L’Alzinar: Acceptació, canvi, bons aliments i molta activitat
Acceptació i canvi
Una de les reflexions més profundes de Carl Rogers, pare de la psicologia humanista:
“La curiosa paradoxa és que,
quan m’accepto a mi mateix,
puc canviar”.
(Carl Rogers).
La paradoxa que planteja en aquesta ocasió Carl Rogers és extraordinària, ja que moltes vegades ens esforcem per canviar allò que no ens agrada de noltros mateixos, però el veritable canvi comença realment quan deixem de lluitar contra qui som, i ens acceptem amb sinceritat i orgull.
Acceptar-se realment no significa resignar-se, mancaria més, ni conformar-se. Significa mirar-se completament al nu, sense màscares, reconèixer les pròpies virtuts i especialment les nostres febleses, els nostres defectes, assumir els errors, que generalment són molts, i entendre, especialment, que no és necessari ser perfectes per tenir valor, per triomfar, per simplement tirar endavant orgullosament.
I és precisament des d’aquesta acceptació, i no des del rebuig, que podem començar a créixer.
Potser la lliçó més bonica és aquesta:
“No necessites deixar de ser qui ets,
per convertir-te en una persona millor.
Necessites acceptar qui ets,
per poder arribar a ser qui vols ser”.
És temps de clementines
La temporada alta de les clementines ja és aquí i ve perfecta per contrarestar els primers constipats que, desgraciadament, anem agafant, entre d’altres, gràcies a aquests constants canvis abismals de temperatures nocturnes i diürnes, ja que durant el dia sembla que estem en plena primavera, però a les vesprades i els matins ja cauen unes bones serenes, i molt poca pluja, i lamentablement és habitual que durant aquestes setmanes aparegui algun fort refredat no desitjat.
Per això, les clementines, i després, les mandarines, les clemenvilles i les primeres taronges nàvels són l’opció ideal, l’opció correcta (producte local, vitaminat, bo i completament sa, a preu assequible) a l’hora d’aportar una gran càrrega de vitamina C al nostre organisme i així aprofitar el seu efecte “antirefredat”.
I com no, també els pebres són una de les hortalisses més riques en vitamina C, especialment els pebres grocs i els vermells. De fet, poden contenir realment més vitamina C que moltes fruites, inclosa la coneguda taronja.
Quanta vitamina C tenen els pebres?
Quantitats aproximades per cada 100 grams:
Pebre groc: de 120–180 mg. deVitamina C / 100 grams.
Pebre vermell: de 120–150 mg. deVitamina C / 100 grams.
Pebre verd: de 70–100 mg. de Vitamina C / 100 grams.
Quins beneficis té el pebre?
- Contribueix al bon funcionament del sistema immunitari.
- Ajuda a formar col·lagen, important per a la pell, els ossos i els vasos sanguinis.
- Té acció antioxidant.
- Afavoreix l’absorció del ferro dels aliments vegetals.
- El pebre vermell cru és, sens dubte, un magnífic aliat nutricional!
- Menjar pebre vermell cru, per exemple dins una ensalada, permet aprofitar millor la vitamina C, perquè la calor de la cocció en destrueix una gran part.
- I una dada que et pot interessar molt: si prens suplements de ferro, acompanyar-los de vitamina C pot afavorir-ne molt l’absorció, encara que convé seguir, sempre, les indicacions del metge.
I seguim amb les clementines
Així com tots els altres cítrics, les clementines presenten també un alt contingut en fibra, un gran valor antioxidant, propietats antibacterianes, broncodilatadores, antihistamíniques i antiinflamatòries.
És ideal per al tractament d’úlceres, ja que els seus sucs ajuden als processos digestius. El seu consum també és adequat si es vol baixar de pes i, a més, ajuda al reforçament dels ossos, cartílags i genives.
Cada porció conté uns 130 mil·ligrams de potassi, que és essencial per a la salut de les articulacions i artèries, entre molts altres beneficis. També ens aporten calci i vitamina A, molt bona per als ulls, el cor i la pell.
No només la seva polpa és bona, sinó que a la pell de la clementina també hi trobem beneficis. Existeixen diverses maneres d’aprofitar-los, sigui prenent el seu te o elaborant l’oli essencial tant per ingerir com per aplicar sobre la pell. La pell de les clementines i dels cítrics en general també actuen com a repel·lent natural dels insectes.
