Cap de setmana de fires a sa Pobla
La convocatòria de les eleccions per al proper dia 29 de novembre provoca que aquest cap de setmana, els dies 21 i 22 de novembre, s’ajuntin a sa Pobla tres esdeveniments tradicionals. Per una banda, la «XXXI Trobada de Xeremiers i Fira de Lutiers», que se celebra el penúltim cap de setmana de novembre, i, per altra banda, la «XI Fira de l’Arròs Pobler», que des de la seva institució s’ha celebrat el darrer diumenge del mateix mes. A tot això s’hi afegeix la «Trobada de Gegants», que farà que sa Pobla visqui un cap de setmana festiu amb una gran diversitat d’oferta tradicional, cultural, gastronòmica i d’esbarjo.
Així ho manifesta el batle, Biel Ferragut, en el seu escrit de salutació que obre el programa d’actes que se celebraran aquests propers dies: «Això convertirà sa Pobla, durant uns dies, en la capital de la cultura i la gastronomia, i esper que tots els poblers i pobleres ho puguem gaudir.»

125 anys del conreu d’arròs a s’Albufera des de l’arribada dels valencians
Si bé es podria donar el cas, molt probable, que a s’Albufera de Mallorca ja es conreàs arròs en temps molt remots, molt abans de la seva dessecació. En un estudi realitzat per Enric Cremades i Lluís Beneito el 1901, es fa constar que existien totes les comportes necessàries i els canals per al reg adequat de les plantacions d’arròs i que eren de construcció molt sòlida.
L’any 1900 era propietari de s’Albufera Joaquim Gual de Torrella, qui, amb tota l’obra d’enginyeria acabada, va suggerir a l’enginyer del Servei Agronòmic de Balears, el senyor Trasorras, que estudiàs a la parcel·la des Colombar la fertilitat de la finca per al cultiu d’arròs. Realitzades les proves agrotècniques, el rendiment estimat va ser de 1.050 quilos d’arròs per quartó. Aquells bons resultats van impulsar, el 1901, un projecte d’explotació arrossera a gran escala i es va planificar la capacitat productiva, la contractació de mà d’obra, les tècniques agràries i el procés de recol·lecció, eixugat i pelat del cereal per a la seva comercialització i consum.
Les aigües per al regadiu es podrien obtenir, en qualitat i quantitat suficients, dels aqüífers de s’Amarador, de la font de Sant Joan i de les marjals pròximes de sa Pobla. El cabal de 135.924 metres cúbics d’aigua dolça, utilitzat en la quantitat necessària i afegit a la fertilitat dels terrenys, produiria uns 7.200 quilos d’arròs per hectàrea, és a dir, 1.278 quilos per quartó. Un rendiment que superava les xifres mitjanes de producció de València i del delta de l’Ebre.
Els esplèndids resultats de l’experiència o estudi de fertilitat des Colombar es van estendre, per encàrrec de l’Agrícola Balear, a altres sectors de s’Albufera. Es consideraven perfectament aprofitables per al cultiu de l’arròs gairebé tots els sectors de la finca, a excepció de les àrees més silícies ocupades per pinedes. Així, les zones cultivables aconseguien una superfície de mil hectàrees, descomptant camins i canals, que es van considerar recomanables per a l’explotació arrossera, mentre que 10 hectàrees es van destinar al cultiu de la morera, 264 hectàrees a terres arrendades, 154 hectàrees al cultiu de ceba i blat de moro, 47 hectàrees a terres estèrils, 98 hectàrees a pinedes i 59 hectàrees estaven ocupades per cases, canals, ponts i camins. Tot això completava una extensió total de la finca de 1.774 hectàrees.
L’empresa Agrícola Industrial Balear no sols es va sumar al projecte agronòmic llogant la finca, sinó que també el va materialitzar. Així, va resultar que, de l’experiència de les primeres 100 hectàrees sembrades des Colombar el 1900, en cinc anys va sorgir una realitat molt significativa, ja que l’ocupació dels arrossars es va estendre pel Colombar, es Cibollar i altres zones de s’Albufera.
Les primeres plantacions es van experimentar amb la varietat bomba, que va oferir uns bons resultats, mentre que la varietat monquilí va començar amb uns rendiments superiors. Dels assajos de fertilitat en va resultar una producció conjunta de 5.143 quilos per hectàrea (2.857 de monquilí i 2.286 de bomba).
Aquella explotació agrícola, iniciada el 1901, va sofrir grans inundacions el 1906 que van fer malbé tota la collita. La catàstrofe meteorològica, afegida a l’escassa demanda d’arròs, va aconsellar als empresaris abandonar la finca el 1908, i el seu propietari, Joaquim Gual de Torrella, en va recuperar el control directe.
