar-les dins del cotxe ni exposades al sol mentre fem altres encàrrecs.
2. Tallar les tiges abans de posar-les en aigua
Un cop a casa, és recomanable preparar les flors abans de col·locar-les al gerro o al recipient que es portarà al cementiri. El primer pas és tallar una mica la part inferior de les tiges amb unes tisores netes i ben esmolades. Aquest tall, preferiblement lleugerament inclinat, facilita l’absorció d’aigua i permet eliminar la part que pot estar més resseca. També convé retirar les fulles que quedarien submergides, perquè, en contacte amb l’aigua, es descomponen amb més facilitat i afavoreixen la proliferació de bacteris. Si no s’han de portar les flors al cementiri immediatament, es poden deixar unes hores en un recipient net amb aigua fresca, en un lloc fresc i allunyat de la calefacció i del sol directe.
3. L’aigua neta és essencial
Un dels errors més habituals és posar les flors en un recipient amb poca aigua o deixar-la sense renovar durant massa dies. L’aigua bruta pot afavorir el creixement de microorganismes que dificulten l’absorció d’aigua per les tiges i acceleren el deteriorament del ram. Per evitar-ho, cal utilitzar un gerro o recipient net i omplir-lo amb aigua fresca. Si les flors es mantenen a casa abans de portar-les al cementiri, és recomanable canviar l’aigua regularment i aprofitar aquest moment per netejar el recipient. Quan les flors ja són al cementiri, les possibilitats de manteniment depenen de les condicions del lloc. Si es pot accedir fàcilment al ram, convé revisar el nivell de l’aigua i retirar les flors que s’hagin marcit. També es poden utilitzar conservants específics per a flors tallades, seguint les instruccions del fabricant. No cal afegir-hi sucre, aspirina ni altres remeis casolans sense garanties, ja que poden alterar l’aigua i no asseguren una conservació millor.
4. Compte amb el sol, el vent i les temperatures
Encara que el calendari ja indiqui que som a la tardor, les condicions meteorològiques de principis de novembre poden variar molt. Hi ha dies frescos i humits, però també jornades amb sol intens o vent que poden deshidratar les flors. Si és possible escollir on col·locar el ram, és preferible buscar un espai protegit del sol directe durant les hores centrals del dia i de les ràfegues de vent més fortes. Una ubicació massa exposada pot fer que els pètals perdin aigua ràpidament i que les flors es dobleguin abans d’hora. Les temperatures fresques acostumen a afavorir la conservació de moltes flors tallades, però les gelades intenses també poden malmetre’n algunes. Per això, convé tenir en compte les previsions del temps i les característiques de cada varietat. Si el cementiri és en una zona molt assolellada o ventosa, escollir flors resistents pot ser tan important com regar-les o canviar-ne l’aigua.
5. Escollir bé el recipient també ajuda
Un ram bonic necessita un recipient adequat. Els gerros massa estrets poden aixafar les tiges, mentre que els massa inestables poden bolcar amb una ventada. Per a les flors naturals, és important que el recipient permeti mantenir les tiges hidratades i que es pugui netejar amb facilitat. També ha de quedar ben subjecte al seu suport per evitar caigudes. Si el cementiri no disposa de gaire espai o el ram ha de passar uns quants dies a l’exterior, és preferible optar per una composició senzilla i estable. Les flors molt altes o amb moltes tiges obertes poden patir més amb el vent. En el cas de les jardineres amb plantes naturals, cal comprovar que el recipient tingui un drenatge adequat i que la terra mantingui una humitat suficient sense quedar permanentment entollada.