El sector europeu del tomàtiga planta cara a la competència del Marroc
La tomàtiga europea vol fer sentir la seva veu a Brussel·les. Les principals organitzacions de productors d’Espanya, França, Itàlia, Portugal i Polònia han unit forces per reclamar un canvi en la política comercial de la Unió Europea i denunciar les condicions de competència que, segons asseguren, posen en perill la viabilitat de les explotacions comunitàries. La iniciativa s’ha concretat en el llançament de «We Tomato Europe», una campanya de sensibilització que vol implicar tant les institucions com els consumidors en la defensa de la producció europea.
El moviment va més enllà d’una reivindicació sectorial. Els productors consideren que el futur de la tomàtiga europea està estretament relacionat amb qüestions com la sobirania alimentària, la sostenibilitat agrària, les condicions laborals i la transparència dels mercats. El missatge que volen traslladar és clar: no es pot exigir als agricultors europeus que produeixin d’acord amb els estàndards més elevats del món i, al mateix temps, permetre l’entrada de productes procedents de països tercers que, segons denuncien, no estan sotmesos a les mateixes obligacions.
La campanya s’ha posat en marxa a escala europea a través de canals digitals i xarxes socials, amb un vídeo divulgatiu en castellà i anglès que es comparteix als diferents països participants. També s’ha habilitat el portal wetomatoeurope.com, que centralitza informació sobre la situació del sector, materials de sensibilització i un manifest obert a l’adhesió de ciutadans, empreses, associacions i institucions.
L’objectiu és ampliar el suport social a les reivindicacions dels productors i convertir la defensa del tomàtiga comunitari en una qüestió de política alimentària europea.
El Marroc, al centre del conflicte
Una de les principals preocupacions de les organitzacions impulsores és l’augment de les importacions hortofructícoles procedents de països tercers, especialment del Marroc. El sector considera que les relacions comercials entre la Unió Europea i el país nord-africà han afavorit un creixement de les entrades de productes agrícoles que exerceix una pressió creixent sobre els productors comunitaris.
Segons les dades recollides en el manifest, des de l’entrada en vigor de l’acord comercial entre la UE i el Marroc, l’any 2012, les importacions comunitàries de fruites i hortalisses procedents d’aquest país han augmentat un 71%, passant de 831.338 tones a prop d’1,4 milions. Les organitzacions també assenyalen que el Marroc ha superat diversos països europeus amb una llarga tradició tomatiguerera i s’ha convertit, des de 2022, en el principal proveïdor de tomàtiga del mercat comunitari.
Aquesta evolució, segons els productors, no es pot desvincular de les diferències estructurals entre els models de producció. El manifest posa l’accent en els costos laborals i cita un estudi elaborat per Légumes de France el 2023, incorporat a un informe del Ministeri francès d’Agricultura, segons el qual el salari mínim al sector se situaria entorn dels 10 euros per hora a Europa, davant els 0,98 euros al Marroc.
Les diferències també afectarien les exigències fitosanitàries i mediambientals. Les explotacions europees han d’adaptar-se a una normativa cada vegada més restrictiva en l’ús de productes fitosanitaris, la gestió dels recursos naturals i les condicions de treball. En canvi, les organitzacions denuncien que alguns productes importats no estan sotmesos a requisits equivalents. El manifest esmenta, concretament, l’ús al Marroc de substàncies com el bromur de metil, prohibit a la Unió Europea des de 2005 pel seu impacte sobre la capa d’ozó.
Per als productors, aquesta asimetria crea una situació de competència desigual: les explotacions comunitàries han d’assumir costos creixents per complir la normativa, mentre competeixen amb productes que poden arribar al mercat europeu amb costos de producció inferiors.
El conflicte del Sàhara Occidental
La campanya també situa en primer pla la controvèrsia jurídica i comercial relacionada amb el Sàhara Occidental. Les organitzacions productores reclamen que les institucions europees respectin estrictament les resolucions del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre l’aplicació dels acords comercials entre la UE i el Marroc als productes procedents d’aquest territori.
El manifest qüestiona les fórmules que, segons els seus promotors, han permès mantenir els avantatges comercials per a determinades produccions del Sàhara Occidental malgrat les resolucions judicials que han anul·lat o qüestionat l’aplicació dels acords anteriors.
Un altre dels punts de fricció és l’etiquetatge. Les organitzacions denuncien que la possibilitat d’identificar determinats productes procedents del Sàhara Occidental amb denominacions regionals marroquines, com Dajla-Oued Ed-Dahab o El Aaiún-Sakia El Hamra, dificulta que els consumidors coneguin l’origen real dels aliments que compren.
