Catalunya i el País Valencià també rebutgen la retirada obligatòria del 12% de l’oli d’oliva
La decisió del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació d’obligar les tafones de tot l’Estat a immobilitzar temporalment el 12% de la producció d’oli d’oliva de la campanya 2026-2027 ha provocat el rebuig de diversos governs autonòmics. En paral·lel al fet que el Govern de les Illes Balears anunciàs que prepara un recurs d’alçada per evitar que la mesura s’apliqui a les instal·lacions de l’arxipèlag, la Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana també han expressat la seva disconformitat i han reclamat al Ministeri que tengui en compte les particularitats productives de cada territori.
Les tres administracions coincideixen a considerar que la normativa no diferencia entre els grans territoris productors d’oli i aquells on el sector té una dimensió més reduïda, amb petites explotacions, cooperatives locals i tafones amb capacitats d’emmagatzematge limitades. A parer seu, aplicar les mateixes obligacions a realitats productives diferents pot generar costos desproporcionats sense contribuir significativament a l’estabilització del mercat estatal.
La resolució ministerial, publicada el 6 de novembre al Butlletí Oficial de l’Estat, estableix que les almàsseres han de mantenir unes existències mínimes equivalents al 12% de la producció acumulada des de l’1 de novembre. L’oli afectat haurà de romandre emmagatzemat fins al 30 de setembre de 2027, en el marc del mecanisme de regulació de l’oferta previst per la normativa europea.
L’objectiu és retirar temporalment del circuit comercial una part de l’oli produït per evitar que una disponibilitat elevada de producte provoqui una caiguda de les cotitzacions en origen. El Ministeri calcula que la mesura afectarà un volum pròxim a les 200.000 tones, en una campanya en què preveu una producció estatal superior als 1,6 milions de tones.
Balears: un recurs per evitar l’aplicació a les tafones
A les Illes Balears, la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural prepara un recurs d’alçada per aconseguir que les tafones de l’arxipèlag quedin excloses de l’obligació. El Govern considera que la normativa no s’ajusta a les dimensions ni a les característiques del sector oleícola balear i que la seva aplicació comportaria exigències econòmiques, administratives i de control desproporcionades.
Les xifres de producció justifiquen, segons l’Executiu, aquesta discrepància. La mitjana balear dels darrers cinc anys se situa entorn de les 600 tones anuals, una quantitat molt allunyada dels volums dels principals territoris oleícoles de l’Estat. A més, els càlculs de la Direcció General d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural indiquen que les existències inicials i la producció estimada de les Illes no arribarien al llindar del 120% respecte de la mitjana de les sis campanyes anteriors que justificaria activar el mecanisme.
El Govern defensa, per tant, que el mercat balear no presenta les condicions d’excedent que justificarien aquesta intervenció.
Un altre dels arguments és l’impacte pràctic sobre les instal·lacions. La Conselleria calcula que només a Mallorca s’haurien d’immobilitzar aproximadament 40.000 litres d’oli. Una quantitat que, segons considera, tindria una incidència molt limitada sobre el mercat estatal, però obligaria els productors a assumir noves tasques d’emmagatzematge, seguiment i justificació documental.
Aquesta càrrega recauria sobre un sector format per entre 41 i 44 tafones a tot l’arxipèlag, moltes de dimensions reduïdes. D’aquestes instal·lacions, 19 estan inscrites en la Denominació d’Origen Protegida Oli de Mallorca. La resta es distribueixen entre Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.
La Conselleria també posa l’accent en l’oli destinat a l’autoconsum, una pràctica habitual a les Illes. Considera que la producció que no arriba al mercat no hauria d’estar subjecta a una retirada concebuda per reduir els excedents comercials.
A més, el model balear està especialment vinculat a la qualitat, l’origen i la diferenciació del producte, amb la DOP Oli de Mallorca i les indicacions geogràfiques protegides Oli de Menorca i Oli d’Eivissa com a distintius d’un sector que competeix pel valor afegit i no pels grans volums de producció.
Catalunya demana una exempció fins a final d’any
La Generalitat de Catalunya també ha manifestat les seves reserves. El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha reunit la Taula de l’Oli amb les organitzacions i els representants del sector per analitzar les conseqüències de l’emmagatzematge obligatori i acordar una resposta conjunta.
La proposta catalana consisteix a elaborar una carta adreçada al Ministeri per demanar que les almàsseres del territori quedin exemptes de l’obligació fins al 31 de desembre de 2026, quan està prevista la revisió de la mesura.
