Andreu Ramos (Cervesa Moixa): “El sector de la cervesa artesana a Mallorca ha anat de baixa”
Andreu Ramos és un dels impulsors de Cervesa Moixa, un projecte cerveser nascut a al Pla de na Tesa l’any 2022 a partir d’una afició compartida per l’elaboració de cervesa artesana. El que va començar com un experiment casolà entre amics s’ha convertit en una iniciativa que combina la producció cervesera amb la reivindicació de la identitat mallorquina i la promoció de la cultura local. Amb un model de producció nòmada i la voluntat de fer-se un lloc dins el sector artesà de l’illa, Ramos explica els orígens del projecte, les dificultats de consolidar una petita marca independent i els objectius de futur.
P.- Com neix Cervesa Moixa? D’on sorgeix la idea de posar en marxa una cervesera artesana a Mallorca?
R.- Nosaltres vam començar fent cervesa a casa, com una afició. Durant molts d’anys ho vàrem mantenir com una activitat molt limitada: elaboràvem les nostres pròpies cerveses i les compartíem amb el nostre entorn. També havíem creat una marca, però inicialment era més aviat un joc, una manera de donar forma a aquella afició i continuar experimentant.
L’any 2022 vàrem decidir fer una passa més. Les cerveses sortien bé i, sobretot, la gent que les havia tastat ens animava a comercialitzar-les. Per això vàrem decidir provar-ho i veure com funcionava. A partir d’aquí vàrem treballar més seriosament la marca, vàrem desenvolupar-ne tota la imatge i vàrem començar a donar a conèixer Cervesa Moixa.
P.- Per què Moixa? Què volíeu transmetre amb aquest nom i fins a quin punt cercàveu que la marca tengués una identitat mallorquina?
R.- El nom juga amb l’expressió d’agafar una bona moixa, però també és una paraula molt autòctona d’aquí, de Mallorca. És cert que també s’utilitza en altres indrets, com Catalunya o el País Valencià, però és una paraula que té una vinculació molt forta amb la nostra manera de parlar.
Nosaltres volíem que la marca fos molt d’aquí, molt autòctona, que quan la gent la veiés pogués identificar-hi aquest caràcter mallorquí. Cercàvem un nom que transmetés aquesta proximitat i que tengués personalitat pròpia. Ens va semblar que Moixa encaixava molt bé amb allò que volíem construir.
P.- Què diferencia principalment una cervesa artesana d’una cervesa industrial?
R.- Al final són productes diferents. Una cervesa artesana parteix d’una elaboració en què els ingredients principals són la malta d’ordi, el llúpol i el llevat. En canvi, en moltes cerveses industrials s’utilitzen altres cereals, com l’arròs o el blat de moro, que són més barats i que poden donar un producte amb menys complexitat de gust.
També hi ha una qüestió relacionada amb la varietat. La producció industrial sol apostar per estils més generalistes, pensats per arribar a un públic molt ampli. En canvi, el món de la cervesa artesana permet experimentar molt més, elaborar estils diferents i cercar sabors que s’allunyin d’allò més habitual. Pots fer cerveses amb característiques molt diverses, amb més personalitat i amb receptes més específiques.
P.- Quines varietats elaborau actualment i com heu desenvolupat les diferents receptes?
R.- A nivell comercial tenim dues referències. Una és una cervesa més convencional, amb un punt de torrat, però bastant suau. Utilitzam una de les maltes que li dona un toc caramel·litzat, que aporta un punt de gust particular. Té llúpol, però no és una cervesa especialment amarga. Cercam que sigui una cervesa fàcil de beure, sense que sigui excessivament intensa.
L’altra és la Moixa Fera, que segueix l’estil Belgian Dark Strong Ale. És una cervesa més complexa, amb maltes que li donen més cos i una textura més sedosa. També té un punt de torrat i un color més fosc, encara que no arriba a ser una cervesa negra convencional.
La característica més particular és que hi afegim caramel, que li dona un component dolç molt marcat i contribueix a definir-ne el perfil. És una cervesa amb una fermentació més intensa i un grau alcohòlic del 9,5%. És una proposta bastant diferent de la primera referència.
P.- Us definiu com una cervesera nòmada. Per què heu apostat per aquest model en lloc de disposar d’una fàbrica pròpia?
R.- Principalment, per una qüestió econòmica i de risc. El model nòmada ens va permetre començar sense haver de fer una inversió inicial tan important. Muntar una fàbrica implica una despesa molt elevada i, si el projecte no funciona, t’exposes a perdre molts de doblers.
D’aquesta manera podíem començar a produir, comprovar si hi havia una resposta del mercat i veure com evolucionava el negoci sense assumir aquell risc. La veritat és que l’experiència ha anat prou bé. Potser no tan bé com per fer una passa immediata cap a una fàbrica pròpia, però sí que ens ha permès continuar.
De fet, a mitjà termini, el nostre objectiu seria poder muntar una fàbrica. Ara mateix, però, el volum de producció que tenim encara no justifica fer aquesta inversió. Potser l’any que ve o més endavant serà possible.
P.- Quins avantatges i inconvenients té treballar d’aquesta manera?
R.- El principal avantatge és que assumeixes molt menys risc. No has invertit una gran quantitat de capital, no tens deutes importants i tens molta més flexibilitat. Si arriba un moment en què decideixes que el projecte no continua, no tens al darrere tota la càrrega econòmica que suposa mantenir una fàbrica.