Per aquest motiu, reclamen que el país de procedència aparegui identificat de manera clara i inequívoca en tots els productes comercialitzats a la Unió Europea. Consideren que la informació sobre l’origen no és una qüestió menor, sinó un element essencial perquè els consumidors puguin prendre decisions de compra informades i valorar les condicions en què s’han produït els aliments.
La revisió de l’acord comercial amb el Marroc i el rebuig a qualsevol modificació que pugui perjudicar els productors comunitaris són, per tant, dues de les principals demandes de la campanya.
Compromís ambiental
Més enllà de les qüestions comercials, «We Tomato Europe» vol reivindicar els esforços que el sector europeu ha fet durant les darreres dècades per adaptar-se a les exigències ambientals i a les noves demandes dels consumidors.
Les organitzacions destaquen les inversions en recerca i desenvolupament, millora varietal, eficiència hídrica, energies renovables i sistemes de control biològic de plagues. També posen en valor la implantació de sistemes de reg de precisió i de tecnologies de producció en hivernacle que permeten optimitzar el consum d’aigua i adaptar els cultius a unes condicions climàtiques cada vegada més extremes.
Aquest procés de transformació ha permès, segons el manifest, reduir l’ús de productes fitosanitaris i avançar cap a sistemes de producció més eficients i sostenibles. Alhora, el sector ha hagut de respondre a unes demandes de mercat que cada vegada donen més importància al sabor, la qualitat, la reducció de residus i els envasos responsables.
Els productors consideren que aquestes inversions no poden acabar convertint-se en un desavantatge competitiu. Per això reclamen que la política comercial europea sigui coherent amb els objectius del Pacte Verd i que les exigències imposades als agricultors comunitaris també siguin aplicables als productes importats.
No plantegen, segons el document, tancar les fronteres ni impedir les relacions comercials amb tercers països, sinó establir unes condicions de reciprocitat que evitin que les diferències normatives es tradueixin en una competència que consideren injusta.
Deu demandes per garantir el futur del sector
El manifest de «We Tomato Europe» concreta les reivindicacions en un conjunt de mesures adreçades a les institucions comunitàries. Entre les principals hi ha el respecte a les sentències del Tribunal de Justícia de la UE sobre el Sàhara Occidental, la revisió del marc comercial amb el Marroc i l’establiment d’un etiquetatge obligatori que identifiqui clarament el país d’origen.
També demanen activar clàusules de salvaguarda quan les importacions provoquin desequilibris greus en el mercat, reforçar els controls fitosanitaris a les fronteres i garantir que els productes importats compleixin uns requisits equivalents als europeus en matèria laboral, ambiental i sanitària.
A més, reclamen més recursos per a la innovació, especialment en àmbits com l’eficiència hídrica i energètica, la sostenibilitat dels sistemes productius i la millora de les varietats. El reconeixement del tomàtiga com un sector estratègic per a la seguretat alimentària europea és una altra de les peticions centrals.
Una de les demandes més concretes s’adreça al Parlament Europeu, al qual les organitzacions demanen que rebutgi la modificació de l’Acord d’Associació entre la UE i el Marroc quan el text arribi a la cambra per obtenir-ne el consentiment.
Una mobilització que vol arribar al consumidor
La iniciativa també vol implicar els consumidors en el debat sobre el model alimentari europeu. Les organitzacions consideren que la defensa del tomàtiga comunitari no pot quedar restringida a les negociacions comercials o als despatxos de Brussel·les, sinó que necessita el suport de la societat.
En aquest sentit, durant la darrera edició de Fruit Attraction, els representants del Grup Europeu de la Tomàtiga varen acordar intensificar la difusió del manifest i impulsar noves accions de comunicació dirigides a ciutadans, responsables polítics i institucions.
El missatge final de la campanya resumeix la seva filosofia: defensar la tomàtiga europea és defensar un model de producció que, segons les organitzacions impulsores, garanteix aliments segurs, protegeix el medi ambient i ofereix unes condicions laborals dignes.
Amb «We Tomato Europe», el sector intenta convertir una preocupació compartida pels productors de cinc països en una reivindicació europea. El debat que planteja va més enllà d’una qüestió de preus o de quotes d’importació: interpel·la la Unió Europea sobre fins a quin punt està disposada a protegir el model productiu que exigeix als seus agricultors i a garantir que les regles del mercat siguin les mateixes per a tothom.