El Departament considera que a Catalunya no hi ha una previsió de sobreproducció que justifiqui aplicar les mateixes condicions que al conjunt del mercat estatal. Adverteix que una aplicació uniforme podria provocar efectes desproporcionats, especialment per les limitacions de capacitat d’emmagatzematge, els costos de gestió i els compromisos comercials adquirits per les almàsseres.
La Generalitat defensa que les mesures de regulació de l’oferta han de tenir en compte les diferències productives i comercials entre territoris. Per això, vol que la revisió prevista a final d’any serveixi per valorar si cal mantenir, modificar o exceptuar l’obligació a Catalunya, d’acord amb les estimacions de producció actualitzades i l’evolució del mercat.
La normativa estableix que el compliment de l’obligació és individual per a cada almàssera i s’ha de mantenir mensualment i de manera acumulada durant la campanya. Les instal·lacions poden utilitzar dipòsits propis o de tercers, sempre que se’n garanteixin la identificació, la traçabilitat i el control. La responsabilitat final correspon a cada almàssera.
El País Valencià denuncia els costos per a les cooperatives
La Generalitat Valenciana també ha demanat al Ministeri que revisi la mesura i exclogui la Comunitat Valenciana de la seva aplicació. El conseller d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina, considera que la decisió no reflecteix la realitat productiva del territori.
Barrachina ha recordat que els productors valencians representen l’1,4% de la producció nacional i que, lluny d’experimentar un increment generalitzat de les collites, nombroses comarques han registrat disminucions de producció. Per això, considera que l’aplicació generalitzada de la retirada del 12% no està justificada en el cas valencià.
El conseller assenyala que la producció valenciana té una influència limitada sobre les cotitzacions del mercat estatal, però haurà d’assumir les mateixes exigències que els grans productors. Una situació que pot perjudicar especialment les petites cooperatives i almàsseres locals.
El model oleícola valencià es caracteritza per la presència d’instal·lacions de dimensions reduïdes, moltes de les quals destinen una part important de l’oli elaborat a l’autoconsum dels seus socis. En aquest context, la manca de capacitat d’emmagatzematge és un dels principals problemes.
Barrachina ha advertit que moltes almàsseres no disposen de dipòsits suficients per conservar el percentatge de producció exigit. Això les obligaria a cercar espais externs i assumir despeses addicionals de lloguer, logística i gestió que acabarien repercutint sobre els agricultors.
La Generalitat Valenciana també qüestiona que la retirada afecti la producció de les almàsseres espanyoles, però no l’oli importat de tercers països. El conseller considera que aquesta diferència pot situar els productors locals en una posició desfavorable, ja que se’ls obliga a immobilitzar part de la seva producció mentre continua entrant oli procedent d’altres mercats.
Cooperativas Agro-alimentarias defensa la mesura
Davant les crítiques autonòmiques, Cooperativas Agro-alimentarias de España ha expressat, en canvi, una valoració positiva de la decisió ministerial. L’organització considera que l’activació del mecanisme de regulació previst en l’article 167 bis del Reglament de l’Organització Comuna dels Mercats respon a una reivindicació històrica del cooperativisme oleícola i pot contribuir a corregir els desequilibris del mercat.
L’entitat defensa que retirar temporalment un 12% de la producció, un volum pròxim a les 200.000 tones, pot alleujar la pressió sobre l’oferta i afavorir una recuperació de les cotitzacions de les diferents categories d’oli d’oliva. L’objectiu és que els preus en origen arribin a nivells que permetin cobrir els costos de producció i garantir una rendibilitat adequada als agricultors.
Cooperativas Agro-alimentarias recorda que fa anys que reclama instruments eficaços de regulació de l’oferta per evitar que una disponibilitat excessiva d’oli provoqui caigudes pronunciades dels preus. També destaca el paper de les cooperatives oleícoles, que concentren el 65% de la producció nacional i tenen una funció essencial en la transformació i comercialització del producte.
La seva valoració favorable, però, no implica que comparteixi tots els detalls de la normativa. L’organització qüestiona especialment que l’oli elaborat durant el mes d’octubre quedi exclòs de la retirada obligatòria. Considera que aquesta excepció pot generar diferències de tracte entre productors d’una mateixa campanya en funció del moment de la recol·lecció i elaboració.
També adverteix del risc de declaracions incorrectes sobre les dates de producció per evitar les obligacions d’emmagatzematge i reclama mecanismes de control que garanteixin la traçabilitat i la fiabilitat de les dades. A més, demana més transparència en les importacions i torna a reclamar la supressió del règim de perfeccionament actiu.