En definitiva, aquests petits cítrics són una excel·lent font de salut, tant si es consumeixen naturals o elaborats dins postres, com si s’utilitzen per elaborar amanides, o com a guarnició i salses de tota classe de plats.
“Arribarem a un moment de suficient autoalienació
en què puguem contemplar la nostra pròpia destrucció
com en un espectacle estàtic”.
(Walter Benjamin).
El vi negre és bo per a la salut
“El vi és una cosa meravellosament,
apropiada per a l’home si en la salut,
com en la malaltia,
s’administra amb la puntualitat i la justa mesura
d’acord amb la constitució individual”.
(Hipòcrates, 500 anys abans de Jesús de Natzaret).
Però també hem d’afegir, que tant el vi, com qualsevol tipus d’alcohol, begut en grans quantitats (el vi, especialment el negre, és bo per a la salut a un ritme teòric màxim d’una beguda per menjada), és molt perjudicial per a la salut sent, òbviament, quan el fetge pot tenir la primera presa de contacte amb la cirrosi hepàtica, convertir-se posteriorment en el temut càncer de fetge.
A més, qualssevol tipus d’alcohol és sempre perillós quan s’associa amb tandes llargues de consum de píndoles anticonceptives i estimulants, podent, fins i tot, derivar en càncers mamaris, entre moltes altres perilloses malalties.
Passant, però, a la part positiva, podem assegurar que el bon vi, del que a Mallorca tenim la sort de gaudir-ne molt, i de diverses marques, a més dels autèntics casolans (alguns insuperables), conté antioxidants que són excel·lents contra les malalties, especialment les cardiovasculars, amb un màxim de dos tassons per dia els homes, i un les dones, és aconsellable i saludable, sense arribar mai als extrems: només dins Espanya, prop d’1’9 milions de persones d’entre 15 i 64 anys presenten un patró de consum de risc d’alcohol, segons l’Observatori Espanyol de les Drogues i les Addiccions. Una realitat que va molt més enllà d’una qüestió d’hàbits personals i que reclama una resposta social, preventiva i sanitària seriosa.
Recordem, també, un dels consells de l’Organització Mundial de la Salut (O.M.S.):
“La moderació, per a la bona salut,
consisteix en una bona copa de vi,
al final de cada menjada”.
A pesar que darrerament alguns (entre ells els polítics de torn, que es pensen comandar-nos i, la majoria, a més passen olímpicament d’aquest tema, agafant unes bones moixes) aconsellen ALCOHOL ZERO, oblidant els seus beneficis impulsats, entre d’altres, per les severes normes de la Direcció General de Trànsit, i les modes i interessos comercials del moment.
Molts recordem encara perfectament els anys que pràcticament es desaconsellava, també per interessos comercials, polítics i de les multinacionals, que habitualment sempre solen anar lligats de la mà, el sa i insuperable oli d’oliva, especialment si és de la Serra de Tramuntana, recomanant, inclús els mateixos metges de la medicina oficialista, olis de pitjor qualitat i conseqüentment no tan aconsellables per a la salut dels soferts ciutadans.
“Confiar en tu mateix no garanteix l’èxit,
però no fer-ho garanteix el fracàs!”.
(Albert Bandura).
Més actius que mai!
I, com prediquem sempre, des de fa molts d’anys, en aquesta mateixa secció, a la tardor i l’hivern ens hem de mantenir més actius que mai, hem de caminar (almenys 20 minuts diaris, millor mitja horeta, seguint les sàvies recomanacions dels nostres amics Dr. Bartomeu Marí i Dr. Teo Cabanes, especialistes en medicina esportiva), passejar amb bicicleta (un dels millors i més saludables exercicis), ballar, saltar, nedar…, si pot ser durant les hores assolellades, per aprofitar els beneficis del sol, aquesta gran font de radiació electromagnètica del nostre sistema planetari, que afavoreix la producció de la vitamina D, que molts ja tenim per baix dels nostres llindars normals que, a més, ens augmentarà bastant la nostra sensació de benestar i ganes de fer coses.
“Si la vida t’apaga els llums,
aprèn a caminar a les fosques”.
(Axl Rose).