També és una manera de reduir feina, perquè no ens hem d’encarregar directament de qüestions com les comandes de matèries primeres o el control de l’estoc de producció. La fàbrica amb la qual treballam assumeix una part important d’aquestes tasques.
El principal inconvenient és el marge econòmic. La fàbrica també ha de guanyar doblers i això repercuteix en el preu final de producció. Per tant, el marge que ens queda a nosaltres és més reduït que si poguéssim elaborar directament la cervesa en unes instal·lacions pròpies.
P.- Com valorau la situació actual del sector de la cervesa artesana a Mallorca?
R.- Quan nosaltres vàrem començar, el sector ja anava una mica a menys. Hi havia hagut un boom fa uns deu anys, quan la cervesa artesana va començar a guanyar molta popularitat i molta gent es va animar a elaborar cervesa a casa. Però, des d’aquell moment, el sector ha anat perdent força.
De fet, pràcticament cada any tanca alguna de les marques que hi ha a Mallorca. No és un negoci especialment rendible ni fàcil de mantenir. Una de les dificultats principals és que has de fer molta feina per explicar el producte i convèncer la gent que val la pena pagar més per una cervesa artesana que per una industrial.
És una feina lenta, que necessita temps i constància. Tot i això, també tenim la sensació que alguns establiments, especialment restaurants, cada vegada aposten més per les cerveses artesanes i pels productes elaborats aquí. És una tendència que ens dona una mica d’esperança.
P.- Considerau que hi ha una cultura cervesera prou consolidada a Mallorca?
R.- És un sector molt petit. Probablement, el mercat no és prou gran per mantenir cinc, set o vuit marques diferents i això explica, en part, que alguns projectes acabin tancant.
És una cultura que s’ha d’anar construint a poc a poc. A la nostra societat mediterrània, la cervesa tradicionalment s’ha entès com una beguda barata. Tant aquí com a bona part de l’Estat espanyol i de la resta del Mediterrani, hi ha aquesta concepció de la cervesa com un producte que ha de tenir un preu baix.
Quan surts d’aquesta definició i presentes una cervesa artesana, que té uns altres costos i unes altres característiques, costa que una part del públic entengui per què ha de pagar més. Per això és tan important la feina de divulgació i d’explicar què hi ha darrere cada producte.
P.- Quines són les principals dificultats de mantenir viu un projecte cerveser independent a Mallorca?
R.- Una de les principals dificultats és que gairebé tots els productes que necessitam per elaborar cervesa venen de fora de Mallorca. A l’illa hi ha molt poca producció de matèries primeres i importar-les també resulta complicat i car.
Coneixem companys que són d’aquí, que tenen marques mallorquines, però que elaboren la cervesa fora de l’illa perquè els surt més econòmic. És més barat produir-la fora i transportar-la fins aquí que fabricar-la directament a Mallorca. Crec que aquesta és una de les principals limitacions que tenim.
Després hi ha tota la qüestió logística. El fet de ser una illa implica que transportar les coses des de fora té uns costos molt elevats. En alguns casos, pràcticament acabes pagant més per transportar els materials que pel mateix producte. És una dificultat afegida que condiciona molt la viabilitat dels projectes petits.
P.- Com imaginau el futur de Cervesa Moixa? Què us agradaria aconseguir en els pròxims anys?
R.- M’agradaria que Cervesa Moixa es convertís en un referent de la cervesa artesana a Mallorca. També m’agradaria poder muntar la nostra pròpia fàbrica, no només per tenir unes instal·lacions on elaborar les cerveses, sinó perquè ens permetria experimentar molt més.
Les referències comercials que tenim actualment són receptes molt treballades, que fa molts d’anys que elaboram i que tenim molt ben afinades. Són cerveses que ens agraden i que funcionen bé. Però també m’agradaria tenir la possibilitat de fer altres elaboracions més experimentals, receptes més particulars i produccions de lots petits, sense haver de dependre tant d’una producció comercial.
També ens agradaria tenir un petit espai propi, un taproom o un establiment on poder servir les nostres cerveses i tenir un contacte més directe amb els clients. Ara, amb el model nòmada, hem de moure’ns constantment per fires, mercats i esdeveniments. Això també suposa un cost, és més cansat i implica molta feina. Tenir un espai fix ens permetria desenvolupar una altra relació amb el públic.
P.- Més enllà de l’elaboració de cervesa, també heu cercat vincular la marca amb altres expressions culturals. Per què heu volgut ampliar el projecte en aquesta direcció?
R.- Nosaltres no volíem limitar la marca únicament a fer cervesa, perquè al final veim que això no és suficient. La cervesa és el nostre producte principal, però també volem arribar a altres públics i generar connexions amb altres àmbits.
El que hem intentat fer és apropar la cervesa a diferents elements culturals. Per exemple, en l’àmbit literari, escrivim microrelats i hem patrocinat un concurs literari, així com iniciatives vinculades a publicacions com la revista Morlanga.
En l’àmbit musical també hem participat en l’organització i el patrocini de festes on han actuat músics d’aquí, de Mallorca. També hem col·laborat amb pintors i il·lustradors de l’illa per desenvolupar diferents elements de la marca.
Al final, entenem que tot allò que envolta la cervesa també és important. No es tracta només de vendre una beguda, sinó de crear un projecte que tengui una vinculació amb la cultura i amb el territori. Volem que Cervesa Moixa sigui també una manera de donar suport a altres iniciatives i de connectar amb la gent d’aquí.