Malgrat la fallida de l’empresa valenciana, els agricultors de sa Pobla i de Muro van continuar dedicant-se al cultiu de l’arròs en parcel·les més petites de s’Albufera, anomenades veles, que explotaven en règim d’arrendament, a mitges o en propietat. A mitjan anys cinquanta, l’extensió conreada era d’uns 140 quartons, que es van veure reduïts a tan sols 40 quartons durant els anys seixanta, fins a pràcticament desaparèixer com a explotació comercial. El cultiu es va reduir a unes poques parcel·les destinades al consum familiar o a la venda a la menuda.
A principis dels anys noranta, uns pocs agricultors poblers van experimentar el cultiu de l’arròs bombeta a les seves pròpies finques de reguiu, fora de s’Albufera i emprant tècniques completament diferents que feien que el treball fos molt més còmode i menys pesat que antany. A la vista dels bons resultats de les primeres experiències, va anar augmentant l’extensió dedicada a aquesta explotació.
Avui s’estima que l’extensió conreada per una dotzena de productors és d’uns 100 quartons, que ofereixen una producció que oscil·la entre les 75 i les 90 tones per campanya.


Trobada de Xeremiers
Per fer-nos una idea de l’èxit d’aquest esdeveniment, basta fer una ullada cap enrere i recordar que, en el primer aplec de l’any 1995, tan sols hi participaren 30 colles de xeremiers, mentre que aquests darrers anys han estat uns sis-cents els participants.
El seu impulsor va ser el farmacèutic i activista cultural Antoni Torrens Gost, qui recordà, en certa ocasió, que els primers anys foren realment difícils, «fins al punt que va existir la possibilitat que la trobada desaparegués, a causa de l’escassa predisposició a col·laborar per part dels mateixos xeremiers que hi havia a Mallorca, que eren pocs i ja d’avançada edat. Ells eren els que copaven totes les actuacions que s’organitzaven als distints pobles i, per gelosia, es negaven a ensenyar a tocar les xeremies als joves interessats a aprendre’n», afirmà Torrens, que afegia que aquells joves enregistraven d’amagat les melodies en una casset mentre els majors actuaven i, de oïda, assajaven i anaven aprenent les notes. «Afortunadament, els majors, a poc a poc, anaren canviant d’actitud fins a convertir-se en col·laboradors de la trobada i mestres que ensenyaren a sonar als interessats a aprendre’n.»
A proposta presentada per MÉS per sa Pobla, en el plenari municipal celebrat el dia 3 d’abril de 2024 es va aprovar, per unanimitat, iniciar l’expedient que permetés declarar la «Trobada de Xeremiers i Fira de Lutiers» com a Festa d’Interès Cultural (FIC).
Amb aquesta decisió, el consistori pobler reconeixia la gran rellevància d’un esdeveniment que, des de feia trenta anys, convertia sa Pobla en epicentre de la música tradicional i l’artesania d’instruments.
TROBADA DE XEREMIERS INFANTIL
La gran novetat de la passada edició de 2024 de la Trobada de Xeremiers i Fira de Lutiers va ser la celebració de la Primera Trobada de Xeremiers Infantil, que es va impulsar amb l’objectiu de fomentar la participació dels més joves en la preservació i transmissió d’aquesta tradició musical tan arrelada a Mallorca. La trobada, que se celebra anualment, ofereix als infants l’oportunitat de compartir escenari amb altres joves xeremiers i viure l’experiència de tocar en públic, contribuint així a la continuïtat de la música de les xeremies en les futures generacions.
Els joves músics, provinents d’escoles de música i formacions de diferents pobles de l’illa, hi participen acompanyats pels seus professors i mestres xeremiers.
La trobada infantil, que aquest any tendrà lloc a les 11 hores del dissabte, a la plaça del Metge Duet, pretén no ser només una exhibició, sinó també una oportunitat per fomentar la col·laboració i l’aprenentatge entre els participants. Amb aquesta iniciativa, es dona un pas important cap al relleu generacional de la música de xeremies.
XXIX Trobada de Gegants
La Trobada de Gegants tendrà lloc el dissabte dia 21, amb una concentració als jardins de l’Escola Graduada. Hi participen colles geganteres d’arreu de Mallorca. La plantada de les colles de gegants convidades constitueix tot un espectacle per admirar totes les figures i aprofitar per fer fotografies per al record, a més de ser un entreteniment per als més petits.
